Els diferents plens d’investidura celebrats al Parlament de Catalunya entre els mesos de gener i maig de 2018 es van desenvolupar en un clima d’excepcionalitat, però ara sabem, a més, que els documents i debats que es feien a l’interior de les organitzacions de l’Esquerra Independentista (EI) sobre el sentit del vot cap als candidats a presidir la Generalitat passaven també pels ordinadors del Ministeri de l’Interior espanyol. Documentació policial i judicial que fins ara havia estat classificada com a “secreta” i a la que ha tingut accés la Directa, revela que 38 activistes de l’Esquerra Independentista i dels Comitès de Defensa de la República (CDR) han patit, sota la justificació de la “lluita antiterrorista”, un espionatge policial massiu.
La intromissió dels poders de l’Estat s’hauria iniciat pocs dies després de la vaga general del 8 de novembre de 2017, prorrogant-se com a mínim, fins al primer trimestre de l’any 2019. Entre els afectats figuren militants d’Endavant, de l’organització antirepressiva Alerta Solidària, de la CUP, del Sindicat d’Estudiants dels Països Catalans (SEPC) i de nombrosos CDR. Les actuacions de la Guàrdia Civil i del Cos Nacional de Policia (CNP) espanyola van incloure la geolocalització dels aparells i la intercepció de trucades i SMS, la infestació de terminals mitjançant un programari d’espionatge, el seguiment per part d’agents de paisà, la col·locació de balises de geolocalització a la carrosseria de vehicles particulars i l’accés a comptes de Gmail, Twitter i Facebook.
Les més de 2.000 pàgines de documentació, on es detallen totes les actuacions i la transcripció de converses i documents “d’interès policial”, revelen que la intromissió en la privacitat de les comunicacions i dels moviments s’hauria iniciat un mes i mig després de la celebració del referèndum de l’1 d’octubre. Sota la supervisió de Tepol, la unitat de policia judicial per a delictes de terrorisme, l’espionatge va rebre l’aval dels jutges Diego de Egea, Carmen Lamela i Manuel García Castellón de l’Audiència Nacional espanyola, així com dels fiscals Miguel Ángel Carballo i Teresa Sandoval. L’operació s’hauria iniciat amb Juan Ignacio Zoido al capdavant del Ministeri de l’Interior i Mariano Rajoy com a president, però va continuar amb l’arribada del socialista Pedro Sánchez i del seu ministre de l’Interior Fernando Grande-Marlaska.
La documentació policial i judicial que fins ara havia estat classificada com a “secreta” revela que 38 activistes han patit, sota la justificació de la “lluita antiterrorista”, un massiu espionatge policial
En tot el període, la Guàrdia Civil i el CNP han monitorat una cinquantena de telèfons que són de titularitat de 38 activistes diferents, i per considerar-les d’interès policial, han procedit a la transcripció d’una o diverses comunicacions d’un total de 150 interlocutors, entre els quals hi ha diputats, regidors, advocats i membres d’organitzacions de la societat civil.
El punt de partida de les indagacions –que posteriorment justificarien l’espionatge– van ser diferents sabotatges que es van produir en instal·lacions del gestor ferroviari d’ADIF –en el traçat de la línia R11 que uneix Barcelona amb Portbou– la matinada del 8 de novembre de 2017. Arran d’una denúncia presentada per un representant d’ADIF en una caserna de la Guàrdia Civil, s’ordena la recollida de dades de les antenes BTS de telefonia mòbil de les immediacions dels punts afectats pels sabotatges i agents de policia s’infiltren en grups de Telegram de diversos CDR que havien participat en la vaga general. Amb les dades de les antenes de telefonia mòbil, la investigació pretén relacionar algunes de les persones investigades amb accions concretes com les pintades a la segona residència del jutge Pablo Llarena a la Cerdanya o els ninots amb la careta de líders unionistes penjats a la C-17, a l’altura de Malla (Osona). Cap dels vincles s’acaba demostrant.
El punt de partida de les indagacions van ser diferents sabotatges que es van produir en instal·lacions del gestor ferroviari d’ADIF la matinada del 8 de novembre de 2017
A partir de l’anàlisi de les converses en els grups de Telegram dels CDR, la Guàrdia Civil comunica al jutge instructor 6 de l’Audiència Nacional espanyola que té “indicis” per pensar que dos activistes de Cardedeu i Tarragona tindrien relació amb els sabotatges. La intercepció de les comunicacions dels seus dos telèfons seria la primera d’una cadena que afectaria posteriorment desenes d’activistes dels CDR de Cardedeu, Lleida, Tarragona, Granollers, Santa Coloma de Farners, Girona, Salt i Sant Antoni de Vilamajor, així com del “CDR Internacional” i del “Grup Nacional d’Accions”, segons es refereix a l’organigrama que la Guàrdia Civil va entregar al jutge. Un dels espiats per la benemèrita és el regidor de la CUP de Cardedeu Hugh Lucchetti.
En paral·lel, la Brigada Provincial d’Informació de Barcelona (BPI) del Cos Nacional de Policia (CNP), va iniciar la seva pròpia investigació en relació amb l’activitat dels CDR, que aniria a parar al Jutjat d’Instrucció 4 de l’Audiència Nacional i que amb data de 21 de març de 2018 es va acumular amb la causa oberta prèviament per la Guàrdia Civil. És precisament aquell mateix dia, quan la BPI inclou en els seus oficis documents d’Endavant i Poble Lliure, així com informes sobre el monitoratge de l’activitat de diversos militants de l’Esquerra Independentista. Amb tot, arriba a la conclusió que “el nucli de direcció dels anomenats CDR es troben capitalitzats per militància de l’EI” i que “l’Esquerra Independentista es perfila com una amenaça real per a l’estabilitat i la pau social perquè, com a moviment de contrapoder que és, ha demostrat ostentar capacitat per activar una resposta amb cert grau de violència”.
D’acord amb el seu argumentari i per “continuar l’avenç de la investigació i poder individualitzar el grau de participació, la responsabilitat en l’estructura i la identificació dels principals dirigents de l’entramat de l’Esquerra Independentista i dels CDRs”, la BPI sol·licita al jutge autorització per punxar els telèfons de Xavier Pellicer, actual diputat de la CUP i aleshores portaveu d’Alerta Solidària; de Joan Teran, a qui els policies atribueixen una “posició destacada en l’estructura d’Endavant-Osan des de la seva fundació l’any 2000” i d’un militant d’Arran del que la BPI destaca que “va ser detingut pels Mossos d’Esquadra per la seva participació en el bloqueig dels accessos al TSJC el 23 de febrer de 2018”. Entre les converses intervingudes i transcrites, figuren totes les que tenen a veure amb els debats interns de l’Esquerra Independentista amb relació als plens d’investidura de Jordi Sànchez i Quim Torra, que els investigadors consideren d’interès policial.
Així mateix, els investigadors de la Guàrdia Civil mostren molt interès en saber qui són, què fan i quina trajectòria segueixen les militants dels CDR. En un moment de la investigació remarquen que “en els últims dies s’ha observat una tendència a abandonar l’esmentada militància per integrar-se als partits polítics existents dins l’àmbit independentista (ERC, PDeCat, CUP) així com en Sindicat afins al procés (IAC, CSC, etc.), o en altra mena d’associacions que sense ser partits polítics o estar inscrits com a tal, persegueixen els mateixos fins que aquests anteriors (ANC, Omnium Cultural, Joves per la independencia, Bombers per la independencia, Pagesos, etc)”.
L’Esquerra Independentista sota un programari espia
Les successives punxades al conjunt de les 38 investigades es duen a terme a través de SITEL, un sistema d’escoltes telefòniques del Ministeri d’Interior espanyol, que utilitza tant el Cos Nacional de Policia (CNP) com la Guàrdia Civil i que va ser adquirit pel govern d’Aznar, quan Mariano Rajoy era ministre d’Interior. Nau insígnia de l’espionatge espanyol des de 2001, permet, sempre sota mandat judicial, emmagatzemar no només les converses telefòniques i els missatges de text i multimèdia, sinó també altres dades com els números de telèfon de trucades entrants i sortints, la data, hora i durada, i la geolocalització dels terminals.
En sol·licitar una pròrroga de les escoltes a Xavier Pellicer i Joan Teran, la Brigada Provincial d’Informació de Barcelona també demana accés a “qualsevol aplicació web de missatgeria instantània” amb la “instal·lació d’un software adequat”
Però aquest no és l’únic mètode d’espionatge telefònic utilitzat en el marc d’aquesta investigació policial. El mes de maig de 2018, en sol·licitar una pròrroga de les escoltes a Xavier Pellicer i Joan Teran, la Brigada Provincial d’Informació de Barcelona també demana accés als missatges a través de “qualsevol aplicació web de missatgeria instantània”, esmentant Whatsapp, Telegram, Line, Skype, Facebook i Messenger. Per a fer-ho, especifica que és necessari la “instal·lació d’un software adequat”. La policia no en dona més detalls tècnics, però l’accés al contingut de la missatgeria instantània –sense sol·licitar-ho a les empreses proveïdores– només es pot fer efectiva a través d’un programari d’espionatge amb un funcionament similar a Pegasus, amb què es van hackejar els mòbils d’almenys 65 polítics i activistes de l’entorn independentista.
Per la policia espanyola, a través de les escoltes telefòniques, el vincle entre l’EI i els CDR “s’ha consolidat i fet encara més visible”. Addueixen la col·laboració en unes jornades antirepressives impartides per Alerta Solidària als CDR, i pel “suport incondicional” d’aquests als esdeveniments convocats per Arran i la CUP i viceversa. De fet, la Brigada d’Informació especifica haver fet seguiments de diferents esdeveniments que “demostren la simbiosi existent” entre l’EI i els CDR.
A les diligències, la policia nacional incorpora dos documents d’Endavant: “Què fer en la nova etapa política al Principal” i “1 d’octubre: la lluita i la desobediència són l’únic camí”. La policia para especial atenció al primer, un document públic, difós el maig de 2018, que desenvolupa la tàctica política per als pròxims mesos en relació amb la conjuntura del Principat. Les diligències subratllen que l’organització fa referència a la necessitat d’una “ruptura absoluta amb la legalitat instituïda del regne d’Espanya i amb l’ordenament fixat per la Unió Europea” i a la importància de “tenir un poble organitzat i disposat a mobilitzar-se fins a les últimes conseqüències”.
L’activitat dels CDR espiada a peu de carrer
De la documentació del cas es desprèn que la Guàrdia Civil i el CNP, amb la col·laboració en alguns casos dels Mossos d’Esquadra, despleguen des de l’estiu de 2017 un discret però massiu dispositiu de control de les activitats dels Comitès de Defensa del Referèndum –que després de l’1 d’octubre derivarien en Comitès de Defensa de la República– arreu de Catalunya.
En els seus informes, amb plànols i esquemes inclosos, dimensionen en 350 els nuclis constituïts la tardor de 2017, però reconeixen que ja en feien seguiment mesos abans, i concretament esmenten una roda de premsa celebrada el 5 de juny de 2017 a Vilafranca del Penedès “on es va presentar públicament la plataforma anomenada Comitè de Defensa del Referèndum, integrada per un grup de persones vinculades a l’esquerra separatista radical”. Segons la Guàrdia Civil, la nomenclatura es va escollir en homenatge als “Comitès de Defensa de la Revolució del Partit Comunista de Cuba” i entre altres elements incorpora a la investigació les actes de les assemblees nacionals dels CDR celebrades el 14, 21 i 28 d’octubre de 2017 a Sabadell, Igualada i Argentona, respectivament; el 4 de novembre a Manlleu i el 3 de desembre del mateix any a l’Espluga de Francolí.
La Guàrdia Civil i el CNP, amb la col·laboració en alguns casos dels Mossos, despleguen des de l’estiu de 2017 un discret però massiu dispositiu de control de les activitats dels CDR
En un organigrama piramidal que consta a la causa, situen les diferents sectorials dels CDR, les territorials i els nuclis locals, i a mesura que avancen les indagacions policials hi ubiquen el nom de les persones a qui s’està investigant. De cadascuna d’elles se’n concreta la militància i activitat en temps present, però també la seva trajectòria activista, en alguns casos remuntant-se fins a l’any 1996. Es descriu i detalla la presència de les activistes en concentracions o manifestacions, però també en reunions, assemblees o simples trobades a terrasses de bars o restaurants. L’activisme antifeixista a les facultats de la Universitat Autònoma de Barcelona és un dels que més es reitera en la investigació policial, i s’arriba a llistar amb nom, cognoms i militància els assistents a diferents actes de rebuig a la presència al campus de Societat Civil Catalana i diversos grupuscles de l’extrema dreta. A un dels estudiants assenyalats, Lucas Vigouroux, militant del SEPC, se l’incorpora a la investigació amb l’argument que es tracta d’una “persona altament radical, que hauria participat activament en molts dels fets investigats en les presents diligències”.
Crida l’atenció que tant la Guàrdia Civil com el Cos Nacional de Policia, després de fer constar en els oficis que entreguen al jutge que han “practicat les gestions pertinents”, tenen la capacitat d’identificar amb nom i cognoms la majoria dels interlocutors amb qui parlen les 38 persones a qui han punxat el telèfon, malgrat que aquestes només facin servir un nom de pila o un pseudònim i no estiguin sent investigades. La identificació policial també es produeix en relació amb terceres persones citades durant les converses.
Això mateix passa en el cas d’Esplugues de Llobregat, on la causa incorpora moltes converses telefòniques del dia que van detenir Tamara Carrasco, acusada de terrorisme i finalment absolta. La macrooperació impulsada per l’Audiència Nacional espanyola i la Guàrdia Civil el 10 d’abril, posava en alerta màxima diferents membres de CDR. De fet, Adrià Carrasco –també finalment exculpat– aconseguia marxar de casa, cap a l’exili, abans que arribessin els cossos de seguretat de l’Estat. A partir de les converses intervingudes, s’assabenten que altres persones estan planificant la fugida i ho anomenen “operació d’evacuació”. En la descripció dels continguts de les trucades, especifiquen que els crida l’atenció “el vast desplegament” que realitzen algunes activistes amb poc temps: posant a disposició diversos cotxes o utilitzant “llenguatge convingut per a no ser detectats”. La conclusió policial és que el desplegament està “a l’altura d’Organitzacions Criminals amb missions i estructures molt ben definits, propis dels grups de crim organitzat i d’organitzacions terroristes”. Els agents consideren que Andrea Tapia, militant de l’Ateneu Popular d’Esplugues, seria una de “les principals dinamitzadores” de la Comissió Antirepressiva dels CDR –que asseguren manté una estreta relació amb entitats com Alerta Solidària o Irídia– i per això decideixen punxar-li el telèfon.
Arran de la detenció de Tamara Carrasco, la conclusió policial és que el desplegament dels CDR està “a l’altura d’Organitzacions Criminals amb missions i estructures molt ben definits, propis dels grups de crim organitzat i d’organitzacions terroristes”
Al llarg de la recerca policial i especialment després de la detenció de Carrasco, la Guàrdia Civil detecta un increment de les mesures de seguretat entre els membres dels CDR. Enumera, per exemple, els protocols adoptats durant una reunió celebrada a una localitat de Catalunya Nord, el mes de maig, de la qual no hi ha informació perquè, segons apunten, es van adoptar tant “mesures de seguretat operatives per evitar ser detectats, com de seguretat tècnica, prohibint realitzar comunicacions en territori francès i portar els terminals telefònics encesos a la mateixa”.
Després de l’estiu, reconeixen que han constatat un “brusc descens de les trucades de veu” entre els terminals intervinguts dels CDR i per aquesta raó decideixen traçar una nova línia d’investigació amb la finalitat de detectar el que els activistes anomenen “cacauets”: els terminals segurs. Com ja tenen una àmplia xarxa de terminals punxats que es comuniquen entre si, la Guàrdia Civil aconsegueix determinar els números de tres terminals nous que funcionaven amb targeta de prepagament i no tenien titularitat.
Balises als detinguts en l’operació del 23-S
Una de les potes de la investigació, relacionada amb l’activitat dels CDR als vallesos, va acabar derivant en una peça separada al Jutjat Central d’Instrucció 6 de l’Audiència Nacional espanyola i en la contundent operació, coneguda com Operació Judes, que la Guàrdia Civil va dur a terme el 23 de setembre de 2019, quan faltaven pocs dies perquè s’anunciés la sentència contra els membres del Govern català, la presidenta del Parlament i els líders d’Òmnium i l’ANC. És precisament a alguns dels que serien detinguts en aquella macrobatuda –que encara són a l’espera de judici– a qui la Guàrdia Civil va sol·licitar espiar mitjançant balises adossades als baixos dels seus vehicles particulars, malgrat que els dispositius també es van instal·lar a vehicles d’altres persones que no es van detenir en aquella operació.
En cap cas es fa referència a l’arxiu de la causa principal i no consta fins a quina data es van mantenir les punxades telefòniques i si n’hi ha de vigents o no en l’actualitat
Els últims documents que consten a la investigació conjunta de la Guàrdia Civil i el CNP contra els CDR i l’Esquerra Independentista són del 7 de desembre de 2018, on se sol·licita una pròrroga de les intercepcions telefòniques de Xavier Pellicer i Joan Teran, així com incorporar els telèfons de dues noves persones investigades. Per primer cop es fa referència a la causa com operació “Mambo”.
Tot seguit, en data de 13 de desembre de 2018, es notifica l’obertura de dues peces separades on figura, a cadascuna d’elles, com a mínim, una de les persones investigades a la peça matriu. En cap cas, però, es fa referència a l’arxiu de la causa principal i no consta fins a quina data es van mantenir les punxades telefòniques i si n’hi ha de vigents o no en l’actualitat.
Roda de premsa d’Alerta Solidària
En una compareixença d’urgència d’Alerta Solidària, celebrada el 10 d’octubre a primera hora del matí davant de la seu del PSC al carrer de Pallars de Barcelona, el seu portaveu Martí Majoral, acompanyat de quatre de les persones a qui se’ls ha punxat els telèfons, ha denunciat que “ha estat sota el govern del PSOE que aquestes investigacions s’han estat fent, donant l’aval a la idea que l’independentisme és equiparable al terrorisme”. I ha afegit que “tenim a les mans una investigació molt grossa, que és l’origen de la causa del 23-S, però també és l’origen de múltiples causes contra el conjunt de l’independentisme”. A preguntes dels periodistes Majoral ha avançat que “ens posarem en contacte amb totes les persones investigades per informar-les, no tothom encara sap que el seu telèfon ha estat punxat”.
El ministre de l’Interior espanyol Fernando Grande-Marlaska, que aquest dilluns es trobava de visita a Barcelona per participar a les celebracions del dia del Cos Nacional de Policia espanyola, va manifestar a preguntes dels periodistes i en relació a les informacions publicades per la ‘Directa’ que “Espanya és una democràcia plena on només s’investiga la comissió de delictes i tot es fa respectant el marc legal vigent”.
