2016, un any en Directa

Oferim una tria dels continguts del web que més impacte i ressò han tingut entre les lectores de la 'Directa', en un any decisiu per aquest mitjà, en què s'ha convertit en cooperativa d'usuàries
Com deia el periodista i pedagog Ramon Acín (protagonista d'una campanya de difusió de la 'Directa' fa uns mesos) durant el 2016 hem hagut d'escriure subjectant-nos el fetge o estrenyent-nos el cor
30/12/2016

Compte enrere del 2016. Un any que ha estat de vital importància per al projecte periodístic de la Directa: ens hem constituït com a cooperativa d'usuàries, precisament quan celebrem ja una dècada d'ençà que vam néixer el 2006. Enguany, hem fet un pas necessari per consolidar el projecte humanament i periodísticament i, com no podria ser d'una altra manera, ho vam celebrar el mes d'abril amb totes vosaltres i el vam consolidar, també amb vosaltres, a l'assemblea constitutiva del mes de setembre. Gràcies a la feina de més d'un centenar de persones que col·laboren amb el projecte arreu dels Països Catalans i del món, així com a les milers que ens llegeixen cada dia, és possible fer periodisme des del web i el paper quinzenal: investigació, denúncia, alternatives, entrevistes, opinions i anàlisi.




El darrer any, la Directa ha aconseguit sumar 460 persones al projecte i, en total, ja comptem amb 2.300 subscriptores. A més, d'ençà que hem posat en marxa la cooperativa, prop de 200 subscriptores han fet el pas i ja són sòcies consumidores, de les quals 23 són entitats que conformen el nostre entorn solidari. A totes les que encara no ho heu fet, us convidem a entrar per la porta que tenim oberta de bat a bat: volem que hi participeu i ens ajudeu a continuar fent periodisme i, sobretot, a fer-lo millor. A més, enguany, hem aconseguit que la Directa arribi a més llocs: hem fet 17 nous punts de venda als Països Catalans, cinc al País Valencià i tres a les Illes.

Durant el 2016, com deia el periodista i pedagog Ramon Acín, hem hagut d'escriure subjectant-nos el fetge o estrenyent-nos el cor, amb el deure de denunciar les injustícies vinguin d'on vinguin, però també de posar paraules a les pràctiques, projectes i iniciatives que les combaten i ja tracen rutes alternatives. A continuació, a través d'una selecció d'articles publicats durant els darrers dotze mesos a l'edició digital, us convidem a viatjar pel 2016, un any en Directa.


GENER

A finals del 2015, ens preguntàvem si Barcelona, el 2016, seria una ciutat sense desnonaments amb el nou govern de Barcelona en Comú. A principis de gener, publicàvem la primera entrevista concedida per la diputada de la CUP Anna Gabriel, després que Artur Mas renunciés a ser President de la Generalitat i s'investís Carles Puigdemont: "Ens van posar sobre la taula la liquidació directa de la CUP", deia la diputada. A més, resseguíem la memòria històrica, un dels eixos de la Directa, a través de l'esport, concretament amb els títols del Barça i el Llevant que Franco va proscriure i la Federació Espanyola de Futbol no vol reconèixer.

La lluita contra els desnonaments continua / Albert Garcia


FEBRER

"Amb els bancs d'aliments, se subvenciona de forma perversa la gran indústria alimentària." Amb aquest titular obríem una entrevista a l'ambientòleg i activista del moviment agroecològic Guillem Tendero sobre pobresa alimentària i les respostes que defugen un paradigma assistencialista. Rastrejant la xarxa, vam destapar la convocatòria masclista  llançada des del bloc Return of kings i el personatge de discurs misogin extremista que hi havia al darrere. I el mes de febrer, vam publicar un dels articles d'opinió més llegits de l'any: Tres mesos a secundària, en què Andreu Navarra Ordoño explicava la seva experiència com a professor de secundària a la pública.

L'ambientòleg i activista del moviment agroecològic Guillem Tendero / Sarai Rua


MARÇ

El mes de març ens va portar una molt mala notícia. L'activista hondurenya Berta Cáceres va ser assassinada a la ciutat de La Esperanza. Àlex Guillamón, d'Entrepobles, la recordava com una de les veus més clares i valentes en la defensa dels pobles indígenes, camperols, de les dones, de tots els sectors socials més desfavorits i de la natura enfront de les multinacionals. Pocs dies més tard, vam descobrir que José Mestre, l'empresari multimilionari del port de Barcelona, condemnat per narcotràfic, sortia de la presó quan encara li quedaven més de tres quartes parts de pena per complir. I també vàrem explicar que Unió havia comprat cinc locals en condicions anormalment avantatjoses a la Fundació Catalunya i Territori, investigada per la fiscalia per presumptes pagaments irregulars de la formació.

L'activista hondurenya assassinada, Berta Cáceres 


ABRIL

Just abans de celebrar els 10 anys de la Directa, vam publicar la investigació Estat infiltrat  –en paper i al web–, que ens havia portat mesos de treball en equip. Posàvem al descobert com dos individus que es van identificar com a delegats de la "seguretat de l'Estat" intentaven captar l'activista Quim Gimeno com a confident. Finalment, es va admetre a tràmit una querella  presentada per Gimeno i la Policia Nacional espanyola va confirmar que els captadors eren inspectors del cos. Va ser també a l'abril, quan, per fi, el cas d'Ester Quintana, que havíem estat investigant des del 2012, va arribar als tribunals. Una bala de goma l'havia deixat sense ull esquerre, però, finalment -ja el mes de maig- els magistrats van absoldre els dos policies acusats, perquè no es va poder acreditar que fossin els autors del tret. Malauradament, un cop més, ens vam fer ressò de la situació a les presons catalanes i, concretament, dels greus efectes fisiològics, psicològics i psiquiàtrics del confinament prolongat en unitats penitenciàries de règim tancat, que recollia en un informe la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura. Afortunadament, vam poder entrevistar Noa i Àlex, impulsors de Joves Trans de Barcelona, que finalment havien estat descartats com a testimonis en el reportatge sobre menors transgènere emès a TV3.

L'intent de captació d'un activista per infiltar-se als moviments socials / Bruno Díaz


MAIG

Després d'entrevistar-lo per carta a la presó de Logronyo, finalment, vam poder parlar amb el secretari general de Sortu i històric militant de l'esquerra abertzale Arnaldo Otegi presencialment a Barcelona. També vam traslladar-li preguntes de tres dones vinculades a moviments socials. Aquell mes de maig, l'alcaldessa de Barcelona Ada Colau i Jaume Collboni del PSC van signar un acord de Govern. Vam denunciar que amb el codi ètic de Barcelona en Comú a la mà, Collboni, investigat pel cas Mercuri, no podia ser el futur regidor de Cultura i segon tinent alcalde. També, amb certa previsió, des de Palma vam publicar un reportatge sobre el turisme i el seu impacte a les lllesa l'estiu, es tornarien a arribar a xifres rècord de visitants i ocupació turística.

L'impacte del turisme a Mallorca / Rubèn Chavarría


JUNY

Va ser aleshores quan vam posar al descobert Desokupa, una empresa que es dedica a executar desallotjaments extrajudicials. Vam rastrejar l'escamot i vam poder traçar els seus perfils: paramilitars i extrema dreta. També, amb motiu del Dia Mundial dels Refugiats, el 20 de juny, vam voler publicar diversos articles per explicar la política migratòria de la UE, la dura situació de les refugiades en trànsit i els reptes per a l'acollida. En positiu, i en el marc de la secció Esports Directa, vam publicar el reportatge "Patins, adrenalina i autogestió", per visibilitzar l'esport femení roller derby. De presons, i de les traves que sovint tenen les organitzacions de drets en parlava un article d'opinió de Sheila Marín Garcia, membre de l'Observatori de Drets Humans de la Universitat de Barcelona (OSPDH).

Vam dedicar un dossier especial al Dia Internacional de les Persones Refugiades / Pau Fabregat


JULIOL

Hem estat tot el 2016 cobrint el conflicte dels venedors ambulants a Barcelona. Càrregues policials, detencions i manifestacions. Però també vam creure important posar noms i cognoms a aquells o aquelles que estaven liderant la campanya contra els top manta. A més, vam poder fer públic que Ikea havia eludit més d'un milió d'euros en impostos a Sabadell, però, amb imports inferiors també Leroy Merlin i Conforama. A més vam comprovar que el de Sabadell no era un cas aïllat. Va fer 80 anys de la Revolució del 36, i vam voler posar una mica de llum sobre les pràctiques emancipadores que es van materialitzar aquell 18, 19 i 20 de juliol de 1936. Pel que fa als esdeveniments contemporanis internacionals, l'economista Miren Etxezarreta va publicar un article d'opinió en què feia una anàlisi de classe del Brexit: "han votat per sortir", deia, "aquells que han estat deixats al marge". Mentre els britànics decidien deixar la UE, a Turquia se succeïen les depuracions i detencions sota el pretext de l'intent de cop d'estat militar. En un reportatge explicàvem la situació que s'estava vivint al país: jutges detinguts, funcionaris cessats, professors apartats...

Les actuacions de la Guàrdia Urbana amb el col·lectiu de manters a Barcelona han estat sovint polèmiques / Ángel Garcìa


SETEMBRE

Després d'un breu descans, arrencàvem el curs amb un reportatge que també es va publicar al paper sobre el modus operandi de grups cristians antiavortistes davant les clíniques ginecològiques. Amb el reportatge, aportàvem les gravacions que evidenciàvem les pressions a les quals se sotmetien les dones que volien accedir als centres mèdics. A més, publicàvem les clàusules confidencials d'un polèmic projecte de Mercadona a Badalona: l'exregidor de CiU Pere Sió va pactar que un despatx de la seva filla i el seu cosí faria obres de 2 supermercats.

El 'modus operandi' dels grups cristians antiavortistes fou objecte d'un ampli reportatge / Estel·la Marcos


OCTUBRE

Des del nucli territorial del País Valencià, vam llançar una campanya amb continguts especials per tal d'expandir i arrelar el projecte periodístic al territori valencià. Recordàvem l'antifranquista Miquel Grau, entrevistàvem membres del col·lectiu feminista Llobes, proposàvem un viatge a les arrels del País valencià i ens endinsàvem en les muixerangues. A la Vall Fosca, explicàvem que Endesa amenaçava de tallar la llum a onze veïnes i a uns quants milers de quilòmetres, a Calais, com 1.022 menors quedaven en risc després del desallotjament del camp de refugiades conegut com La Jungla. També el mes d'octubre, es feia públic que Narcís Serra i Adolf Todó anirien a judici pels sobresous a Catalunya Caixa, i la Directa intentava anar més enllà i explicar quines operacions havien excavat un forat econòmic de 13.000 milions d'euros.

El 2016 la 'Directa' ha fet una passa endavant al País Valencià / Pau Fabregat


NOVEMBRE

Havia passat desapercebut que el Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat subvencionava el viatge de vuit empreses catalanes a Tel Aviv amb l'objectiu de signar acords, entre d'altres, amb empreses de ciberseguretat i seguretat nacional vinculades a l'exèrcit. Ho vam explicar al reportatge "Tecnologia catalana al servei de l'exèrcit d'Israel". A Colòmbia, amb un nou acord de pau sobre la taula, després que en referèndum es tombés el sí, vam voler fer una valoració del pacte des del prisma de les veus minoritàries. A casa nostra, amb la xifra esgarrifant de què una de cada tres dones a la UE ha patit violència física i/o sexual en els darrers dotze mesos, posàvem el focus en les agressions a dones. També, constants amb la memòria històrica, la Directa va visitar la fossa de Porreres, a Mallorca, on es creu que, durant la guerra, hi van afusellar 120 antifranquistes.

El nucli de Mallorca va visitar els treballs d'exhumació de la fossa de Porreres / Anna Schnabel



DESEMBRE

Vam fer públic que la sindicalista de la CGT Lola Gutiérrez havia estat detinguda a Grècia per intentar ajudar un refugiat a arribar a Barcelona. Quan va ser alliberada i deportada vam poder entrevistar-la perquè expliqués el que havia viscut. També vam revisar la història d'Idrissa Diallo que va morir sota custòdia policial al CIE de Zona Franca la Nit de reis del 2012. En una entrevista de Metromuster, que publicàvem en exclusiva, la família denunciava que l'Estat espanyol no va complir la seva obligació de localitzar-los i d'informar-los de la mort i des de la Directa, a través de diverses administracions, vam intentar esbrinar on és el cos. El mes de març ja havíem parlat de l'eina Sirecovi, plantejada per denunciar els abusos policials a Catalunya i, finalment, el desembre vam poder anunciar que s'activava.

La família d'Idrissa Diallo que va morir al CIE de Zona Franca l'any 2012, diu que no sap on és el seu cos


També sobre cossos policials, vam radiografiar la unitat Astor dels Mossos d'Esquadra que va identificar les cinc independentistes acusades de la crema de fotos de Felip VI, va ser responsable d'acusar els bastoners de Gràcia, posteriorment absolts, i de redactar els informes de l'arxivat Cas Pandora. Finalment, tanquem el 2016, amb la detenció del regidor de Vic Joan Coma, acusat d'incitar a la sedició: qui és el jutge  que va ordenar la seva detenció i una crònica del viatge llampec a l'Audiència Nacional espanyola que ha seguit un reporter de la Directa.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: