Drets

8-M: una vaga de dones global

De Polònia a Argentina, passant pels EUA, el moviment internacional es coordina amb manifestacions simultànies al migdia del 8 de març. Una convocatòria autogestionada però sostinguda en un cicle de mobilitzacions renovat, especialment a Europa i Amèrica
Hugo Cornelles
08/03/2017

Avui, 8 de març, Dia internacional de la dona treballadora, estan convocades a mobilitzar-se totes les dones de prop de 50 països del món. Coneguda com Aturada internacional de dones, la crida es va difondre a finals d'octubre des de Polònia amb un comunicat on s'exigeix als governs la concreció de mesures per "resoldre els nombrosos problemes relacionats amb la nostra seguretat, l'accés gratuït a l'atenció mèdica, incloent els drets reproductius, l'establiment i aplicació de greus sancions legals als nostres agressors", tal com es recull al manifest de la campanya.

No és la primera vegada que es convoca una jornada de mobilització de dones en tots els àmbits, el 19 de maig de 2014 ja es va du a terme la Vaga de totes a Barcelona

Als Països Catalans, la plataforma recull convocatòries de manifestació durant el matí a Barcelona, València i Elx. No és la primera vegada que es convoca una jornada de mobilització de dones en tots els àmbits. Després de dos anys de treball, el 19 de maig de 2014 es va du a terme la Vaga de totes a Barcelona, que cridava a una "vaga general, social, laboral, productiva i reproductiva, feminista i radical".


En un esperit semblant al de la Vaga de totes, l'àmbit d'acció de lluita abasta totes les esferes de la vida: el consum, el treball assalariat, el treball domèstic... I detallen diversos suggeriments perquè qualsevol dona pugui adherir-se a les reivindicacions, com ara realitzar aturades parcials de l'activitat, apostatar i per descomptat, participar en les manifestacions i piquets de cada zona. És evident que la crida procura reunir l'espectre més ampli possible de dones de tot el món i ubica el paper de la crisi al centre del retrocés en drets socials, econòmics i reproductius, a banda de fer explícit el desig de secularitzar els estats.

De bon matí, grups de dones han tallat el trànsit a difefents poblacions de Catalunya. A Barcelona, s'han concentrat a la Gran Via -a l'alçada de La Magoria-, a l'avinguda Meridiana, al Paral·lel, a l'avinguda Diagonal i a Travessera de Gràcia. Al Vallès, un grup ha tallat la circulació al polígon de Sant Joan i al Masnou s'han aturat els vehicles de la carretera NII.

La manifestació de Barcelona va recórrer els carrers des de plaça Universitat fins a la plaça Sant Jaume / Victor Serri

 


L'origen de la convocatòria

Bastida mitjançant grups de Facebook i reunions locals dels grups promotors, la diferència entre aquesta i altres convocatòries internacionals al voltant dels drets de les dones –com ara la Marxa Internacional de Dones sorgida durant els anys 80- és que ha sorgit al caliu d'autèntiques mobilitzacions de masses a un costat i un altre de l'Atlàntic des de la tardor del 2016. El passat mes d'octubre, una marea de dones poloneses aturava l'activitat del país i prenia els carrers contra una forta restricció del dret a l'avortament. En aquell mateix mes, les dones argentines – país on es comptabilitzen prop de 300 feminicidis l'any- van tenir notícia l'assassinat de set dones en el termini d'una setmana, casos d'agressió sexual amb nivell d'acarnissament esfereïdors, en plena campanya #NiUnaMenos contra els feminicidis. La mobilització de les poloneses va tombar la reforma; les argentines, al seu torn, van celebrar la 30a Trobada Nacional de Dones, desbordant totes les expectatives amb més 65.000 participants. El moviment feminista argentí es posaria en contacte amb les poloneses per treballar colze a colze amb la mirada posada en la diada internacional de les dones treballadores.

Tall de trànsit aquest matí a la ciutat de Barcelona Avinguda Gran Via amb Magòria / Estel·la Marcos

 

La convocatòria –inicialment amb suport a Brasil, Xile, Equador, Mèxic, Perú, Irlanda, Itàlia i Rússia i Israel- reivindica la necessitat d'articular un front internacional de lluita pels drets de les dones: "el millor que podem fer és sortir en solidaritat amb altres dones, perquè totes estem vivint el mateix: una forta consolidació masclista en el moment de la crisi mundial. Cada país té les seves raons, perquè el masclisme té diversos vessants".

L'èxit de la Washington Women March va provocar l'adhesió d'una part del moviment feminista estatunidenc a la crida donant l'impuls definitiu a la difusió de la convocatòria

Ha estat la reacció a l'arribada de Donald Trump a la presidència dels EUA –desplegant sense embuts un discurs misogin– el que va donar l'empenta definitiva a l'extensió internacional de la convocatòria. L'èxit de la Washington Women March en rebuig a la presa de la presidència per part de Trump, va provocar l'adhesió d'una part del moviment feminista estatunidenc a la crida donant l'impuls definitiu a la difusió de la convocatòria.


Si a finals de febrer hi havia 35 adhesions –segons afirma la plataforma– ara mateix el mapa interactiu anuncia manifestacions simultànies a diverses ciutats d'un total de 46 estats. El detall final ha estat la publicació a Viewpoint Magazine d'un manifest d'activistes i intel·lectuals radicades als EUA, s'hi sumaven fent molt d'èmfasi en la necessitat de respondre "l'atac neoliberal als programes socials i als drets laborals". Aquest text, signat, entre d'altres, per Angela Davis, Nancy Fraser i Cinzia Arruzza, també expressa el desig de bastir un moviment feminista internacional però renovat: "El feminisme lean-in i altres variants del feminisme corporatiu ens ha fallat a la immensa majoria de nosaltres, que no té accés a l'autopromoció i al progrés, amb condicions de vida que només poden millorar mitjançant polítiques que defensin les condicions de vida dignes, assegurin els drets reproductius i garanteixin els drets dels i les treballadores".


Una crida geogràficament desigual

Més enllà dels països on hi ha un substrat organitzatiu previ i agitat, és difícil anticipar-se al seguiment real de la convocatòria. A Europa, Amèrica del nord i del Sud els punts de trobada per a la manifestació omplen el mapa, no és el cas d'Àfrica, ni d'Àsia, on únicament trobem anuncis locals de la marxa Tailàndia i Corea del Sud. És especialment cridanera l'absència de l'Índia, on l'any 2013, el moviment sindical de les treballadores del tèxtil es va fer veure amb força en les manifestacions arran de l'ensorrament de l'edifici Rana Plaza i la desaparició de 1.127 treballadores sota les runes. Precisament els sindicats són també els grans absents de la jornada. Malgrat el suport moral de diverses organitzacions sindicals, amb declaracions públiques o "aturades simbòliques", ni l'any 2014 ni avui, cap central sindical catalana o d'àmbit estatal ha formalitzat cap aturada ni total ni parcial als centres de treball en relació amb la convocatòria.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades: