'Diaris de Kandahar': la impossibilitat d'explicar la guerra

Com és la realitat d'una guerra? Com és el dia a dia dels soldats en les missions, i d'un fotògraf que els pot seguir? El documental de Louie Palu i Devin Gallagher desmitifica moltes idees que tothom té sobre la guerra
El film té la intenció de transmetre l'avorriment profund que es viu en una guerra
Documental del Mes
Bart Grugeon 09/01/2017

"Com puc explicar la realitat de la guerra amb paraules i imatges?", es pregunta Louie Palu, un dels directors, a l'inici del documental Diaris de Kandahar. Juntament amb Devin Gallagher, Palu intenta buscar una resposta a la pregunta durant tota la pel·lícula amb l'ajuda d'imatges de vídeo gravades al front de guerra de l'Afganistan i dels apunts del diari que va fer. Tot va ocórrer en el període 2006-2010, quan va seguir missions de soldats canadencs, afganesos i americans com a fotògraf. És una guerra "oblidada per Occident", que va començar George Bush contra els talibans, després dels atemptats de Nova York. El film arriba el proper dijous 12 de gener al Multicines Aribau de Barcelona de la mà del Documental del Mes.

El resultat és un documental en format de vlog, o vídeo-blog, un estil molt directe amb imatges en baixa resolució, sovint mogudes, amb un angle de gravació no sempre interessant, que, en molts moments, té la intenció de transmetre l'avorriment profund que es viu en una guerra. Aquest estil sorprèn i no és còmode, però el resultat és molt eficaç. Realment, un se n'adona que l'imaginari que tenim d'una guerra està basat en pel·lícules escenificades i imatges selectives a les notícies, i quasi mai transmeten certes dimensions de la realitat ambigua. Hi ha un avorriment extrem, una línia poc definida entre guerra i pau, i, en general, poc heroisme i molta quotidianitat. Hi ha dies i dies que no passa absolutament res. Moments en què soldats no tenen la consciència d'estar en una guerra i tenen dificultats per concentrar-se i adonar-se dels perills. Molts dies visiten pobles al voltant de Kandahar, on la vida aparentment és tranquil·la i on els soldats tenen una relació bastant cordial amb la població local, fins i tot no semblen soldats enemics. I de cop, sense que ningú s'ho esperés, hi ha una patrulla de talibans que els ataca o una bomba suïcida d'una violència extrema.

Diaris de Kandahar no dedica molt temps a analitzar el conflicte amb un interès geopolític. Aborda l'absurditat de la guerra en sí, la complexitat d'un conflicte i l'horror de la violència extrema

Diaris de Kandahar no dedica molt temps a analitzar el conflicte amb un interès geopolític. Aborda l'absurditat de la guerra en sí, la complexitat d'un conflicte i l'horror de la violència extrema. Moltes imatges són molt dures: mutilacions, reaccions davant la mort de persones properes, sales d'operació de l'hospital de guerra... Aquestes xoquen amb els debats ignorants dels polítics al Congrés americà, on el director del film va anar a cobrir una sessió sobre la guerra. Els membres de la cambra, igual que molts ciutadans del món occidental, no semblen adonar-se del que està passant en les guerres on estan involucrats.

El fotoperiodista continua cobrint altres conflictes a Mèxic o a Ucraïna, no impulsat per l'idealisme, sinó perquè creu en el valor de la informació / Documental del Mes

 

En una entrevista del director amb la Directa, Louie Palu considera que els plans de guerra pensats en una habitació del Pentàgon, allunyada del conflicte, no es poden portar a la pràctica perquè la realitat és molt més complexe. "L'Afganistan és una nació amb una història molt més antiga que molts estats moderns, i no té cap sentit imposar-los la idea que té occident de què és una democràcia", opina. En el documental dona veu a un sergent de l'exèrcit canadenc que té una visió sorprenentment oberta i empàtica cap a la població afganesa i els talibans, suposadament els seus enemics. Veient les contradiccions, la reflexió que fa el fotoperiodista al final del film sembla molt veraç: "com més se sap de la guerra, menys es comprèn".

"L'Afganistan és una nació amb una història molt més antiga que molts estats moderns, i no té cap sentit imposar-los la idea que té occident de democràcia", segons Palu

Durant el film, Louie Palu mostra les dificultats per a un periodista de guerra per reconciliar dues vides paral·leles: una de pau i comoditat al Canadà, i una realitat tan diferent a l'Afganistan. Creu que en els cinc anys ha envellit més que en tota la vida anterior, però intenta viure la seva professió com qualsevol altre. El fotoperiodista explica durant l'entrevista que entén molt millor ara el que signifiquen guerra i pau, i que les guerres creen traumes que es transmeten a les futures generacions. Continua cobrint altres conflictes a Mèxic o a Ucraïna, no impulsat per l'idealisme sinó perquè creu en el valor de la informació, en el poder de la fotografia per arrencar un debat i tocar la fibra sensible de l'humà. Ha vist que moltes organitzacions en zones de conflicte tenen projectes molt útils, que volen curar les víctimes, i encoratja a donar suport econòmic a aquestes entitats, perquè "és allà on comença la pau".

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades