Els bons anys de la COPEL

Antics presos "socials", protagonistes dels convulsos anys de la transició, impulsen un documental sobre la Coordinadora de Presos en Lucha, una de les lluites més transversals i autoorganitzades a l'Estat espanyol contra el sistema penitenciari
La COPEL era una organització assembleària i horitzontal que representava a les persones preses i exercia la interlocució amb l'administració, els mitjans de comunicació i la resta de la societat durant el final del franquisme
Guille Larios 26/10/2017

"En un context en què la transició necessitava consolidar-se a tota costa, la COPEL va mantenir durant tres anys a l'Estat contra les cordes. Per això no volíem que aquesta lluita, com tantes altres lluites socials, caigués en l'oblit. I que pogués, encara avui, servir de referència per les lluites anticarceràries del present i del futur".

Qui ho explica és Dani Pont, un dels impulsors del documental COPEL: una historia de rebeldia y dignidad. Com molts d'altres, Pont va patir sis anys d'empresonament i aïllament entre les acaballes del franquisme i part de la transició, en el seu cas al Puerto de Santa Maria, a Cadis. Durant aquell període va ser un dels fundadors d'aquesta organització assembleària i horitzontal que representava a les persones preses i exercia la interlocució amb l'administració, els mitjans de comunicació i la resta de la societat. L'anàlisi exhaustiva del sistema penal espanyol que van desenvolupar va permetre que, entre 1976 i 1979, les seves reivindicacions s'estenguessin com la pólvora i es coordinessin entre milers de preses de tot l'Estat espanyol.

L'anàlisi exhaustiva del sistema penal espanyol que van desenvolupar va permetre que, entre 1976 i 1979, les seves reivindicacions s'estenguessin com la pólvora

Es van organitzar centenars de protestes, amotinaments, plantades als terrats dels centres, fugues, vagues de fam massives, autolesions i ruptures de judicis com a expressió d'unes reivindicacions emmarcades en l'amnistia total i concretades, entre d'altres, en la reforma del Codi Penal i el sistema penitenciari, la desaparició de les jurisdiccions especials i la depuració de jutges i funcionaris de les presons feixistes (molts d'ells militants de l'organització ultradretana Fuerza Nueva).

La coordinació amb altres nuclis extramurs –advocats, artistes, intel·lectuals, comitès de suport, grups autònoms i col·lectius de barri– va permetre visibilitzar en els carrers la lluita i les reclamacions de la presó.


Rescatant de l'oblit la lluita i les seves protagonistes

Per recuperar aquella memòria i refer el retrat col·lectiu del moviment, diferents membres de la COPEL, Gemma Serrahima -directora de The Segovia Big Band- i la productora Metromuster presenten un documental que, per a Pont, "ha suposat 13 anys de feina molt laboriosa, localitzant contactes, amb entrevistes fetes de forma col·laborativa al llarg d'aquest temps i passant per moltes dificultats".

Ddiferents membres de la COPEL, Gemma Serrahima -directora de The Segovia Big Band- i la productora Metromuster presenten el documental


El relat es presenta en l'ordre cronològic en què succeïren els fets històrics més rellevants: la mort de Franco i l'inici de la transició, l'anomenada batalla de Carabanchel, la dispersió dels presos més actius al penal d'El Dueso, l'assassinat a presó de l'anarquista Agustín Rueda i l'execució per part dels GRAPO de Jesús Haddad, director general d'institucions penitenciàries l'any 1979. Finalment, la "pacificació" amb el següent director general, Carlos Garcia Valdès; la querella per les tortures a la presó d'Herrera de la Mancha i l'entrada en vigor de la llei orgànica general penitenciària (LOGP), principal arma jurídica governamental d'aquella lluita, amb l'article número 10 encara en vigor. La petjada d'aquesta breu però intensa experiència queda narrada pels seus protagonistes –alguns expressos socials de l'època– i d'altres persones vinculades al moviment. El documental també intercala imatges d'arxiu, recursos gràfics i l'aportació d'historiadors per contextualitzar la reflexió.

La petjada d'aquesta breu però intensa experiència queda narrada pels seus protagonistes –alguns expressos socials de l'època– i d'altres persones vinculades al moviment

40 anys després de la fundació de la coordinadora, el seu documental s'estrenarà el dissabte 28 d'octubre a les 18.30 h al centre social okupat La Cinètika, a la vila de Sant Andreu del Palomar de Barcelona. En la presentació intervindran prèviament algunes de les seves protagonistes. Dies després s'iniciarà una gira de presentacions a diferents locals de l'estat, País Basc, Itàlia i Sud-amèrica.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades