Llibertats

23 anys d'homenatges a Guillem Agulló

El País Valencià ha estat l'escenari de nombrosos esdeveniments i actes d'homenatge a la memòria de Guillem Agulló, jove antifeixista assassinat l'any 1993 i símbol per als moviments contra el feixisme del país
L'assassí de Guillem va ser condemnat a catorze anys de presó dels quals només en compliria quatre

Guillem Agulló era un jove de 18 anys, militant de l'organització independentista Maulets i del col·lectiu antiracista SHARP, així com un activista del mític Kasal Popular situat al carrer de la Flora en València. El dia onze d'abril de 1993, Guillem i la seua colla d'amics passaven les vacances de pasqua a Montanejos (l'Alt Millars). Aquella mateixa nit, es trobaven a una plaça quan un grup de neonazis de València, "els de Marxalenes", es van dirigir directament cap a Guillem i la seua colla i van protagonitzar un enfrontament.

Guillem Agulló va acabar arraconat a un carreró, subjectat entre tres persones, i assassinat d'una ganivetada al cor a mans de Pedro Cuevas

Guillem va acabar arraconat a un carreró, subjectat entre tres persones, i assassinat a mans de Pedro Cuevas, qui d'una ganivetada al cor li va furtar la vida. Amb Guillem a terra, el grupuscle feixista va entonar el 'Cara al sol' i després va marxar entre crits de "Arriba España" i salutacions nazis, mentre els amics buscaven auxili per al seu company. La policia no va fer molt per trobar els culpables, sinó que foren els mateixos agressors qui es van personar a comissaria uns dies després. Al cap de dos anys, per fi se celebraria el juí que va condemnar Cuevas a catorze anys de presó dels quals només en compliria quatre.

Les polèmiques que envolten el cas situen a la justícia, als partits polítics, als cossos de seguretat de l'Estat, així com als mitjans de comunicació d'aquella època, com a còmplices que la ferida per l'assassinat de Guillem, per a les seus familiars i amistats, continue oberta i encara sense cicatritzar. Una ferida que, a poc a poc, s'ha anat convertint en un símbol per a la lluita antifeixista al País Valencià, tant per a eixa generació com per a totes les posteriors.

Guillem, com tantes altres víctimes en mans del feixisme a l'Estat espanyol, s'ha mantingut viu gràcies a la memòria i a la tasca dels moviments antifeixistes durant més de dues dècades, els únics que, en democràcia, han tingut el valor de fer front a un feixisme de carrer, violent i impune.


De la Plana a Burjassot, per la memòria de Guillem

Com és habitual, des de fa 23 anys, la data del seu assassinat recull nombrosos homenatges, xarrades, actes i emotives concentracions arreu del País Valencià, com també a altres pobles i ciutats dels Països Catalans. Enguany, la ciutat de València ha acollit unes jornades antifeixistes que s'han estés durant dues setmanes. El primer gran acte, organitzat per la Plataforma per la Memòria Històrica del País Valencià i coordinat per l'Associació Cultural Bassot, es va celebrar el passat dijous 7 d'abril, amb una concentració a la Facultat de Geografia i Història i una posterior xarrada multitudinària a Ca l'Estudiantat.

A la ciutat de la Plana, un paperot gegant amb una estelada, el rostre de Guillem i la consigna "Ni oblit, ni perdó" obria pas, dies abans, a la presentació del seu homenatge. L'onze d'abril, data del seu assassinat, les Brigades Antifeixistes de Castelló (BAF), Arran i SEPC van organitzar al centre social La Cosa Nostra una xarrada-homenatge que va comptar amb la presència de Miquel Ramos, periodista i activista antifeixista, i de Guillem Agulló pare. El centre social antifeixista va albergar una gran multitud de persones que es van apropar a retre homenatge a Guillem, en un ambient on es barrejava l'emotivitat i els sentiments a flor de pell.

Les Brigades Antifeixistes de Castelló (BAF), Arran i SEPC van organitzar al centre social La Cosa Nostra / Jordi Basevi

 


Ramos va contextualitzar amb detall els moviments feixistes que van existir a l'Estat espanyol de la democràcia i, en concret, al País Valencià. Amb una vivència pròxima als fets, l'època dels '90 i l'extrema dreta va marcar tota una generació de joves militants que, sobretot, aprendrien la lliçó de la injustícia i la impunitat que envoltava aquests grupuscles. En arribar a l'actualitat, Ramos va exposar les noves estratègies i discursos que està construint l'extrema dreta, per separar-se de la simbologia passada.

Guillem Agulló pare va destacar com es van amagar les proves que corroboraven que l'assassinat del seu fill va ser per motius polítics i no una picabaralla entre bandes

D'altra banda, Guillem Agulló pare va destacar com es van amagar les proves que corroboraven que l'assassinat del seu fill va ser per motius polítics i no una picabaralla entre bandes, com van defensar els partits polítics i mitjans de comunicació. Agulló pare, que de jove va militar en espais comunistes, va raonar sobre l'actitud de les institucions i la justícia: "Els molestava que els fills d'aquells als que van matar durant anys per la seua ideologia no hagueren oblidat el missatge dels seus avantpassats, i continuaren reivindicant les mateixes lluites", és "per això pel que ens van tractar tan malament", sentenciava.

Acabada la xarrada, l'homenatge es va traslladar, com tradicionalment ocorre, a la plaça de l'Ajuntament de Burjassot, transformada en l'escenari per lloar –un any més– la memòria de Guillem Agulló, amb centenars de persones concentrades. De camí a la plaça, algunes manifestants encara van haver de suportar algun crit de "Guillem, jódete". Envoltades d'un ambient que apel·lava als sentiments, la muixeranga sonant de fons i joves muixerangueres formant figures, una pancarta gegant deia "Guillem la teua lluita a les nostres mans" i, finalment, es va llegir el manifest.

Joves muixerangueres formant figures i una pancarta gegant en homenatge a Guillem a la plaça de l'Ajuntament de Burjassot / Miquel Ramos



La memòria de Guillem encara perviu en l'imaginari col·lectiu, perquè Guillem són moltes persones, són totes aquelles que el recorden i lluiten per les mateixes causes justes. Paradoxalment, la mort de Guillem a mans del feixisme l'ha fet immortal. Al cap i a la fi, els 23 anys sense reconéixer la memòria del jove per part de la Generalitat Valenciana semblen haver acabat. De fet, les últimes notícies apunten que el nou govern comença a encaminar-se cap a un reconeixement institucional que des de fa dècades es basteix als carrers.


Records a la memòria de Davide

El 1993 també va ser l'any d'un altre assassinat, aquesta vegada menys polèmic per les condicions en què va succeir, però anunciat. La víctima va ser David Ángel Ribalta Vàzquez, més conegut com a 'Davide', un jove gallec de 24 anys, amic proper d'Agulló i un dels més involucrats a denunciar el seu assassinat.

A la xerrada de Castelló, una persona del públic va fer un comentari sobre ell que obriria un debat entorn de la seua mort. Ramos va comentar que Davide era l'encarregat del Kasal Popular de València, un dels fundadors de l'Assemblea Antifeixista i un personatge molt conegut en diversos cercles alternatius de la ciutat. El pare de Guillem va recordar que el diari Las Provincias, dirigit per Maria Consuelo Reyna ─mà dreta de Zaplana─, a més de criminalitzar tots els col·lectius propers al seu fill, fer-lo culpable de la seua pròpia mort i despolititzar els agressors, també va assenyalar Davide i en va blasfemar.

Davide va ser fotografiat en una manifestació contra les agressions feixistes. L'endemà, Las Provincias el trauria en portada, on l'apuntava directament i el titllava d'agressor

Aquest jove acostumava a rebre amenaces de mort per part de grups neonazis com ara Acción Radical. Dies després a la mort del seu amic, va haver de suportar diverses pintades per València amb el missatge "Davide, tu serás el próximo". El pare de Guillem va comentar que durant l'abril d'aquell any Davide va ser fotografiat en una manifestació de protesta contra les agressions feixistes a València. L'endemà, Las Provincias el trauria en portada, on l'apuntava directament i el titllava d'agressor, amb dues imatges: una, encaputxat, i una d'altra, amb el rostre al descobert.

En desembre de 1993, Davide va ser assassinat a les portes del Kasal sota estranyes circumstàncies. Agulló pare, i moltes altres persones, continuen sense creure's que el motiu del seu assassinat no va ser per motius polítics, i que el seu assassí fóra un borratxo no identificat. Agulló va comentar que va parlar amb la mare del jove per estendre-li la mà i encoratjar-la a denunciar-ho públicament, "però ella no va voler fer més sang", va apuntar.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: