'Anarchy' o els acords del kaos

No és folklore, és punk. I el punk per Semolina Tomic, l'ànima mater de l'Antic Teatre, és "el moviment més natural i democràtic". Si no, que els ho diguin a les agosarades espectadores d''Anarchy', el darrer espectacle de Societat Doctor Alonso
'Anarchy' compta amb la croata Semolina Tomic, establerta a Barcelona des de fa més de 20 anys, com a actriu re-revelació del panorama teatral català
Neus Molina 26/01/2017

L'espectacle Anarchy, estrenat al TNT de Terrassa i que ara torna a l'Antic Teatre, no enganya. Tal com indica el títol l'anarquia comença en l'acció, en el discurs i en la forma. Així, quan l'espectadora àvida de noves emocions entra al teatre del Born, a la seva butaca hi troba una guitarra elèctrica: 40 espectadores i 40 guitarres. Pura anarquia sonora, per les aprenentes de Paco de Lucia, Jimmys Hendrix en construcció o per les amants de Sid Vicious. Tant és que se sàpiga o no tocar tres acords, el que compta és el so que s'emet, que es comparteix, que és anàrquic i harmoniós. Unes sonoritats que envaeixen el pati de butaques.

Semolina Tomic, entre la conferència i la performance, desgrana els conceptes d'anarquisme, llibertat, control, dependència institucional...

Semolina Tomic, entre la conferència i la performance, i amb dramatúrgia de Tomas Aragay desgrana els conceptes d'anarquisme, llibertat, control, dependència institucional i reivindica l'anarquisme català dels segles XIX i XX i la mort d'aquest. La mortalitat de l'anarquisme que tan bé retratà George Orwell a Homenatge a Catalunya. Una Espanya que va ser despoblada de llibertats i una Catalunya emmudida.

Partint de la reflexió i de l'acció teatral, la croata, amb el seu accent de l'ex-Iugoslàvia, i el seu particular activisme, apareix en una acció performativa, acompanyada de la coreografia de Sofia Asensio. Estirada al mig de l'escenari, amb les cames obertes, parla de la situació del teatre i de l'evolució de les polítiques culturals barcelonines.

Entre el kaos i l'ordre, la companyia Societat Doctor Alonso, presenta una experiència que no és innòcua, que de fet es pot resumir en "fes el que vulguis"

Entre el kaos i l'ordre, la companyia Societat Doctor Alonso, presenta una experiència que no és innòcua, que de fet es pot resumir en "fes el que vulguis": toca el que vulguis a la guitarra, entén el que vulguis, però vine. Vine, interactua i forma part. L'anarquia també es planteja en el muntatge com una forma no caòtica de relacions humanes, com un trencament amb la propietat "Un d'ençà que neix està lligat a les seves circumstàncies i depèn dels altres des de la infància per aconseguir coses tan vitals com l'aliment o l'escalfor. Nosaltres depenem del públic, dels teatres i també del govern per fer funcionar les nostres obres. Això que és una interdependència social, no converteix ni al públic, ni als teatres, ni als governs en els nostres amos" apunten els creadors d'Anarchy.

Les interdependències en l'art, a la proposta de Societat Doctor Alonso i Semolina Tomic, es converteix en un mitjà homogeni per reproduir certs estats i suposicions.

Guitarres sense ordre però que en conjunt ens fan sentir més lliures, reivindicacions que vénen dels Balcans i dansa entesa com a vehicle per conduir un relat que no és altra cosa que un retrat dels canvis, dels vincles i les dependències sense subjugar. Sense patró i ni peons.

La Semolina i Doctor Alonso estaran ballant una conferència que bé podria ser part de la nostra història, part de les nostres polítiques de gestió cultural.

Un petit incentiu per reivindicar altres formes d'organització.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades