Les cel·les d'aïllament acaparen les denúncies per mals tractes a les presons catalanes

Un informe presentat avui per la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura assenyala els "greus efectes fisiològics, psicològics i psiquiàtrics" del confinament prolongat en unitats penitenciàries de règim tancat
Roda de premsa de presentació de l'informe 'L'aïllament penitenciari a Catalunya des d'una perspectiva de drets humans', aquest matí
Redacció Directa 25/04/2016

El desembre de l'any passat, hi havia 173 persones confinades a les unitats d'aïllament de les presons catalanes, 163 homes i deu dones. Però, al llarg de l'any, 642 persones van passar pel que tècnicament es coneix com a Departaments Especials de Règim Tancat (DERT). És una dada que s'ha donat a conèixer aquest matí durant la presentació de l'informe L'aïllament penitenciari a Catalunya des d'una perspectiva de drets humans, impulsat per la Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura, que ha tingut lloc al Col·legi de Periodistes de Catalunya.

El treball constata que, malgrat les dificultats per obtenir dades de les autoritats penitenciàries, l'índex de denúncies de maltractaments o tortures en aquests mòduls d'aïllament de les presons catalanes és superior al dels mòduls ordinaris. Així ho han assenyalat, segons l'estudi, el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura, el Síndic de Greuges i altres informes de la mateixa coordinadora. Segons l'estudi, l'any passat, es van enregistrar 55 casos de lesions greus en aquestes unitats i 989 de lleus, encara que no ha estat possible determinar en quantes d'aquestes incidències hi va haver funcionariat implicat.

Al llarg de l'any 2015, 642 persones van passar pel que tècnicament es coneix com a Departaments Especials de Règim Tancat (DERT)

Tampoc ha estat possible determinar si hi va haver algun cas de mort en aquestes circumstàncies, ja que la direcció general de presons només ha facilitat la dada de les 53 persones recluses que van morir l'any 2015 (24 de les quals es trobaven circumstancialment fora del centre penitenciari), però no es concreta en quin grau es trobaven la resta. Segons un informe recent del Consell d'Europa, la mitjana de morts a les presons catalanes (61 de cada 10.000) triplica la mitjana europea (28 de cada 10.000). També és molt significatiu, a parer de la coordinadora, que les causes de catorze d'aquestes morts figurin com a "desconegudes".




Segons ha pogut recollir aquest observatori, l'any passat, es van tramitar 10.000 expedients disciplinaris a les presons catalanes, 886 dels quals es van resoldre amb sancions i, d'aquests, 226 van concloure amb el confinament de la persona reclusa en una unitat d'aïllament. Però l'estudi també assenyala que hi ha 524 expedients consignats amb sancions "sense classificar", el resultat dels quals és impossible de determinar.


"Relacionat amb un nombre elevat de conductes suïcides"

La Coordinadora recorda que "l'aïllament penitenciari pot tenir efectes fisiològics, psicològics i psiquiàtrics greus, pot generar alineació mental severa, insomni, confusió, al·lucinació i psicosi" i també "està relacionat amb un nombre elevat de conductes suïcides". "L'aïllament prolongat anul·la la persona, la destrossa", ha recordat la psicòloga social Irene Santiago, del Centre Iridia, aquest matí. En aquest sentit, l'estudi recorda el cas de Raquel I. F., presa a Brians I des de l'any 2010, que es va llevar la vida l'11 d'abril de 2015, tres dies després d'haver estat sancionada amb aïllament provisional per una falta molt greu, un càstig que no era el primer cop que se li imposava. Després del desenllaç fatal del cas, se li va trobar una carta dirigida al jutjat de vigilància penitenciària, en què denunciava maltractaments i que ja evidenciava les idees suïcides.

L'any passat, es van tramitar 10.000 expedients disciplinaris a les presons catalanes; 886 es van resoldre amb sancions i, d'aquests, 226 van concloure amb el confinament de la persona reclusa en una unitat d'aïllament

L'informe assenyala que la normativa internacional en matèria d'aïllament penitenciari dicta que aquest "s'ha d'aplicar de manera excepcional i no prolongada" i que, en qualsevol cas, "les administracions han de vetllar per la integritat física i psíquica de les persones" a qui s'imposa. Des de la coordinadora s'entén que "l'aïllament prolongat no pot ser considerat un tractament, tenint en compte que s'està utilitzant amb un rigor excessiu i que les condicions de compliment poden resultar incompatibles amb el mínim respecte als drets humans i amb l'orientació a la reinserció".

La Coordinadora per la Prevenció i Denúncia de la Tortura apunta la "necessitat d'obrir un debat públic profund" que reconsideri "l'ús de l'aïllament penitenciari", que s'ajusti als "estàndards que marquen els protocols" pel que fa a règim de visites mèdiques i que aquestes visites les duguin a terme "professionals clarament formats en la seva aplicació". També es demana que es modifiqui l'actual "política restrictiva" que, sovint, impedeix l'accés als centres penitenciaris de les organitzacions adscrites a l'entitat "per portar a terme la seva feina".
 

 

Mostra'l en portada