"El feminisme islàmic és més inclusiu que el clàssic, que percep la religió com a eina d'opressió de les dones"

Entrevista a Saida Ounissi, activista pels drets de les dones i actual secretària d'estat de la Formació Professional a Tunísia, representant d'Ennahda, partit altaveu de l'islamisme moderat, que governa en coalició amb el laic i conservador Nidà Tunis
"A Tunísia, gairebé tots els partits són conservadors, fins i tot els que es diuen d'esquerres. La lluita pel progrés en els drets de les dones té lloc dins de cada partit i no entre els diferents partits"

Amb només 30 anys, acabats de fer, Saida Ounissi és secretària d'Estat per la Formació Professional a Tunísia i ja està acostumada a trencar motlles. Francòfona i feminista, que vesteix amb un hijab, és filla d'un militant islamista exiliat en temps de Ben Ali i es va convertir, l'estiu passat, en la membre més jove que ha format part d'un govern tunisià. Ounissi forma part d'una nova generació de dones de l'històric partit islamista Ennahda, decidida a deixar la seva empremta en la lluita pels drets de la dona en un país encara marcat per una mentalitat patriarcal. Proscrit durant la dictadura de Ben Ali, Ennahda, situat al marge més moderat de l'espectre islamista al món àrab, va guanyar les primeres eleccions democràtiques i va formar govern amb dos partits de centreesquerra. En canvi, els següents comicis, el 2014, va guanyar Nidà Tunis, laic i conservador, però tots dos adversaris van formar la "gran coalició" que actualment governa el país magribí.


Quina és la situació actual de la dona a Tunísia?

Hi ha avenços importants en algunes àrees, com ara la política, on la dona és més present. Però en altres, com ara la gestió d'empreses públiques o privades, bancs o funcionaris superiors, estem endarrerits. Tanmateix, en general, crec que estem avançant i que la revolució ens ha permès treure el vel que impedia debatre la situació real de les dones tunisianes, més enllà de les consignes propagandístiques de la dictadura. Ara, la societat sap que hi ha molta violència contra les dones, que estem discriminades en l'àmbit laboral, etcètera. Per tant, els partits es veuen obligats a posicionar-se respecte a aquests problemes, cosa que també cal agrair a la mobilització de la societat civil.


Què representa la recent aprovació de la llei integral contra la violència de gènere?

"La revolució ens ha permès treure el vel que impedia debatre la situació real de les dones tunisianes, més enllà de les consignes propagandístiques de la dictadura"

És molt important, recull avenços molt importants. S'ha eliminat l'article que permetia que un violador escapés a la presó si es casava amb la seva víctima i també es reconeix com un delicte la violació marital. Ara cal educar la policia i els jutges per aplicar-la, perquè si no, serà paper mullat. És una llei per la qual vaig lluitar des del principi dins el partit. En un primer moment, hi havia molta resistència per part de tots els partits polítics, tal vegada amb l'excepció d'Afak Tounes. Deien que era perillós, que això conduiria al caos, a l'enfonsament de la família. Les dones d'Ennahda hi hem tingut un paper clau. Hem pressionat fort i els nostres líders, com Rachid Ghannouchi, ens han donat suport. I quan Ennahda està a favor d'una llei, prospera.


La llei no fou més aviat fruit de la labor dels partits progressistes?

A Tunísia, gairebé tots els partits són conservadors, fins i tot els que es diuen d'esquerres. La lluita pel progrés en els drets de les dones té lloc dins de cada partit i no entre els diferents partits. La línia de fractura és complexa. Per exemple, el Front Popular, al principi, deia que el matrimoni d'un violador i la seva víctima servia per protegir el seu honor, una postura inconcebible. I els nacionalistes àrabs de Harakat al-Shaab exclamaven que, si s'aprovava, l'endemà tindríem el matrimoni homosexual. De fet, som nosaltres, les dones d'Ennahda, que hem presentat un projecte de llei per ampliar el permís de maternitat i hem lluitat per incloure la paritat horitzontal, i no només vertical, en les llistes per a les eleccions municipals, la qual cosa garanteix la paritat efectiva. I és un orgull haver tingut èxit. En canvi, alguns que afirmen ser progressistes s'han posicionat contra aquestes propostes.


Hi ha persones que la consideren una excepció dins d'Ennahda, potser per la seva educació a França...

"No sóc un OVNI. Hi ha noies que han crescut aquí i tenen posicions més radicals que jo. La meva educació a França m'ha permès simplement formular millor les meves posicions"

No sóc un OVNI. Hi ha noies que han crescut aquí i tenen posicions més radicals que jo. La meva educació a França m'ha permès simplement formular millor les meves posicions. A Ennahda hi ha molts models de dones i lluitadores, fortes, sense por a tenir una carrera pròpia. Són models de valentia i negació que m'han inspirat. Si sóc d'aquesta manera, és perquè he crescut en un partit que m'ha permès desenvolupar-se així. El meu pare i la meva mare n'eren militants i el vot dels dos era igual dins el partit.


Com valora la política envers la dona per part de l'Estat durant les èpoques de Bourguiba i Ben Ali?

El feminisme d'Estat va ser imposat per Bourguiba amb l'objectiu de controlar la població. L'aprovació des de dalt del codi familiar ens va fer tenir una visió del feminisme que no té res a veure amb els drets humans. Es parlava de la "dona" en singular, negant la pluralitat existent. I aquest motlle, evidentment, està representat per una dona sense un vel que treballa com a funcionària i té dos fills. Després, l'Estat reprimeix la resta que no encaixa. Cal que totes les dones puguin triar el seu camí i la seva carrera, inclosa la d'una mestressa de casa sense haver de suportar mirades de menyspreu.


Què en penses del feminisme islàmic?

"Tal com argumenta el feminisme islàmic, sovint s'ha utilitzat la religió per justificar una visió patriarcal de la societat que, en el fons és més cultural que religiosa"

El vaig estudiar molt i en vaig formar part. Però ara crec que la importància resideix en la universalitat dels drets de les dones. Això no obstant, és cert que el feminisme islàmic és més inclusiu que el clàssic, que percep la religió com a eina d'opressió de les dones. Tal com argumenta el feminisme islàmic, sovint s'ha utilitzat la religió per justificar una visió patriarcal de la societat que, en el fons és més cultural que religiosa. I d'aquí, la idea d'una relectura de la història de l'islam i els seus textos que defensa el feminisme islàmic. En qualsevol cas, i malgrat les tensions, crec que ambdós feminismes tenen objectius similars. El que el feminisme clàssic ha d'entendre és que no té el monopoli de la defensa de les dones.


Aquestes tensions els impedeixen col·laborar en agendes comunes?

No, al Parlament, les dones dels diferents partits ens donem suport i votem a favor de les mocions d'altres dones que ens permeten avançar els nostres drets. I espero que això s'accentuï en el futur.
 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades