'La Chana', mestra del compàs

Repassem la trajectòria de la 'bailaora' de flamenc, nascuda a l'Hospitalet de Llobregat, i que és una de les figures amb més reconeixement i que continua actuant tot i superar els 70 anys
Pepepué
Clara Asín 19/12/2017

"Ningú ha ballat per tangos com ho feia la Chana" diu Antonio Canales, un dels balladors de flamenc més reconeguts de l'Estat. I és que la Chana va ser i és una de les artistes flamenques internacionals més importants del món. Els palmeros tenen dificultat per seguir el ritme del seu taconeo, perquè a aquesta dona ningú la pot atrapar. Quan la veig, penso que un AK-47 entra en escena. Sembla una metralladora de ritme, amb potència i precisió.

Gràcies a Lucija Stojevic, a través del documental La Chana, ha tornat a brillar i s'ha recuperat part de la història i de la memòria del flamenc.

El compàs ha acompanyat tota la vida Antonia Santiago Amador, 'La Chana', i va ser el compàs el que la va catapultar a l'estrellat

A l'Hospitalet de Llobregat va néixer l'any 1946 Antonia Santiago Amador, una nena inquieta i molt tenaç. Així ho demostra quan explica com va començar a ballar, perquè ningú li va ensenyar: "Jo escoltava la ràdio, m'aprenia les seguidilles i em fixava en el compàs, el memoritzava durant tota la nit". El compàs ha acompanyat tota la vida Antonia i va ser el compàs el que la va catapultar a la fama.

Un dia, celebrant amb la família i avorrida de la rumba, es va arrencar a ballar i els seus parents i amics van veure com la Chana tenia el compàs ficat a l'ànima, un do que ha fet comparar-la amb Carmen Amaya. Amb 14 anys va començar a ballar en petits locals del Baix Llobregat, com el Carabela de Castelldefells o el Hotel Gran Cortijo de la mà del seu tiet, El Chano. Quan li pregunten perquè es diu Chana, explica que és pel seu tiet. Chana ve del caló, llengua del poble gitano, de la paraula chanelar, que significa entendre: la que sap, la que coneix.

Al cap de poc, es va enamorar d'un guitarrista i van formar parella artística. Aquest home la va maltractar físicament i psicològicament. Segons la Chana, quan ballava se sentia lliure, perquè allà s'oblidava de tot: "Podia fer el que volia", explica.

En complir 18 anys, Els Tarantos, el tablao de flamenc més antic de Barcelona, la va fitxar. Allí han ballat figures com Antonio Gades o Carmen Amaya. La Chana va enlluernar, deien que els seus peus eren com la llum, i que mai havien vist ballar així, va conquerir l'aristocràcia cultural de Barcelona: "Dalí venia sovint i ho feia amb dos guepards i a mi m'entrava molta por, però seguia ballant", deia.

La peça artística que va imprimir 'La Chana' en la pel·lícula 'The Bobo', de Robert Parrish, ja és història del Flamenc

Durant aquesta etapa va ser quan l'actor Peter Sellers la va contractar per ballar a la pel·lícula The Bobo, de Robert Parrish. La Chana va ballar fins a l'extenuació: "Va ser una de les feines més dures de la meva vida, havia de repetir el ball per gravar durant moltes hores i jo estava feta pols". Però la peça artística que va imprimir La Chana en aquella pel·lícula ja és història del Flamenc.

Tot van ser triomfs després d'aquella actuació. Va gaudir de l'època més important del flamenc a Madrid al tablao Los Canasteros de Caracol, va viatjar per tota Europa i va ser guardonada amb el primer premi del Festival Internacional de Dansa de Perth (Austràlia).

La seva poderosa posada en escena va fer-la arribar al programa Esta noche, fiesta el novembre de 1977, conduït per Jose María Iñigo i gravat al Florida Park de Madrid. Va recórrer l'escenari com un raig, mentre el públic la mirava atònit. Aquesta interpretació va ser la seva catapulta a les gires llatinoamericanes. A Xile als anys 70, la Chana omplia teatres amb 8.000 persones. Ella ho recorda amb goig, i assenyala com estava tot dirigit a una carrera a Hollywood que finalment no va poder ser.

El guitarrista, pare de la seva filla, va ser el motiu pel qual es va apartar dels escenaris quan estava en el moment més àlgid de la seva carrera. La Chana ho explica: "S'ho va endur tot, jo el vaig deixar, em vaig quedar sola amb la meva filla, sense res, sense un duro; i gràcies a l'ajuda d'amics com en Peret vaig animar-me a tornar als escenaris".

La Chana ballava amb ràbia com si esperits la travessessin. A vegades, amb el quejío final, li queia una llàgrima que es confonia amb la suor, tenia semblant de guerrera, altiva, esgotada per la batalla. Quan la gent mirava el seu documental als Cinemes Zumzeig, el passat 10 de novembre, es veien llàgrimes que brollaven d'un sentiment difícil d'analitzar.

L'any 85, 'La Chana' va ressorgir de nou amb La Cumbre Flamenca, un espectacle que recorreria tot el món: Austràlia, Japó, Europa i Llatinoamèrica

Després de divuit anys de maltractaments i d'estar cinc anys sense pujar en un escenari, l'any 85, quasi amb 40 anys, la Chana va agafar l'autobús i es va presentar a Madrid, als despatxos del Ministeri de Cultura. Allà va demanar feina i, sense dubtar-ho, la van contractar. Va ressorgir de nou amb La Cumbre Flamenca, un espectacle que recorreria tot el món: Austràlia, Japó, Europa i l'Amèria Llatina.

El 4 de febrer de 1988, a La Vanguardia, secció d'Espectacles, Marino Rodríguez anunciava quatre dies de flamenc al Mercat de les Flors i l'assenyalava com una de les figures més importants i populars del grup Cumbre Flamenca, juntament amb la cantaora Maite Martín, natural del barri del Poble Sec: "Especializada en baile y, concretamente, en los ritmos de percusión a pie", apuntava el periodista.

L'any 1991, quan tenia un gran èxit amb La Cumbre Flamenca, va deixar de ballar perquè volia gaudir de l'amor. Ella diu que Déu li va posar en el camí a Felix, el seu company de vida ara mateix. Té un caràcter rialler, molt proper i una fe de ferro.

La Chana explica que sempre ha improvisat, mai sortia amb una peça assajada. El 2013 va tornar als escenaris per retre homenatge a Carmen Amaya, a l'espectacle La Capitana. Nerviosa per si li fallaven les cames, deformades per ballar, bromejava que no assajava perquè després se li oblidava tot. Abans de l'actuació, Karime Amaya escoltava la lliçó de la mestra atenta: "Ha d'estar viu, quan dones un cop estàs parlant i el públic t'ho retorna". Ara La Chana balla asseguda, però segueix posant tot un teatre dempeus.
 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades