La caça: privilegi oligàrquic, ineficaç i perillós (II)

L’autora desmitifica l’eficàcia de la caça per dur a terme el control de poblacions que han crescut de forma incontrolada i alerta del perill que suposen uns individus armats amb llicència per matar
Núria Sanahuja 14/02/2017

El darrer 22 de setembre publicàvem en aquesta secció un article de Núria Sanahuja, membre de FAADA, sobre la caça. Ara, poc després de la mort de dos agents rurals a mans d’un caçador, publiquem aquesta segona part de l’article. L’autora desmitifica l’eficàcia de la caça per dur a terme el control de poblacions que han crescut de forma incontrolada - sovint amb la finalitat de justificar precisament l’activitat cinegètica- i alerta del perill que suposen no sols els accidents fortuïts, sinó tenir uns individus armats amb llicència per matar. 
 

Sovint, l’argument esgrimit per defensar la caça és que serveix per controlar la població de senglars, que tants problemes sembla ocasionar als cultius i a les zones on hi ha població humana. Segons el programa de seguiment de les poblacions de senglars a Catalunya, que ve elaborant-se des de l’any 1998 per la Generalitat, la població de senglars s’ha quintuplicat. S’ha passat de 6.453 exemplars l’any 1991 a 34.757 al 2014. Per contrarestar l'augment, s’han concedit més permisos per batudes, s’han donat autoritzacions extraordinàries fora de l’època de caça. Durant l’any 2014-15 s’han realitzat a Catalunya 4.763 batudes i s’han matat 13.102 senglars. La mitjana ha estat de dues batudes per setmana entre gener i setembre. A les conclusions del Programa de seguiment sobre els senglars a Catalunya 2014-15, es reconeix que la caça no està aconseguint reduir les poblacions de senglars en moltes zones de Catalunya.

La caça no està aconseguint reduir les poblacions de senglars en moltes zones de Catalunya

En una Jornada Estudi sobre la gestió del senglar a Collserola, realitzada al febrer d’enguany i organitzada pel SEFAS, Servei d’Ecopatologia de Fauna Salvatge de la UAB, que col·labora amb el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, es posa de manifest que ni amb les batudes s’arriba a controlar el problema, i es planteja l’opció de fer el control de la natalitat amb l'ús d'algun tipus de mètode anticonceptiu, com ja s’està fent a altres països dels Estats Units i Regne Unit. Els caçadors en són contraris, segueixen dient que la solució és caçar més.

A la UAB ja estaven en contacte amb universitats d'altres països que havien dut a terme estudis similars en altres espècies, amb resultats òptims; així que van decidir posar en marxa un projecte per fer una prova pilot a Catalunya. L'objectiu és avaluar l'efectivitat d'un tractament d'esterilització en els senglars per controlar la població en àrees periurbanes. Amb aquest tractament s’aconsegueix frenar el cicle reproductiu durant cinc anys.

El Doctor Manel Lopez-Bejar, cap del departament de sanitat i anatomia animal de la UAB, és la persona que està liderant l'experiència, i explica en una entrevista publicada a FAADA que la gent implicada en el maneig d'aquests animals estava intentant fer servir la contracepció com a mesura, basant-se en estudis que ja s'havien realitzat en altres països, però aquí continuaven implementant les mesures "més fàcils”.

També amb els cabirols està passant una explosió demogràfica similar. Després d’introduir-los l’any 1997, ara ja han passat a ser una espècie que està a punt de ser considerada una plaga, com els senglars. No cal dir que els caçadors van tenir un paper ben actiu i promotor de la reintroducció d’aquesta espècie. Els cabirols eren vistos com un trofeu de caça ben atractiu.

Els accidents per arma de caça deixen entre 25 i 40 morts per any a l’Estat espanyol i de les condicions en què viuen i moren els gossos de caça

Capítol apart mereixen els accidents per arma de caça, que deixen entre 25 i 40 morts per any a l’Estat espanyol i les condicions en què viuen i moren els gossos de caça, però no vull acabar l'article sense fer menció del terrible assassinat el passat dia 21 de gener dels dos agents rurals, quan estaven fent la seva feina: Francesc Xavier Ribas Villa, de 43 anys, i David Iglesias, de 39 anys, a mans del caçador Ismael Rodríguez Clemente. Des d’aquestes línies vull enviar tot el suport i condolences a les seves famílies, amics i al Cos d’Agents Rurals.

Arran d’aquest fet lamentable, aquests dies estan aflorant moltes notícies de les amenaces, agressions i insults que reben els Agents Rurals a Catalunya i els agents del Seprona a l’Estat espanyol, i la seva indefensió davant aquest col·lectiu armat. Com a mesura d’urgència, se’ls ha dotat d’armilles antibales a Catalunya, podran patrullar en grups de tres i portaran una arma de foc mentre acaben de modificar el reglament. El col·lectiu fa anys que denuncia les agressions sense que l’administració hagi fet res davant de les seves peticions de dotar-los d’instruments per prevenir situacions de risc, peticions que es remunten 30 anys enrere, sobretot a les terres de Lleida.

Els agents rurals, malauradament, no són els únics que pateixen les agressions: pagesos, excursionistes o boletaires, sovint, són amenaçats i atacats pel col·lectiu. Recentment, el mes de gener, el colpidor cas d’una dona anglesa, a Granada: pel fet de treure els seus terrenys del vedat de caça s’ha trobat els seus cinc gossos, que havia recollit, morts a trets i el cavall greument ferit a mans, presumptament, dels caçadors de la zona.

Cal, ara que la fatalitat ha posat el debat damunt la taula, encarar seriosament aquest tema i començar a parlar de la caça com el que realment és, una activitat violenta, masclista, agressiva, altament perillosa, inútil i que no té cabuda dins una societat evolucionada moralment.

*Núria Sanahuja és membre de la Fundació pera a l'Assessorament i Acció en Defensa dels Animals (FAADA).

Les Gallinetes Dissidents són un parell de ments inquietes amb molts amics experts en animals no humans. Amb aquesta sèrie d'articles pretenen donar veu a la defensa animal.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades