La Flotilla de la Llibertat torna a desplegar les veles

'Gaza Port Obert' és una acció civil internacional de denúncia que pretén trencar el bloqueig israelià sobre la Franja de Gaza
Pau Fabregat 24/02/2015

A la primavera, la Flotilla de la Llibertat solcarà de nou les aigües de la Mediterrània amb l'objectiu de denunciar i trencar el bloqueig sota el qual viuen el milió vuit-centes mil palestines de la Franja de Gaza. Segons explica Laura Arau, activista catalana que participa en la iniciativa, diversos vaixells es posaran en marxa des de diferents ports i confluiran a la Mediterrània oriental per navegar cap a aigües palestines. És una acció conjunta d'una coalició internacional en què participen iniciatives de la societat civil de Canadà, Grècia, l'Estat espanyol, Itàlia, Noruega, Suècia, Turquia, Sud-àfrica i associacions que agrupen activistes d'altres països europeus.

La flotilla serà sufragada per les diferents campanyes que participen en l'acció. En el cas de la iniciativa estatal 'Rumb a Gaza' aquests costos s'obtindran a través d'una campanya de micromecenatge a la plataforma namlebee.com. Els diners obtinguts serviran per pagar les despeses de condicionament necessàries per a la navegació dels vaixells, comprar el combustible, pagar les assegurances i preparar els vaixells amb equipament de telecomunicacions.

Segons la coalició organitzadora, tant aquesta flotilla com les anteriors sorgeixen com a resposta urgent de la societat civil internacional contra la política colonial israeliana i per denunciar la passivitat de la comunitat política internacional. Segons 'Rumb a Gaza', els governs no només no han pressionat a Israel perquè acati les resolucions de l'ONU i compleixi amb la legalitat internacional, sinó que molts estats col·laboren directament o indirectament perpetuant l'ocupació i el bloqueig a través de la venda d'armament, cursos de seguretat i els acords comercials preferents. 

Els governs no només no han pressionat a Israel perquè acati les resolucions de l'ONU i compleixi amb la legalitat internacional: molts hi col·laboren directament o indirectament a través de la venda d'armament, cursos de seguretat i els acords comercials preferents

Segons explica Arau, l'objectiu de la nova acció de la Flotilla de la Llibertat el 2015 és “seguir denunciant la impunitat amb què Israel actua, ignorant la legalitat internacional i el respecte dels drets humans”. També vol visibilitzar el “col·laboracionisme” d'aquells països que “per acció o omissió són còmplices de l'ocupació i el bloqueig”.


La presó a cel obert més gran del món 

La situació a la Franja de Gaza és tràgica. Les xifres, esfereïdores. L’últim atac israelià a l'estiu de 2014 va matar més de 2.200 persones –la majoria civils–, va ferir-ne a més d’onze mil i més de cent mil habitatges van resultar danyats o destruïts segons dades de la UNRWA (Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina). 

La Franja de Gaza, amb 40 km de llarg i 11 d’ample, té una de les densitats de població més altes del planeta, 4.167 persones per km2 –a l’Estat espanyol, la xifra és de 93 persones per km2. Amb una superfície limitada de 356 km2 i un bloqueig il·legal aplicat per Israel que complica i obstaculitza la vida de les gazauís, la Franja és considerada per acadèmics de renom com Noam Chomsky com la presó a cel obert més gran del món. L’ofensiva israeliana d’aquest estiu va tindre un especial impacte en les infants. Segons la UNRWA, el 43% de la població té entre 0 i 14 anys, per tant, llançar un atac per terra, mar i aire com el de l’estiu passat, té conseqüències nefastes pels nens i nenes gazauís, 531 menors foren assassinades. 

A 2010, activistes de gairebé quaranta països navegaren en una flotilla / Bárbara Boyero

 

Després de l'alto el foc es van iniciar negociacions al Caire per alleujar el bloqueig, però mesos més tard la situació ha empitjorat. Segons Laura Arau, l'ajuda promesa pels països donants no arriba, 108.000 persones estan passant l'hivern sense sostre, més de dos terços de la població depèn de l'ajuda humanitària, els pescadors tornen a ser atacats quan pesquen a només tres milles de la costa i tota la població segueix patint el bloqueig per aire, mar i terra. Des de Rumb a Gaza, asseguren que es tracta d’una forma de càstig col·lectiu prohibida per la IV Convenció de Ginebra (art. 33).


5 anys de flotilles per trencar el bloqueig

“Tornarem un i mil cops, fins que s’aixequi el bloqueig”. Huwaida Arraf , activista palestino-estatunidenca i cara visible del moviment Free Gaza, il·lustra a la perfecció amb aquesta frase l’esperit de les flotilles. No és el primer cop que s’intenta trencar el bloqueig. Al maig de 2010 més de 600 activistes de gairebé quaranta països del món naveguen en una flotilla de sis vaixells cap a Gaza. El major d'aquests vaixells era el Mavi Marmara, on s’encontraven dues terceres parts dels participants. La matinada del 31 de maig, mentre navegava en aigües internacionals el Mavi Marmara i la resta dels vaixells de la flotilla van ser assaltats per comandos d’elit de la marina  israeliana en un acte que, la Convenció de Nacions Unides sobre el Dret del Mar considera com pirateria. L'assalt va acabar amb la vida de deu activistes (nou turques i un nord-americà d'origen turc) i cinquanta van resultar ferides de diferent consideració. En aquest passatge viatjaven tres ciutadanes de l'Estat espanyol. Dues d'elles, un cop de tornada i amb l'empenta de tota la indignació creada després de l’atac, van posar en marxa la campanya Rumb a Gaza per unir-se a la coalició internacional que va impulsar la primera flotilla.

El 2011, quan dotze vaixells estaven preparats per salpar des de Grècia cap a Gaza, el govern israelià va engegar una estratègia de pressió política aconseguint que el govern grec enviés a la guàrdia costanera a bloquejar tota la flotilla. Només el vaixell francès Dignité-Al Karama aconseguir navegar, sent assaltat de nou en aigües internacionals per l'armada israeliana. Durant l'estiu de 2012 el veler Estelle va navegar des de Suècia fins a prop de les aigües territorials de Gaza fent escala a sis països. A l'octubre  l’Estelle va ser violentament abordat per comandos israelians, de nou en aigües internacionals. El passatge va ser portat a Ashdod contra la seva voluntat i de nou van ser interrogats i desposseïts de les seves pertinences.

La Flotilla tornarà a solcar les aigües de la Mediterrània aquesta primavera / Bárbara Boyero 

 

El bloqueig israelià no només impedeix als pescadors palestins pescar més enllà de les tres milles nàutiques, sinó que també impossibilita l’arribada de vaixells internacionals i l’exportació des de Gaza. El 2013 la coalició de la Flotilla va començar la reconstrucció d'un vaixell de pesca al port de Gaza per condicionar-lo com vaixell mercant apte per exportar productes palestins. Palestines i activistes internacionals van treballar colze a colze durant un any a l'Arca de Gaza i es van rebre comandes de productes des de tot el món per valor de més de 21.000 €. Durant els primers dies de bombardejos de juliol de 2014 l'Arca de Gaza va ser destrossada pels projectils israelians.


Lluita legal

Els diferents atacs de l'exèrcit hebreu a vaixells civils han donat lloc a l'obertura de diversos processos legals en diferents països. Sobre l'assalt al Mavi Marmara hi ha tres processos en marxa: un judici en els tribunals turcs, que està tenint lloc des de fa tres anys; a l'Estat espanyol hi ha una querella denunciant l'assalt, que ha estat considerat com a 'crim de lesa humanitat' pel fiscal de l'Audiència Nacional, el qual aconsella elevar el cas a la Cort Penal Internacional; i també a la Cort internacional encontrem un altre cas sobre el que es va publicar un dictamen que identifica l'atac al Mavi Màrmara com a un crim de lesa humanitat, encara que el tribunal considera que no té competència per ser jutjar "perquè la xifra de morts és baixa".

Mostra'l en portada

Notícies relacionades