Des de la torre de vigilància s’escolta un crit

Ahir diumenge, els voltants de la presó Model de Barcelona es van convertir en un gran escenari per tancar la Setmana per la Llibertat d’Expressió, organitzada per la plataforma No Callarem
Una trentena de grups i artistes participen al tancament de la Setmana per la Llibertat d'Expressió
No Callarem

Estem al 155, al 155 del carrer Entença. Els sons s’arrepleguen on s’entrecreuen els carrers Roselló i Entença i envolten així la Model d’un halo que borbolla de gresca. Des de la torre de vigilància de l’expresó es podrien veure els quatre escenaris que hi ha muntats, però no hi han aparegut sols; al darrere, la plataforma No callarem i almenys 100 voluntàries. Encara que per a moltes persones aquest és el primer any, amb la Setmana per la Llibertat d'Expressió, No callarem porta temps llançant crits. L’any passat es va celebrar ja una jornada similar a Badalona i la intenció és donar una continuïtat a la lluita.

El sol deixa caure una llum tènue sobre una pancarta que penja a la façana que diu "Barcelona amb la llibertat d’expressió. No callarem". Mentre, sonen les trompetes de jazz jamaicà del grup Gramphone All Starts Big Band i les tres cantants es mouen al so amb somriures. Des de la torre de vigilància de la Model es veurien també les xiquetes que riuen amb la Companyia Parpelles a l’escenari infantil, i se sentiria el tempo de reggae de l’escenari Sound System o la guillotina del programa de ràdio Carne Cruda.

/ Montse Giralt

 

Una fira connecta els escenaris; no hi ha ni un sol espai de silenci. Uns panells que expliquen el Pla Caufec limiten el carrer Rosselló juntament amb les barres on venen menjar i beure a l’altra banda; tots els diners recaptats van dirigits a la caixa de resistència pels rapers processats. Un grup de cinc o sis artistes es passegen al mig del carrer amb passamuntanyes, perruques de colors i faldilles. Mentre són fotografiats mostren uns cartells on es pot llegir "Per la lliure expressió del cos" o "A Espanya no som lliures".

Per l’escenari del programa de ràdio passen cantants, actrius, periodistes, poetes i, clar, rapers. El periodista Javier Gallego li pregunta a Valtònyc sobre la autocensura que pot estar imposant-se ell mateix; la resposta: "si algú mata Esperanza Aguirre no ho condemnaré." A l’escenari es parla de l’humor i de pastors amb Kike García de Mundo Today que diu, "l’humor és la posada en escena de la informació"; es parla també sobre els límits de la llibertat d’expressió, l’autocensura i la repressió. La repressió no es només presó, són també multes inabastables, portes tancades, els anys d’inhabilitació i les restriccions al món laboral i tortura psicològica. Com es venç la por? Willy Toledo diu que s’ha de viatjar amb ella i no deixar que siga un impediment per continuar amb la nostra lluita.

/ Montse Giralt

 

"Estem on estem perquè som l’únic país d’Europa que no va vèncer el feixisme, no hi ha hagut ni un sol judici per les víctimes del feixisme", continua Toledo. Com hem arribat fins ací és una altra de les preguntes que es llancen. Pablo Hásel explica que ja han intentat fer callar altres col·lectius i no els havíem sentit. Entre cançons no hi ha un segon quiet, ningú no vol callar: els pensionistes, manters i les migrants, Colze a colze, denunciants de l’Operació Aranya i els 27 i més denuncien muntatges policials i condemnes injustes.

Des de la torre de vigilància també es podria veure Maria Sevilla pujar amb Kalashnikov a l’escenari de Carne Cruda per recitar uns versos, a Lucia Socalm cantant a la memòria o a Valtònyc cridant "que ens escolti l’Audiència Nacional!". Potser des de l’ull de la Model també es podria sentir al locutor recordant una cita d’Evelyn Beatrice que diu: "estic en desacord amb el que dius, però defensaré fins la mort el teu dret a dir-ho" o bé: "front a la censura, rebel·lió". Els altaveus acullen als artistes entre quatre cantons, però en comptes de parets grises hi ha un públic que aixeca les mans i canta els crits. La llum escalfa la Model i Elgio juntament amb Idoia Capaz fan cantar al públic "Acto de conciencia!".

Entre cançons i clamors continua la denúncia. Músics i estudiants d’art de l’Institut del teatre i de la dansa denuncien l’actuació policial del passat dilluns, "que va ser un agressió contra la comunitat educativa de l’ESMUC" i fan una crida a la vaga d’estudiants del 26 d’abril. Quan criden "volem més artistes i menys borbons", paperets grocs volen sobre el públic i mentre cauen, sona una guitarra i un cant més: "nosotros somos lo que ellos llaman multitud" del grup Mi Capitán, format per membres de Love of Lesbian, Sidonie i Egon Soda.

Txarango és una de les bandes que va actuar ahir davant la Model de Barcelona / Montse Giralt


Després del crit "No tenim por", comença Txarango i el bateria colpeja les baquetes a ritme de les palmellades. Pareix una festa i com recitava el poeta Guim Valls a sobre de l’escenari de Carne Cruda, "fins les butxaques dels pantalons eren plenes d'espai public".

Perquè la cançó no es faça cendra, el crit n’és un de sol i comú de la mateixa manera que la condemna n’és una sola, com diu Valtònyc, "es tracta d’un acte col·lectiu". La celebració per estar a l’altra banda del mur de la Model, com comentava Javier Gallego al seu programa, ja acaba, l’ambient festiu es dilueix i les voluntàries comencen a recollir. Javier González, un dels integrants de la plataforma No callarem explica que a dins la presó falten unes rajoles que recorden l’execució de Puig Antich i fa recordar el que havia dit hores abans Willy Toledo: "tenim sort, ací encara no ens maten".
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades