400 raons per continuar creixent

26/01/2016

Com diu el Ru, el nostre maquetador, cada número de la Directa és com parir una criatura. Sovint, el part és dolorós. El ritme setmanal dels primers vuit anys va ser, certament, frenètic. A vegades, encara ens preguntem com ens ho fèiem perquè sortís sense defallir: recollir tota l’activitat dels moviments socials no era senzill, però ho hem fet tan bé com hem sabut. I com se sol dir: qui fa el que pot, no està obligat a més.

/NÚRIA FRAGO
/NÚRIA FRAGO

 

Però, no ens enganyem: el ritme ha continuat sent diabòlic. Des de fa un any i mig, vam consolidar una transició cap al format de revista quinzenal. Aquest procés es va gestar a partir dels redissenys que apostaven per un únic tema que ocupés tota la portada i reportatges del que ara s’anomena slow journalism, per llegir amb calma els diumenges a la tarda. També vam optar per deixar l’actualitat per la web –un canal molt més efectiu per arribar amb rapidesa a les lectores– i afegir noves píndoles informatives i de reflexió.

I així ha crescut la criatura, fins a arribar als 400 números. Però la família no existiria sense els pares i les mares que l’han engendrada: actualment, més de 150 persones col·laboren a la Directa. Sense oblidar el miler que ja han transitat per tres redaccions diferents, fent possibles més de 10.000 pàgines omplertes amb milions de paraules, fotografies, dissenys i il·lustracions.

Tanmateix, aquesta no és una família tradicional. També la forma qui, d’una manera o altra, bé sigui rascant la butxaca per pagar la subscripció o aportant el seu gra de sorra per difondre i repartir la revista pel nostre allargassat territori, ha donat i dóna suport al projecte horitzontal, assembleari i autogestionat nascut l’abril de 2006, aviat farà deu anys. Les imprescindibles, vosaltres.

400 números fan cert vertigen per la quantitat d’energies abocades, però condensen una il·lusió infinita pel fet d’haver estat ben invertides. Són 400 paratges de les lluites que, als Països Catalans i arreu del món, busquen una ruptura amb les injustícies per bastir aquest altre món possible que ja s’està construint a través de nombroses experiències humanes.

 

Ho diem entre nosaltres i de portes enfora: partim de la comunicació com una eina de transformació social, fugint de la falsa objectivitat per crear una opinió pública i de qualitat. És per això que donem veu a la gent sense veu i apostem per la investigació i el contrast d’informacions com a requisits indissociables d’aquest periodisme lliure i independent. És per això que hem denunciat la corrupció, el feixisme, la tortura a la presó, els CIE, la repressió policial, el militarisme, l’especulació urbanística i altres aspectes relacionats amb la violència estructural i institucional que ens condueix a la misèria. Al mateix temps, hem explicat l’origen i el paper de moltes revoltes de carrer, com el sindicalisme combatiu, el cooperativisme, el suport a la llengua, el moviment del 15-M, l’antiracisme, la solidaritat contra els desnonaments o la teoria del decreixement.

Els 400 números són testimoni d’aquesta realitat polièdrica en constant evolució. Maldem per eixamplar els formats i les eines perquè aquestes mirades hi tinguin cabuda en la seva plenitud, afegint noves reflexions als agents que les fan possibles. Sempre conscients, doncs, que ens devem a totes les persones que integren o han integrat la Directa en algun moment i també –i sobretot– a tots i cadascun dels moviments que, com nosaltres, anhelen un món més just, culte i solidari. L’efemèride ens permet mirar enrere per adonar-nos de la feina feta, però només per agafar impuls i afirmar-nos en una gran certesa: tenim 400 raons per continuar creixent.

 

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: