Forcadell i Atutxa, dos casos sense precedents a Europa

L'Estat espanyol ha impulsat els dos únics processos judicials contra presidents parlamentaris europeus per decisions preses a la cambra. Avui Carme Forcadell ha declarat davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per desobediència
Maria Eugènia Alegret és la ponent de la Sala Penal del TSJC que va decidir admetre a tràmit la querella de la Fiscalia contra Carme Forcadell i haurà de decidir si l'inhabilita
Parlament de Catalunya
Gemma Garcia 16/12/2016

La imputació de Carme Forcadell arran de la declaració del 9-N és un dels pocs casos d'un procediment judicial contra la representant d'un Parlament per una decisió presa a la cambra, almenys a Europa. De fet, l'altre que es coneix no queda massa lluny i també està impulsat per la Fiscalia espanyola. El 2003 es va obrir un procediment judicial contra el president del Parlament basc, aleshores Juan María Atutxa (Partit Nacionalista Basc), i dos altres exmembres de la Mesa, Gorka Knorr (Eusko Alkartasuna) i Kontxi Bilbao (Ezker Batua-Berdeak). Va ser el conegut com a cas Atutxa i el Tribunal Suprem espanyol va imputar i inhabilitar els tres parlamentaris, acusats de desobediència a l'autoritat judicial per no haver dissolt el grup parlamentari de l'esquerra abertzale Sozialista Abertzaleak, il·legalitzat a través de la Llei de Partits. La sentència de 2008 va condemnar-los a penes de multa, d'entre 18.000 i 12.000 euros, i entre un any i un any i mig d'inhabilitació.

Els procediments judicials vinculats al procés polític català són múltiples i afecten tant els municipis, com el Govern i el Parlament català. A més de Carme Forcadell, acusada de desobediència i prevaricació per haver permès la votació del nou full de ruta -les conclusions de la comissió del procés constituent-  malgrat la interlocutòria del Tribunal Constitucional, i que ha declarat avui davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), l'Estat ha obert 401 procediments contra els ajuntaments catalans. 116 casos per no penjar la bandera espanyola, 106 per impulsar la sobirania fiscal, 58 pel pagament de la quota anual de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI), 58 més per obrir el consistori el 12-O i 47 per declarar-se "territori català lliure i sobirà". 

Juan María Atutxa va ser inhabilitat pel Tribunal Constitucional

 


Alhora, hi ha vuit procediments per mocions de suport a la resolució de ruptura del Parlament de Catalunya, aprovada el novembre de 2015 i suspesa pel Tribunal Consitucional, després d'acceptar la impugnació del Govern espanyol. Precisament, s'hi suma una denúncia cursada per la fiscalia contra el regidor de Vic Joan Coma Roura, que es va negar a declarar davant l'Audiència Nacional espanyola. Està acusat d'un delicte de sedició per les paraules que va pronunciar en el ple on es va aprovar la moció de suport a la resolució.

L'alcaldessa de Berga Montse Venturós també està acusada –en aquest cas pel PP– d'un delicte electoral per haver mantingut l'estelada penjada al balcó del Consistori durant les jornades electorals del 27 de setembre al Parlament de Catalunya i del 20 de desembre de 2015 al Congrés espanyol. Després de negar-se a declarar, el passat 4 de novembre va ser detinguda pels Mossos d'Esquadra i va quedar en llibertat un cop va prestar declaració.

L'alcaldessa de Berga va ser detinguda per obligar-la a declarar el passat 4 de novembre 


Els primers procediments oberts van ser amb motiu de la celebració del 9-N el 2014. L'expresident de la Generalitat Artur Mas, les exconselleres Irene Rigau i Joana Ortega i, posteriorment, l'exconseller de la Presidència Francesc Homs, estan imputats per delictes de desobediència, malversació de cabals públics i prevaricació administrativa en tirar endavant la consulta.

Recentment, el Consell d'Europa ha retret a l'Estat espanyol a través de l'informe Greco (Grups d'Estat contra la Corrupció), que no hagi impulsat avenços per garantir la independència dels jutges i ha volgut recordar la importància de què el poder polític no interfereixi en el judicial.


Forcadell en mans de la jutge Alegret

Maria Eugènia Alegret és la ponent de la Sala Penal del TSJC que va decidir admetre a tràmit la querella de la Fiscalia contra Carme Forcadell i haurà de decidir si l'inhabilita. Alegret és membre de la conservadora Associació Professional de la Magistratura, assessora del Ministeri de Justícia espanyol per a l'elaboració de l'avantprojecte d'Enjudiciament Civil i presidenta del TSJC entre el 2004 i el 2010. Aquell any, la Generalitat va atorgar-li el Premi Justícia de Catalunya

A més del cas de Carme Forcadell, també va ser la ponent de l'alt tribunal català qui el mes de setembre passat va admetre a tràmit el procés contra Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per la consulta del 9-N.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades