Els antifeixistes acusats d'agredir un grup de neonazis el 12 d'octubre de 2013 no ingressaran a presó

El jutge absol tres dels processats i condemna a un any i mig de presó per tres delictes de lesions els altres tres, que hauran d'indemnitzar els ultres i no podran assistir durant nou anys a les manifestacions de la Plataforma Antifeixista a Barcelona
Manifestació de suport als joves el passat 11 de novembre a la ciutat de Barcelona, en el marc de la campanya solidària Totes som antifeixistes
Victor Serri
Redacció Directa 02/02/2018

El magistrat del Jutjat Penal número 22 de Barcelona, Josep Tomàs Salas, ha fet pública la sentència de la causa contra els sis joves antifeixistes processats per diversos delictes de lesions amb agreujant de motivació ideològica. En l'escrit que s'ha donat a conèixer a les parts divendres al migdia, el jutge absol de tots els càrrecs a tres dels joves i condemna els altres tres a sis mesos de presó com a coautors de cadascun dels tres delictes de lesions que considera provats amb agreujants de traïdoria i motius ideològics. És a dir, un any i mig de condemna que no forçarà el seu ingrés a presó, ja que no tenen antecedents penals i la pena imposada no supera els dos anys, per tant, quedarà en suspensió.

La sentència imposa als tres condemnats el veto a assistir a manifestacions o concentracions a Barcelona de la Plataforma Antifeixista durant un total de 9 anys

A més a més, el jutge interposa als joves la inhabilitació especial del dret a sufragi passiu durant el mateix temps de condemna, la prohibició de comunicar-se i acostar-se a menys de 1.000 metres a tres dels neonazis agredits durant 5 anys i mig i el veto a assistir a manifestacions o concentracions a Barcelona de la Plataforma Antifeixista durant un total de 9 anys. Els tres condemnats també hauran d'afrontar una pena-multa de deu dies a raó de sis euros el jorn per una falta de danys. Per últim, hauran d'indemnitzar sis dels neonazis agredits aquell dia a un total de 15.252 euros per les lesions i les seqüeles que van patir.

Un dels advocats de la defensa, Andrés García Berrio, ha declarat a la Directa que la decisió del jutge "demostra la posició desmesurada del fiscal de delictes d'odi i l'excepcionalitat penal amb la qual s'està fent servir aquesta legislació". Per la seva banda, la principal advocada defensora del cas, Laia Serra, creu que la sentència "busca l'equidistància, frena la tesi maximalista de la fiscalia i evita la presó però acull el seu plantejament de fons". Les defenses han assegurat que estudiaran detalladament la sentència, contra la qual es pot interposar recurs a l'Audiència de Barcelona. El grup de suport ha fet públic un comunicat molt crític amb la sentència on s'afirma que el tribunal "acaba assumint els postulats dels feixistes en dotar-los de major protecció per preservar la seva ideologia i les seves pràctiques violentes en la nostra societat, creuant una línia que mai no s’hauria d’haver creuat". 


Un llarg procés

Els fets es remunten al 12 d'octubre de l'any 2013, quan un grup de vuit simpatitzants de l'extrema-dreta seien a la terrassa d'un bar prop de la carretera de la Bordeta després d'haver assistit a la convocatòria feixista que se celebra anualment a Montjuïc (Barcelona) per commemorar el Dia de la Hispanitat. En aquell context, un grup format per una desena de persones s'hauria acostat a l'establiment per arremetre contra ells i fer-los fora, provocant nombrosos desperfectes al bar i ferides de diversa consideració entre els ultres, cap de les quals els ha deixat seqüeles avui dia.

La vista oral es va celebrar en tres sessions, els dimecres 15, 22 i 29 de novembre de 2017, dies en el que desenes de persones solidàries es van concentrar a les portes de la Ciutat de la Justícia de l'Hospitalet de Llobregat per donar suport a les encausades, en el marc de la campanya solidària Totes som antifeixistes. La dona i els cinc homes acusats només van contestar a les preguntes de les seves defenses, negant rotundament la seva participació en els fets i criticant les mesures cautelars que se'ls va imposar durant tot aquest temps. El fiscal coordinador del Servei de Delictes d'Odi de la Fiscalia Provincial de Barcelona, Miguel Ángel Aguilar, que en la primera sessió del judici va fer palesa la seva voluntat de forçar l'empresonament dels joves, ha estat el responsable de les elevades peticions de penes de presó –equiparables a un homicidi– que pesaven sobre les antifeixistes.

Aguilar va mantenir la seva petició inicial de 15 anys de presó per cinc dels joves i la va rebaixar pel sisè, per qui sol·licitava 4 anys i mig de presó

En el darrer moment, Aguilar va mantenir la seva petició inicial de 15 anys de presó per cinc dels joves i la va rebaixar pel sisè, per qui sol·licitava 4 anys i mig de presó per "conspiració" en considerar provat que va organitzar, planificar i dissenyar els fets però no poder acreditar la seva participació en aquests. El fiscal acusava el gruix del grup de tres delictes de lesions amb l'agreujant de traïdoria, disfressa (per anar amb el rostre cobert) i motivació ideològica. A més a més, també demanava al magistrat que imposés als acusats la prohibició d'assistir a convocatòries de la Plataforma Antifeixista de Barcelona durant tres anys per cada delicte que els imputa, a banda d'exigir el pagament conjunt de vint-i-tres mil euros als feixistes apallissats, en concepte de lesions i danys morals.

Contràriament, les defenses dels sis antifeixistes van sol·licitar la lliure absolució de tots ells en considerar que no hi havia prou proves de càrrec per condemnar-los, alhora que van mantenir la impugnació de les imatges enregistrades per l'Àrea Central d'Informació dels Mossos el dia dels fets davant de Can Vies i les posteriors intervencions telefòniques que van practicar als mòbils dels aleshores investigats, utilitzades per la Fiscalia com a proves incriminatòries.


Impugnacions premonitòries

Les defenses dels activistes van posar en entredit les principals proves de càrrec i com havien estat incorporades a la causa durant la fase d'instrucció. L'advocada Laia Serra va expossar, durant les qüestions prèvies del judici, les irregularitats que en la seva opinió i la dels altres tres lletrats dels antifeixistes, han existit pel que fa a la presentació i custòdia de les principals proves de càrrec que incriminen els seus clients.

Serra va ser molt taxativa a l'hora de demanar al jutge la impugnació dels arxius videogràfics presentats pel cos de Mossos d'Esquadra. Aquestes imatges haurien estat preses fruit de la vigilància sobre Can Vies per part d'agents de la Divisió Central d'Informació, que des d'una finca propera al centre okupat van enregistrar múltiples escenes durant aquell 12 d'octubre. La lletrada va afirmar que durant la fase d'instrucció del cas no es van aportar les pertinents autoritzacions pels enregistraments i va denunciar que aquests es van dur a terme amb una finalitat no prevista.

Imatge de la primera sessió del judici, que es va celebrar a la Ciutat de la Justícia de Barcelona

 

Els únics que van extreure imatges per fer les fitxes d'imputació dels joves van ser els mateixos agents, sense la pertinent custodia per part del jutjat, i no es van aportar els arxius originals sinó uns que anteriorment podrien haver estat manipulats i editats a conveniència, ja que no contenien dates, horaris ni metadades. Per aquests motius, les defenses van demanar la impugnació del reconeixement fotogràfic a partir d'aquestes gravacions, de les corresponents fitxes d'imputació i de les pericials fisonòmiques que van permetre la identificació de les encausades.

Les defenses dels joves també van impugnar les intervencions telefòniques als mòbils dels acusats i les imatges que els Mossos d'Esquadra els van prendre a comissaria el dia de les detencions

Cal destacar que totes aquestes imatges no mostren en cap moment els fets jutjats, sinó que en elles tan sols es poden veure moltes persones a l'entrada i sortida de Can Vies. Per aquest motiu, Serra també va considerar que s'havia violat el dret a la intimitat, ja que en els enregistraments fets des de l'exterior es poden veure imatges de l'interior del centre social, on en aquells moments, diverses persones alienes a la causa però que apareixen al sumari com a residents de la finca, tenien constituït el seu domicili particular: "No es pot fer seguiment a un lloc que és un domicili sense autorització prèvia", va afirmar l'advocada.

Les defenses dels joves també van impugnar les intervencions telefòniques als mòbils dels acusats i les imatges que els Mossos d'Esquadra els van prendre a comissaria el dia de les detencions. Consideren que aquestes fotografies es van fer per incriminar-los i sense informar-los degudament ni facilitar-los l'assessorament lletrat que haurien requerit: "Van ser forçats, amb engany, a col·laborar amb una investigació incriminatòria", va manifestar Serra amb contundència. Aquest extrem va quedat confirmat durant les declaracions dels antifeixistes quan dos d'ells van explicat que els van obligar a baixar-se els pantalons i fins i tot a despullar-se per prendre'ls imatges de tatuatges i parts concretes del cos: "Em van despullar per fer-me fotos sense opció a triar o no, pensava que era obligatori".


Denuncien un "judici polític"

"Ens estan perseguint per una forma de pensar", aquesta va ser la darrera paraula que es va escoltar a la sala 221 de la Ciutat de la Justícia de L'Hospitalet de Llobregat dimecres 29 de novembre, abans que el jutge declarés el cas vist per sentència i donés per acabada la tercera i última sessió del judici.

Els joves van denunciar haver estat jutjats per motius polítics: "Sóc antifeixista, criminalitzat pel meu compromís polític contra tota discriminació"

L'afirmació la va pronunciar un dels encausats, que va estar ingressat en presó preventiva tres setmanes després que els Mossos d'Esquadra detinguessin les activistes i escorcollessin el Centre Social Autogestionat Can Vies el 28 de gener de 2014. En el seu torn d'última paraula, els joves –que a la primera sessió del judici van negar la seva participació en els fets– van tenir paraules d'agraïment "a tota la gent que ens ha acompanyat en aquests quatre anys" i van denunciar haver estat jutjats per motius polítics: "Sóc antifeixista, criminalitzat pel meu compromís polític contra tota discriminació".

El judici i tot el procés ha estat l'escenari d'una dura batalla jurídica al voltant de l'aplicació de l'agreujant d'odi i ideològic, ja que un article introduït al codi penal per protegir a col·lectius susceptibles de ser víctimes de discriminació racista o homòfoba, entre d'altres, ha estat utilitzat per la fiscalia de delictes d'odi per elevar ostensiblement la petició de pena contra aquests antifeixistes.

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades