Actel, Lleida Fruits o Nufri, un problema per la petita pagesia de Ponent

19/10/2016

El desenvolupament de l’activitat fruitera es va iniciar fa més de cinquanta anys, quan la pagesia del territori va descobrir diversos tipus de fruita que s’adaptaven molt bé al clima de la zona. Amb l’objectiu d’extreure més beneficis econòmics a través de la producció agrícola, el camperolat va incorporar l’explotació d’arbres fruiters als marges dels camps. Amb el pas dels anys, van aparèixer nous circuits comercials que van reforçar el cultiu de fruita de pinyol i la plana de Lleida es va especialitzar en la producció de préssecs, prunes o cireres. A la vegada, es va promoure la creació de centres de recerca dedicats a la investigació de noves fruites com els préssecs xatos –coneguts com a paraguaios–, les nectarines i altres tipus d’hibridacions. Paral·lelament, les grans empreses també van fer acte de presència sobre el territori establint indústries de comercialització de la fruita. A hores d’ara, fins i tot venen el producte a països de l’antiga òrbita soviètica.

/ BRAIS G. ROUCO

 

Amb la fi de la dictadura franquista, a les Terres de Ponent, van sorgir moltes cooperatives agràries integrades per petits camperols que estaven vinculades al sindicat Unió de Pagesos. “En un primer moment, l’objectiu era controlar els preus de la fruita i garantir-ne la distribució, però, des que es va entrar a la dinàmica de monocultiu d’un sol producte, el pagès té moltes dificultats per fer front a la competència dels grans grups empresarials”, explica Gemma Casal. Segons l’experta en antropologia de l’àmbit agrícola, “la lògica pròpia que imposa el mercat ha fet que la pagesia hagués d’abandonar el policultiu i la sobirania alimentària per dedicar-se a la producció intensiva de fruita”.

“Les cooperatives agràries havien de controlar els preus de la fruita i garantir-ne la distribució, però, ara, amb els monocultius, el pagès té més dificultats”, explica Gemma Casal

Actualment, el petit camperolat, sotmès a l’impacte de la globalització econòmica des de fa anys, també pateix la competència directa de grans companyies com Actel, Lleida Fruits o Nufri. “Es tracta d’empreses dedicades a l’agricultura intensiva que monopolitzen àmplies extensions de terra, controlen una gran part dels recursos d’aigua destinats als cultius, redueixen els preus de la fruita al màxim i fan la competència directa al pagès petit”, denuncia Gemma Casal. L’embat de les grans empreses, amb tot, ha fet que la petita i mitjana pagesia de Ponent no ho tingui gens fàcil per seguir endavant amb la seva professió. “Dins tot l’entramat neoliberal que a hores d’ara impera al sector agrícola, el petit camperol també és una de les víctimes”, remarca Casal. “De vegades, fins i tot, el manteniment de la fruita a la càmera frigorífica costa el mateix que rebran els pagesos per la venda del producte”, afegeix l’antropòloga.

Els jornalers sense llar dormen sobre cartrons al casc antic de Lleida / B.G.R

Recentment, durant la Fira de Sant Miquel de Lleida, el sindicat Unió de Pagesos va organitzar una jornada de debat per analitzar la crisi de preus de la fruita dolça. Segons va declarar un portaveu de l’organització pagesa, durant la darrera campanya agrícola, hi ha hagut un augment del valor del producte, però l’increment no és prou alt per compensar els preus per sota els costos de producció dels anys anteriors.

 

Mostra'l en portada

Noticies relacionades: