Col·lectius veïnals i de diversitat funcional, contra la modificació de l'ordenança de terrasses de Barcelona

La FAVB, l'ABTS i Carrers per a tothom critiquen conjuntament tant el fons com la forma en què s'ha ordit l'acord entre l'Ajuntament i el gremi de restauradors i anuncien accions de protesta
L'acord per modificar l'ordenança vigent des de 2014 va ser anunciat el 5 de desembre per l'alcaldessa Ada Colau acompanyada de representants de tots els grups municipals excepte la CUP
Victor Serri
Esther Bermejo 18/12/2017

La regulació de les terrasses dels establiments de Barcelona torna a centrar el debat sobre l'espai públic a la ciutat i, en aquest capítol, enfronta el moviment veïnal i les associacions de persones amb diversitat funcional, per una banda, amb l'Ajuntament i el gremi de restauradors, per una altra. L'acord al qual han arribat els dos darrers per modificar l'ordenança vigent des de 2014, que va ser anunciat el 5 de desembre per l'alcaldessa Ada Colau acompanyada de representants de tots els grups municipals excepte la CUP, ha aïrat els col·lectius ciutadans. El reguitzell de crítiques que fan al govern en minoria de Barcelona en Comú – les negociacions sobre aquesta qüestió les havien portat fins ara els seus ja exsocis del PSC – no es refereix només al contingut pactat sinó també a la manera com s'ha arribat, segons ells, en despatxos i girant l'esquena al veïnat.

"No pot ser que sigui el sector privat qui dicti una normativa sobre un bé públic com és l'espai urbà", assenyala com a crítica global Daniel Pardo, membre de l'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), una plataforma que aplega una trentena de col·lectius veïnals i que va néixer fa un parell d'anys amb la voluntat de "construir contra-poder als lobbies" de la ciutat. Juntament amb la Federació d'Associacions de Veïnes i Veïns de Barcelona (FAVB) i la Plataforma Carrers per a Tothom, un grup d'entitats de persones amb discapacitat, l'ABTS va oferir el passat dijous una roda de premsa en què es van desgranar els punts de discòrdia amb la proposta de reforma. Coincideixen a assenyalar que és molt similar al text de la Iniciativa Legislativa Popular que el Gremi de Restauradors va presentar aquest estiu a l'Ajuntament i que tenia el vistiplau de tots els grups de l'oposició llevat de les cupaires.


Augment 'justificat' de l'ocupació

La presència d'excepcions i la manca de concreció de molts punts ha estat un dels aspectes que ha despertat suspicàcies entre els col·lectius. El contingut de l'acord inclou, en aquest sentit, la creació d'un òrgan, la Ponència Tècnica de Terrasses, encarregat de vetllar pel compliment de la normativa i de decidir en quins casos estaria justificat no seguir les orientacions generals. Un dels punts més controvertits és el dels percentatges màxims d'ocupació de les terrasses que, si bé en la normativa vigent - només parcialment aplicada – es fixava en el 50 per cent de la superfície de la vorera, amb l'acord actual, es podria arribar "justificadament" al 60 per cent.

Un dels punts més controvertits és el dels percentatges màxims d'ocupació de les terrasses que ara es fixava en el 50 per cent de la superfície de la vorera i que podria arribar, "justificadament", al 60 per cent

També ho és, per la seva relació amb l'accessibilitat, el de la ubicació dels vetlladors. Així, tot i que es respecta que preferentment han d'anar en el front del local, s'estableix que les "terrasses emblemàtiques adossades a la façana" podrien mantenir-se, tot buscant solucions conjuntes entre els restauradors i l'Institut Municipal de Persones amb Discapacitat. A més, amb la nova proposta es podria reduir "excepcionalment" la distància lliure de pas entre les terrasses i les façanes d'1,80 metres a 1,50. Aquests dos darrers punts, recorda Montserrat Garcia de Carrers per a Tothom, contravindrien les normes d'accessibilitat d'àmbit superior. En relació a aquest aspecte, la Plataforma preveu emprendre accions legals un cop l'acord es tradueixi en una normativa. Pel que fa a la distància mínima respecte al mobiliari urbà, l'acord estableix que les terrasses no podran impedir o dificultar la utilització d'aquest. Tanmateix, Garcia alerta que es preveu que en el procediment d'atorgament d'una llicència, la Ponència Tècnica podria determinar que els elements del mobiliari urbà es desplacessin si amb aquesta mesura s'aconsegueix facilitar-ne la utilització i el manteniment. "Aquest acord posa de manifest de nou qui sembla que té més dret i qui menys a decidir la ciutat", etziba.


Derogació de les ordenacions singulars

Les singularitats territorials no han quedat tampoc al marge de la polèmica. Des de l'ABTS, Pardo retreu a l'Ajuntament que es deixi tant marge de maniobra als Districtes en qüestions com l'ocupació de l'espai públic i que es deroguin les ordenacions singulars aprovades amb la normativa vigent, dissenyades mitjançant processos participatius, per a les places i carrers més concorreguts. L'activista reivindica la feina veïnal que s'hi ha fet, malgrat que la pressió i fins i tot les actituds intimidatòries i insults - que assegura han patit per part de les propietàries dels establiments - havien donat lloc a solucions de compromís. En substitució, l'acord entre el govern municipal i el Gremi de Restauradors preveu la figura de les Zones de criteris territorials, amb què l'Ajuntament, de nou de forma excepcional, podrà concretar alguns aspectes recollits en l'ordenança.

Des de Carrers per a Tothom asseguren que ningú ha consultat les entitats de persones amb diversitat funcional en relació a la regulació de les terrasses

Un cop més, la manca de transparència i participació ha estat una de les acusacions llançades pel moviment veïnal a l'equip de Colau. Des de Carrers per a Tothom asseguren que ningú ha consultat les entitats de persones amb diversitat funcional en relació a la regulació de les terrasses i que si no hagués estat pels col·lectius de veïnes ni se n'haurien assabentat, a diferència del que va passar amb l'ordenança vigent, aprovada pel govern de Xavier Trias. La FAVB, per la seva banda, ha comparat en la roda de premsa el procediment utilitzat en el cas de les terrasses amb el de la polèmica aprovació del projecte de l'Espai Barça i ha afirmat que, en un i altre, els lobbies són els que han dictat l'agenda del consistori en detriment de la participació del veïnat. La federació també ha anunciat que es retirarà de la Comissió Tècnica de Terrasses, l'òrgan consultiu per avaluar l'aplicació de la normativa actual, perquè "no vol legitimar un pacte que considera lesiu per als interessos públics".

Pardo, de l'ABTS, subratlla la contradicció que és després del fet que "el govern municipal suposadament més progressista de la història de la ciutat estigui legitimant la normativa de terrasses més liberalitzadora". Des de Carrers per a Tothom, en aquesta línia, assenyalen la dificultat amb què es troba qualsevol col·lectiu social per organitzar una activitat a l'espai urbà en contraposició al poc que els costa als propietaris d'establiments disposar de carrers i places. No obstant això, Montse Garcia afirma que, de tota aquesta complexa situació, valoren positivament l'enfortiment de les xarxes de col·lectius, ja que s'estan preparant accions conjuntes i s'està creant un discurs comú. De fet, tant la FAVB com l'ABTS i Carrers per a Tothom estan a punt d'iniciar una campanya de recollida de signatures per presentar una ILP alternativa a la que va presentar a l'estiu el Gremi de Restauradors, el contingut de la qual ha quedat en gran part recollit en el recent acord amb l'Ajuntament.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades