Catorze anys després, demanen dos anys i mig de presó als onze detinguts pel cas Bemba de Sabadell

Els fets es remunten a la nit del 27 de setembre de 2003, quan una actuació policial durant la festa de comiat d'un conegut bar de la ciutat va saldar-se amb onze detinguts i una vintena de ferits
La plataforma de suport ha convocat una manifestació de protesta pel dissabte 22 d'abril a la capital vallesana
Oriol Duran
Dani Bastús 06/04/2017

El proper 24 d'abril es celebrarà a Sabadell el judici contra les onze persones que van resultar detingudes durant la nit de l'anomenat cas Bemba. Acusades de delictes d'atemptat a l'autoritat, desordres, desobediència i danys, s'enfronten a penes de fins a dos anys i mig de presó. La plataforma de suport als detinguts, el manifest de la qual ja han signat més de cent col·lectius polítics, sindicals o culturals i gairebé un miler de persones, ha convocat una manifestació de protesta pel dissabte 22 d'abril a la capital vallesana.

Els fets es remunten a la nit del 27 de setembre del 2003. Aquell vespre, centenars de joves s'havien reunit per acomiadar-se del Bar Bemba, conegut local de la ciutat situat al carrer Concepció i freqüentat per l'esquerra alternativa, que havia decidit tancar. L'afluència a la trobada va ser tal que la festa va haver-se de traslladar de forma espontània al carrer.

Cap a la una de la matinada feia acte de presència l'anomenada Brigada d'intervenció ràpida de la Policia Municipal, el primer cos antidisturbis municipal existent a la ciutat des del franquisme

A causa del soroll, cap a la una de la matinada feia acte de presència l'anomenada Brigada d'intervenció ràpida de la Policia Municipal. Creada aquella mateixa setmana, la Brigada constituïa el primer cos antidisturbis municipal existent a la ciutat des del franquisme, sense analogia -més enllà de Madrid i Barcelona- amb cap altra ciutat de l'Estat. L'operació, secundada per unitats de la Policia Nacional espanyola, era dirigida a peu de carrer per tres cares conegudes: Manuel Bustos, aleshores alcalde de la ciutat; Paco Bustos, regidor de la Via Púbica; i Josep Ayuso, en aquell moment regidor de Recursos Humans i actual líder del PSC de la ciutat.

El cap de setmana següent dels esdeveniments es va organitzar una manifestació a la ciutat que va aplegar unes 3000 persones / Lluís Brunet

 

Enlloc de plantejar una mediació amb els assistents a la celebració, els polítics i comandaments policials van ordenar que els antidisturbis procedissin a carregar. A partir d'aquell moment, la situació es va desbordar en qüestió de segons: enfrontaments, corredisses pels carrers del centre, pallisses, salves, bales de goma i, fins i tot, les càrregues es van desplaçar fins a l'interior d'altres locals de la zona. Lolo Quesada, actual secretari general de la CGT de Sabadell, detingut aquella nit, ho relata d'aquesta manera: “Estàvem al bar Sorginak, al carrer Sant Cugat, on la major part de la gent no s'havia assabentat de res. De cop van aparèixer els antidisturbis i van començar a repartir a tort i a dret. Van fer un passadís i ens van fer sortir un per un, fotent-nos hòsties. A mi em van fer la traveta, vaig caure sota un futbolín, i allà mateix em van clavar una pallissa que després no podia ni caminar. Quan vam sortir fora, ens van seguir estomacant.” El saldo final va ser d'onze detinguts -tots homes- i vint ferits de diversa consideració.

Lolo Quesada, detingut aquella mateixa nit, ho relata: "A mi em van fer la traveta, vaig caure sota un futbolín, i allà mateix em van clavar una pallissa que després no podia ni caminar"

“El més greu de tot plegat és que no hi havia cap persecució personal: les detencions van ser totalment aleatòries. Després, a comissaria, ens van repassar de dalt a baix la indumentària i les nostres característiques i a partir d'aquell examen van redactar els atestats, per tal de fer-los coincidir”, denuncia Quesada. “En tot cas”, aclareix, “una cosa és que les detencions en sí fossin arbitràries, i una altra és que ho fos la totalitat de la operació. Aquella intervenció en aquell bar concret en aquell moment concret tenia una intencionalitat clara. La cosa és tan simple com que Bustos tenia la seva nova arma de repressió i pretenia deixar clar qui manava allà”. La d'aquella nit va ser la primera i última intervenció de la Brigada d'intervenció ràpida. Dotze anys més tard, aquesta era definitivament dissolta pel nou Govern de la ciutat.
 

Resposta política i social

L'oposició ciutadana als fets del Bemba va ser clara. El cap de setmana següent dels esdeveniments es va organitzar una manifestació a la ciutat que va aplegar unes 3.000 persones. Una setmana després, l'11 d’octubre, es celebrava de nou una concentració i cassolada davant l’Ajuntament, a la qual tornaven a assistir 2000 veïnes. ERC, CiU, i ICV-EUiA, que en aquell moment governaven amb el PSC, van demanar explicacions a l'alcalde, i al cap de poques setmanes, els tres partits sortien del Govern. El PSC es quedava sol defensant l'actuació policial, i progressivament es començava a identificar el que vindria a conèixer-se com l'estil Bustos, descrit per l'oposició i els moviments socials de la ciutat com una forma de governar autoritària, basada en el clientelisme i l'amiguisme, i que saltaria a primera plana mediàtica amb l'esclat del cas Mercuri l'any 2012.

ERC, CiU, i ICV-EUiA van demanar explicacions a l'alcalde, i al cap de poques setmanes, els tres partits sortien del Govern. El PSC es quedava sol defensant l'actuació policial

A nivell judicial, el cas Bemba va prendre dues direccions: per una banda, hi havia la denúncia sostinguda per l'Ajuntament -que s'havia personat en el cas com a acusació particular-, la Policia i la Fiscalia; de l'altra, la denúncia interposada per part de les afectades per l'actuació policial, tant contra el propi cos policial, per maltractaments, lesions i detenció il·legal, com contra els càrrecs polítics, per prevaricació. Tot i que els advocats de les detingudes van treballar per unificar les diverses denúncies en un únic procediment, aquesta opció acabar sent desestimada, i finalment, la denúncia imposada per les detingues era arxivada l'any 2009 sense majors conseqüències. El dilluns 24 d'abril, 14 anys després dels fets, són, en canvi, les 11 detingudes les qui s'enfronten en judici a penes de presó.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades