Llibertats

“Perquè ets negre i punt”

SOS Racisme Catalunya va fer públic recentment el cas d’un jove veí de Barcelona que ha presentat una reclamació administrativa davant el Ministeri de l’Interior per haver estat identificat de manera...
Mariana Cantero / @cantero_mariana
21/04/2014

Primera reclamació per identificació basada en l'ètnia en 22 anys

El denunciant, veí de Barcelona amb permís de residència de llarga durada, viu a l’Estat espanyol des de la seva infantesa. Segons va explicar, mentre passejava pel carrer, va ser aturat per un cotxe de la Policia Nacional que li va demanar la documentació. La resposta per part de la Policia, arran de les queixes de l'identificat, va ser que se l'identificava “perquè ets negre i punt”.

Més tard, la persona afectada, que prefereix mantenir-se en l’anonimat, va presentar una reclamació administrativa. La reclamació, que no implica fer una denúncia judicial, busca denunciar l’Estat per aquestes pràctiques. “Es va fer mitjançant la Delegació de Govern de Barcelona. Creiem que la resposta serà negativa, no es reconeixerà que l’Estat porta a terme una pràctica il·legal; llavors, haurem de fer un recurs contenciós administratiu”, explica Jose Peñín, de SOS Racisme Catalunya.

L’última reclamació d’aquesta mena que es va fer a l’Estat espanyol va ser la interposada el 1992 per Rosalind Williams, una ciutadana espanyola que va veure com el procés s’allargava més de 10 anys. En aquest cas, el 2001, el Tribunal Constitucional va justificar la identificació, en el marc de la Llei d’estrangeria, basant-se en l’aparença ètnica o racial. Malgrat aquest fet, el Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides va establir posteriorment, el 2009, que “les característiques físiques o ètniques de les persones no s’han de prendre com a indicis sobre la seva situació legal al país”.

Milers de casos similars

Amb la presentació de la reclamació, i tot que s’esperen diferents negatives per part de l’Administració, la persona que ha posat la reclamació i SOS Racisme busquen fer palès que aquestes pràctiques es continuen portant a terme i que qui ho fa és el mateix Estat: “El que volem és que hi hagi com més sentències millor, anar tan lluny com sigui possible”, afirma Peñín. Aquest cas només és un més entre els milers que es donen per les mateixes pràctiques segons SOS Racisme. D'altra banda, té lloc un any després que el Ministeri de l’Interior emetés una circular en què demanava que no es fessin aquestes identificacions, “la qual cosa és curiosa com a mínim, perquè fins ara el mateix Ministeri negava que es fessin”, hi afegeix Peñín. 

La reclamació també és important perquè podria crear jurisprudència i servir de base per a altres denúncies. Però aconseguir que els afectats denunciïn un cas com aquest és complicat a causa de la falta de proves vàlides, segons SOS Racisme. Aquesta entitat denuncia que hi ha una manca de recursos “per plantejar-se una denúncia d’aquest tipus”. SOS Racisme afirma que les persones afectades en molts casos desconeixen els seus drets “sense parlar dels qui directament no poden denunciar res perquè no tenen papers”. Les entitats de drets humans estableixen que les identificacions d’aquesta mena no solament són il·legals, sinó que també són l’inici de casos d’abusos policials, ja que fomenten i difonen una imatge negativa de les persones afectades.

Les identificacions de les persones sobre la base de l'ètnia són algunes de les eines de les quals es dota el racisme institucional, la forma més estesa de racisme, segons l’últim informe anual de SOS Racisme Catalunya, que va establir que més del 50% de les denúncies no es tiren endavant per por o desconfiança en el sistema.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: