En Peu de Pau s'adreça a l'opinió pública "per recordar que la noviolència no és un delicte"

La iniciativa ha fet la lectura pública d'un manifest per reafirmar el seu "compromís amb els drets i llibertats col·lectius" i la noviolència, després de ser assenyalada en un informe de la Guàrdia Civil remès al jutge Pablo Llarena
Lectura del manifest d'En Peu de Pau, per part de vuit dones, aquesta tarda a la plaça del Rei de Barcelona
Victor Serri
Redacció Directa 12/04/2018

La plaça del Rei de Barcelona ha estat el lloc triat per la iniciativa En Peu de Pau per adreçar-se a la ciutadania, les representants públiques i la premsa "per recordar que la noviolència no és un delicte" i reafirmar el seu "compromís amb els drets i llibertats col·lectius". Ho han fet mitjançant la lectura conjunta d’un manifest per part de vuit dones ("no significades", s'ha volgut subratllar per refermar el caire individidual de la lluita no violenta) on es refermaven en les motivacions que van portar a presentar el projecte el passat 18 d’octubre. Tot després de l’assenyalament del projecte en un informe elaborat per la Guàrdia Civil i remès al jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena, qui investiga el procés sobiranista català, que va ser filtrat a diversos mitjans de comunicació el passat mes de març. En l'acte s'hi han pogut veure representants de diversos partits polítics sobiranistes i el president del Parlament, Roger Torrent.

La plataforma ha volgut recordar les nombroses mobilitzacions multitudinàries que han tingut lloc a Catalunya en els últims anys i el seu component no-violent (des de l'oposició al servei militar obligatori a les protestes contra la guerra de l'Iraq), mitjançant un parlament introductori a càrrec de l'activista Pepe Beunza, considerat el primer objector de consciència per motius no religiosos de l'Estat espanyol, el qual ha recordat que la "no-violència té a Catalunya una llarga i fructífera història". "Aquesta opció no-violenta no és una aposta estratègica, sinó una qüestió de principis democràtics: la lliure expressió de les preferències dels ciutadans s’ha de canalitzar sense cap comportament violent", apunta el manifest. Però amb el pas del temps, les mobilitzacions s’han vist immerses en "una deriva repressiva que afecta drets fonamentals com els de la llibertat d’expressió, de reunió, d’associació i de pressumpció d’inocència", motiu pel qual les persones i col·lectius que formen En Peu de Pau van coincidir en la necessitat de "garantir el caràcter pacífic i no-violent de les accions socials i cíviques".

Des de l’espai de confluència per la noviolència, es vol recalcar que "no hi ha cap procediment de pertinença a En Peu de Pau ni cap vincle formal d’aquest amb cap entitat o col·lectiu, ni tampoc existeixen despeses econòmiques en el sentit estricte, precisament per la seva condició d’espai i no d’entitat".

En Peu de Pau ha anunciat que repartirà a les manifestacions un fulletó recordant els principis de la lluita no-volenta / Victor Serri


En l’informe de l’Institut Armat també es feia referència a les formacions que En Peu de Pau va dinamitzar al voltant de la noviolència. El document policial relacionava aquestes formacions amb l’impediment de l’exercici de les funcions per part de les Forces i Cossos de Seguretat. En el comunicat que han llegit públicament, la iniciativa ha destacat que "les formacions aportades des d’entitats compromeses amb la cultura de la pau i la no-violència han estat sempre dirigides a evitar que la tensió, la frustració o la ràbia que es poden generar en mobilitzacions ciutadanes derivin en accions violentes". "La no-violència", però, "no vol dir mai 'inacció', no vol dir en cap cas passivitat. Mai no implica renunciar a cap compromís ètic ni de drets", han volgut puntualitzar. I han advertit que "titllar de terrorisme el legítim dret a la protesta és una forma d’erosionar els drets i llibertats democràtics".
 

En el punt de mira

El document entregat al jutge Llarena estava signat per la Policia Judicial de la Guàrdia Civil de Catalunya, sota les ordres del tinent coronel Daniel Baena, que s’oculta a les xarxes socials sota el pseudònim de Tácito per increpar persones que investiga, segons va publicar el diari Público. Una vegada més, abans que la investigació arribés a les parts, ja era a la redacció d’un mitjà, en aquest cas d’El Confidencial, que va avançar la llista de les persones assenyalades com a responsables dels CDR. La Directa va poder accedir al contingut de l’informe que es tanca amb una llista de noms, alguns vinculats directament als CDR i la resta, totes les persones que van participar a la roda de premsa, el 18 d’octubre, de presentació d’En Peu de Pau.

Les persones assenyalades com a "fundadores" d’En Peu de Pau són representants del moviment per la pau, d’entitats i moviments socials, com Pepe Beunza, el primer objector de consciència al servei militar per raons polítiques, la filòsofa Marina Garcés, l’actual diputat i exportaveu de Casa Nostra Casa Vostra, Ruben Wagensberg, el periodista i activista David Fernàndez, el vicepresident d’Òmnium Marcel Mauri, el president de la Unesco de Catalunya Eduard Vallory o l’activista Helena Vázquez. Des de la plataforma s'ha donat a coneixer, que a partir d'ara, en totes les concentracions i manifestacions que tinguin lloc a Catalunya relacionades amb conquestes socials i democràtiques, repartiran una enganxina amb l'etiqueta #SempreEnPeudePau, en la qual es recordarà a les assistents que la noviolència és "una ètica resistent de la desobediència civil pacífica per a la transformació social" i que "no és delicte".
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades