El grup d'estudiants que es va tancar al despatx del rector de la UdL reclama una mediació neutral per desencallar el conflicte

L'Assemblea d'Okupació del Rectorat rep el suport d'un grup de docents de la Universitat de Lleida que també rebutja la presència policial dins el campus
En una roda de premsa conjunta amb representants del professorat que els dóna suport, les ocupants han negat amenaces d'agressió a l'equip rector
Anna Jordan
Xavi Bosch 23/05/2016

L'alumnat que dimarts passat es va tancar al despatx del rector de la Universitat de Lleida (UdL), Roberto Fernández, no té la intenció d'abandonar el rectorat. El conflicte s'ha desencadenat arran de la presència de Mossos d'Esquadra dins les instal·lacions universitàries per "protegir" les classes de la professora Inma Manso, que també és la subdelegada del govern espanyol a Lleida. Tant el professorat com l'estudiantat consideren que la fi de l'okupació passa per una mediació neutral.

Fins ara, l'equip de govern "s'ha desentès de la problemàtica" i els docents s'ofereixen com a intermediaris entre les parts implicades per donar una sortida a la situació

Les tancades afirmen que el rector "s'ha desentès de la problemàtica des del primer moment" i reclamen una mediació neutra, cosa que fins ara no han tingut. De fet, l'únic diàleg s'ha produït directament entre estudiants i vicerectors i, ara per ara, les negociacions estan estancades. Una trentena de docents ja han signat un comunicat en què rebutgen la presència policial a la universitat i donen suport a l'estudiantat, tot i que no comparteixen part de les seves reivindicacions. Sí que s'ofereixen, però, per fer de mediadors i desencallar la situació. Un d'ells és l'exrector Joan Viñas.
 

Les propostes, inamovibles

Les demandes de l'estudiantat per abandonar l'okupació no han canviat des de les primeres converses amb l'equip rector. Volen que el rectorat exerceixi "totes les mesures de pressió necessàries cap als Mossos per evitar represàlies contra la detinguda" durant els enfrontaments del dimarts dins de la universitat (la primera detenció de la història a la UdL).

També volen la garantia que no s'adoptaran mesures, ni acadèmiques ni legals, contra les participants a les protestes i a l'okupació. I mantenen l'essència de la tancada: "Que facin fora la policia, tant pública com privada, de la nostra universitat i que ens garanteixin que no tornarà a entrar-hi sota cap situació".

D'altra banda, les estudiants ferides durant els enfrontaments amb la policia ja han anunciat que denunciaran legalment "les agressions físiques i psicològiques" sofertes "per part de les unitats de policia presents a l'edifici del rectorat". També denunciaran de manera subsidiària l'actuació de la direcció de la UdL en relació amb els esdeveniments.
 

Segons la UdL, no hi haurà represàlies

En un comunicat, l'equip rectoral ha garantit a l'estudiantat que la Universitat de Lleida no presentarà cap denúncia contra les persones implicades i que farà "les accions possibles" perquè no hi hagi conseqüències legals. Tampoc obrirà, segons el mateix comunicat, "cap expedient a cap dels estudiants implicats".
 

La protesta de dimarts passat contra la presència policial a la Facultat de Lletres va acabar amb una estudiant detinguda i la posterior okupació del despatx del rector, Roberto Fernández / Sònia Pérez

 

No coincideixen, però, en la proposta d'evitar l'entrada de la policia. Expliquen que la seva presència "puntual" va ser necessària per "garantir la integritat física de la professora Inma Manso i dels seus estudiants". De fet, segons el vicerector Jesús Avilla, prefereixen reservar-se la possibilitat de comptar amb els Mossos: "Si un grup d'extrema dreta ataca un professor d'esquerres, també trucarem als Mossos", afirma.


"No és un fet aïllat"

L'Assemblea d'Okupació del Rectorat denuncia que la resposta de l'equip de Roberto Fernández davant les protestes pacífiques sempre ha estat la repressió en lloc del diàleg, autoritzant l'entrada de la policia a la universitat. Recorden, almenys, quatre casos. El primer, l'any 2008, en una manifestació contra el pla Bolonya, quan els Mossos d'Esquadra van blindar la inauguració de la Facultat de Ciències de l'Educació. "Els mossos van insultar i vexar els estudiants just davant les portes, dins el campus universitari", apunten.

Professorat i estudiantat afirmen que aquest no és el primer cop que la policia entra a les dependències universitàries. Recorden quatre casos que mostren clarament, diuen, quin és el tarannà del rector

El 2012, més de quinze furgons de la policia catalana i un centenar d'efectius van desallotjar –a les 4 de la matinada i a la força– el rectorat, escenari d'una tancada contra l'apujada de les taxes universitàries. Recorden, també, que durant la inauguració del curs següent, es va impedir l'entrada a l'acte als estudiants de la universitat "de certa estètica", mentre "a l'interior del rectorat hi havia vint agents antidisturbis".

L'últim episodi abans de dimarts passat, expliquen, es va produir durant la darrera presa de possessió de Roberto Fernández després de ser reelegit com a rector, en presència del conseller Mas-Colell i l'alcalde Àngel Ros. "Un grup d'estudiants es concentrava davant la sala per mostrar el seu rebuig a la manera de ponderar els vots i la policia va irrompre a l'indret i va provocar diverses situacions de tensió i forcejaments".

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades