Política

21-D: quan resistir és vèncer

Les eleccions autonòmiques convocades de forma il·legítima pel govern de l'Estat deixen un rècord històric de participació del 81,94% enmig d'una situació d'excepcionalitat que ha condicionat la campanya i marcarà la materialització dels resultats
L'imaginari de resistència que va deixar l'1 d'octubre i aquesta victòria in extremis del sobiranisme és el gran capital a retenir
Brais G. Rouco
22/12/2017

Eren les 17.28 h i l'hivern arribava a una Catalunya que continuarà sotmesa a una realitat perplexa: l'independentisme té majoria absoluta però amb les manilles a l'esquena i la pressió d'una força metafalangista que ha galvanitzat tot el vot unionista.

S'intueix molta geometria variable per governar, però no podem deixar de mirar en el retrovisor, doncs si alguna cosa condiciona el panorama polític, és un estat d'excepció en tota regla

Aquest és el paisatge després de la batalla. Ja hi haurà temps per fer diatribes sobre possibles escenaris, perquè s'intueix molta geometria variable per governar, però no podem deixar de mirar en el retrovisor, doncs si alguna cosa condiciona el panorama polític, és un estat d'excepció en tota regla. Al mateix ritme que ERC, JxCat i la CUP anaven revalidant la seva victòria pírrica però enormement simbòlica, la Guàrdia Civil lliurava al jutge Pablo Llarena un informe on inclou les manifestacions de les últimes Diades i 31 càrrecs públics com a parts del delicte de rebel·lió que instrueix el Tribunal Suprem.

També la jornada electoral es va iniciar amb la decisió d'Institucions Penitenciàries d'aïllar cinc dies al vicepresident Oriol Junqueras, empresonat a Estremera, per haver concedit una entrevista per a l'emissora RAC1, mentre s'afegien noves denúncies contra professors, alcaldes i la policia retirava de l'espai públic totes les marques grogues en suport als presoners i al govern exiliat a Brussel·les. Tot plegat, rubricat amb l'enèsima intimidació de Mariano Rajoy, afirmant, en al·lusió a Puigdemont i la resta de dirigents sobiranistes, que "ara ja saben què poden fer i què no poden fer".

Mesa de l'escola Pau Romeva al barri de Les Corts de Barcelona / Sergi Rugrand

 

En aquest tauler de coacció s'han viscut les eleccions més anormals i esperpèntiques de l'etapa postfranquista. Potser per això cal valorar la capacitat de l'independentisme de consolidar un sòl electoral on els Comitès de Defensa de la República (CDR) són l'expressió més rebel davant d'un article 155 que ha aplanat el terreny perquè l'espanyolisme campi lliurement amb tota màniga ampla. Així s'ha comprovat en un cinturó roig repintat del color taronja, fruit d'una operació políticomediàtica de gran abast per catapultar Ciutadans i en la qual el PP va assumir, des del primer instant, el paper de hooligan a través del bèl·lic "A por ellos!".

El que passi a partir d'ara, doncs, posarà a prova la resistència adquirida a base de cops per aquesta part de la societat, a l'espera de què succeeixi amb el govern legítim i les causes que pesen com una llosa

En aquesta perspectiva, i enmig d'una Generalitat usurpada per Madrid i un virrei escrutant els vots davant l'atònita mirada de mig país, el groc republicà ha sobreviscut a l'embat desfermat per terra, mar i aire des de la Moncloa. La factura cou i parla per ella mateixa: cinc membres del govern a l'exili, deu empresonats, deu detinguts, 251 persones cessades, vint-i-quatre organismes suprimits o dissolts, setze organismes intervinguts, 108 normes decaigudes i vuit nomenaments dictats per l'Executiu espanyol. El que passi a partir d'ara, doncs, posarà a prova la resistència adquirida a base de cops per aquesta part de la societat, a l'espera de què succeeixi amb el govern legítim i les causes que pesen com una llosa.

En tot cas, l'imaginari de resistència que va deixar l'1 d'octubre i aquesta victòria in extremis del sobiranisme és el gran capital a retenir. No pas per demà mateix, ja que s'albira molta feina, tant amb vista a eixamplar el cos social dels qui creuen en la desobediència i la defensa de les classes populars com per afegir sectors polítics que encara es resisteixen a decantar-se cap a la ruptura amb l'statu quo. Només així s'obrirà l'horitzó que alguns ja s'han compromès a conquerir en forma de República.

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: