El govern espanyol pagarà dotze milions d'euros a Air Europa i Swift Air per executar deportacions massives de migrants

La Unió Temporal d'Empreses (UTE) formada per aquestes dues empreses tornarà a ser la beneficiària del nou contracte del Ministeri de l'Interior per efectuar vols de deportació durant els anys 2015 i 2016
David Bou 21/04/2015

La Unió Temporal d'Empreses (UTE) formada per Air Europa i Swiftair s'adjudicarà el nou contracte del Ministeri de l'Interior per executar deportacions col·lectives de migrants durant el present any 2015 i el 2016. Aquestes dues línies aèries percebran un import total d'11.985.600 euros, segons es desprèn d'un document al qual ha tingut accés aquest mitjà. El passat dia 9 de març, es va reunir la taula de contractació de la Subdirecció General de Gestió Econòmica i Patrimonial del ministeri que dirigeix Jorge Fernández Díaz, on es va proposar que aquestes dues companyies aèries assumeixin els serveis de “transport aeri pel trasllat de passatgers entre diversos punts del territori nacional i des d'aquests a altres països”. Tot i que encara no s'ha fet oficial l'adjudicació a aquestes empreses, el termini de presentació de sol·licituds va cloure el 23 de febrer i la d'Air Europa i Swift Air ha estat l'única oferta que s'ha presentat i la que ha estat acceptada i proposada com a beneficiària del contracte.

Extracte de l'acta de la sessió de la mesa de contractació del Ministeri de l'Interior celebrada el dia 9 de març de 2015

 

El govern espanyol destinarà prop de set milions d'euros a aquesta licitació pública l'any 2015 i gairebé cinc l'any 2016. Les xifres desglossades dels gairebé dotze milions d'euros que guanyarà la UTE d'Air Europa i Swift Air per assumir els vols de deportació forçosa per a persones migrants s'estructuren d'acord amb quatre categories diferents en funció de la xifra de passatge que pot traslladar cada aeronau. La primera categoria, amb els avions petits de menys de 75 places, suposa un preu sense IVA de 8.750 euros per cada hora de vol i 1.500 per cada hora que l'avió romangui aterrat durant l'operatiu. La categoria número quatre, en canvi, la que contempla els vols més nombrosos de més de 200 places, tindrà un cost per a l'erari públic de 20.300 euros per hora de vol i 2.750 euros per hora d'estança a terra ferma. Finalment, la UTE ha renunciat al percentatge d'indemnització que podia percebre si es produïen modificacions o cancel·lacions dels vols, amb l'objectiu de millorar la seva oferta i guanyar l'adjudicació.

Quadre amb les quantitats que rebran Air Europa i Swift Air per cada hora dels diferents tipus de vol de deportació

 

El mandat d'iniciar els tràmits per obrir la convocatòria de concurs públic per encarregar-se d'expulsar persones migrants en situació administrativa irregular de l'Estat va venir del Consell de Ministres que es va celebrar el 5 de desembre passat. Tot i que no se sap per què, el pressupost destinat al concurs per dur a terme les deportacions forçoses ha disminuït gairebé a la meitat respecte al període anterior, amb una xifra que s'enfilava als 24,2 milions d'euros. Al marge d'aquesta retallada, el cost per hora de vol de deportació s'encareix una mitjana d'un 10% respecte als preus de l'acord anterior. Aquest contracte pels anys 2013 i 2014 també va ser adjudicat a la UTE formada per Air Europa i Swift Air i va expirar el 28 de febrer d'enguany.

Deportacions polèmiques

La quantia econòmica que rebran les dues companyies, no és l'única despesa coberta amb diner públic que es destina als vols de deportació. Cada vol va acompanyat d'un fort desplegament policial que, en moltes ocasions, dobla en efectius el nombre de persones repatriades. Durant els darrers anys, s'ha intensificat la lluita contra els anomenats vols de la vergonya arran dels nombrosos testimonis de persones deportades que han denunciat maltractes. La Campanya estatal pel Tancament dels CIE i diversos col·lectius socials exigeixen “la derogació dels contractes i la fi definitiva de les repatriacions”, al mateix temps que impulsen una campanya de boicot contra Air Europa i Swift Air. Denuncien que, en aquests vols, es permeten les sedacions forçoses i l'ús de la força contra aquelles persones que es resisteixen a ser deportades.

L'adjudicació encara no és oficial, però el termini de presentació de sol·licituds va cloure el 23 de febrer i la d'Air Europa i Swift Air ha estat l'única oferta que s'ha presentat

Totes aquestes mesures coercitives queden perfectament recollides en un protocol que regula l'actuació de la Policia Nacional espanyola contra les persones que es resisteixen a ser deportades. Aquest protocol consta de 25 pàgines i es va crear l'any 2007, després de la mort del ciutadà nigerià Osamuyi Aikpitanyi durant la seva repatriació des de l'Estat espanyol. Al document, s'especifiquen els diferents mitjans (llaços de seguretat, granotes immobilitzadores, cascs, cinturons i cinta adhesiva) que pot utilitzar la policia per sufocar la resistència de les migrants expulsades.
 

Els vols en xifres

Els vols de deportació que surten de l'Estat espanyol poden ser de dos tipus: en col·laboració amb l'Agència Europea de Control de la Frontera Exterior (FRONTEX) o encarregats pel Ministeri de l'Interior en solitari. A més, també es duen a terme deportacions aèries en vols comercials, on les persones deportades viatgen acompanyades de la policia juntament amb la resta del passatge. En aquests vols, els darrers mesos, han començat a transcendir casos de deportacions frustrades gràcies a la negativa de la comandància de la nau o l'oposició del passatge. FRONTEX planifica les rutes i organitza els vols tan sols si comprometen diversos països de la Unió Europea, si no, és la mateixa Comissaria General d'Estrangeria i Fronteres (CGEF) de la Policia Nacional espanyola qui els organitza i qui assumeix tots els preparatius i les despeses.

L'única institució oficial que proporciona dades del total de vols de deportació en què participa l'Estat és el Mecanisme Nacional de Prevenció de la Tortura, sota supervisió del Defensor del Poble. Segons el seu darrer informe de l'any 2013, l'Estat espanyol va impulsar (en solitari o en col·laboració amb FRONTEX) 148 vols, a través dels quals es va deportar un total de 3.111 migrants. D'aquesta xifra total, 445 persones van ser deportades en divuit vols conjunts amb FRONTEX, 648 més van ser expulsades en quinze vols internacionals organitzats per la CGEF. Aquests 33 grans vols els van fer efectius avions de la companyia Air Europa, mentre que els 115 vols restants es van dur a terme en petits avions de la companyia Swift Air amb destí al Marroc. Durant els dos anys de vigència del darrer contracte del Ministeri de l'Interior, Air Europa s'ha encarregat dels vols a l'Amèrica Llatina, l'Àfrica Subsahariana, l'Europa de l'Est i l'Àsia, mentre que Swift Air s'ha dedicat a cobrir els trajectes amb destí al Marroc i també el trasllat de persones internes entre els diversos CIE de l'Estat espanyol.

 

La xifra oficial de repatriacions de l'any 2013 va ser de 13.986 persones; per tant, el 22,2% de les expulsions es van produir en vols especials, un 5,57% en ferri cap a Algèria i un 72,2% s'haurien fet en vols comercials i en carretera i vaixell fins al Marroc

 

La xifra oficial de repatriacions de l'any 2013 va ser de 13.986 persones; això significa que el 22,2% de les expulsions es van produir en vols especials, un 5,57% en ferri cap a Algèria i un 72,2% s'haurien fet efectives en vols comercials i en carretera i vaixell fins al Marroc. Malgrat tot, no totes aquestes expulsions es fan des dels CIE, ja que gran part d'elles s'efectuen mitjançant les anomenades devolucions, expulsió de gent que acaba d'arribar i vol entrar al país de manera irregular. També es produeixen casos en què les migrants són deportades directament des dels calabossos d'estrangeria o des de les portes dels centres penitenciaris on acaben de complir condemna. Un total de 9.002 persones van ser internades als set CIE que hi ha a l'Estat durant l'any 2013. 4.726 d'elles van ser repatriades als seus països d'origen.

Segons les autores de Paremos los vuelos, un llibre editat per la Campanya Estatal pel Tancament dels CIE fruit d'una investigació coordinada entre activistes, aquestes i altres dades deixen en evidència que aquest “no és un model per regular els fluxos migratoris”, ja que el nombre de deportacions forçoses és irrellevant si s'observen les xifres totals de retorn als països d'origen, en ascens a causa de l'aprofundiment de la crisi econòmica. Afirmen rotundament que “les deportacions massives no es duen a terme per buidar els CIE, sinó per tenir espai per tornar a omplir-los” i destaquen que aquestes pràctiques destrueixen de manera fulminant els vincles de les persones deportades amb el seu territori d'acollida, a més de bloquejar el seu projecte de vida.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades