La justícia absol el portaveu dels manters i addueix "un error a l'hora d'identificar l'autor dels fets"

La sentència destaca una "evident contradicció" en el relat dels guàrdies urbans, alhora que condemna un altre venedor ambulant en considerar que es va resistir a l'actuació policial
Un agent de la Guàrdia Urbana en un operatiu contra manters a la Rambla de Barcelona
Ángel Garcia
Jesús Rodríguez 10/01/2017

Un dels tres portaveus del Sindicat Popular de Venedors Ambulants ha conviscut durant dos anys amb l'amenaça d'ingressar a la presó. L'acusació impulsada per cinc agents de la Guàrdia Urbana demanava per ell una pena de tres anys i mig de reclusió penitenciària per un presumpte delicte d'atemptat contra l'autoritat. Tanmateix, finalment la justícia ho ha desestimat. En una sentència del jutjat penal 11 de Barcelona que s'ha fet pública avui, la magistrada Aurora Cuadra considera que existeixen "dubtes raonables sobre l'autoria dels fets" i afegeix que "s'hauria pogut produir un error a l'hora d'identificar l'autor". Segons la jutgessa, la versió policial "conté diverses llacunes, imprecisions que lluny de ser resoltes en el plenari –vista oral del judici– se n'ha incrementat la incertesa".

Segons la jutgessa, la versió policial "conté diverses llacunes, imprecisions que lluny de ser resoltes en el plenari –vista oral del judici– se n'ha incrementat la incertesa"

A la sentència, concretament, es fa referència al foli 15 de l'atestat on es diu que l'agent amb número de TIP (Tarja d'Identificació Professional) 71764 va indicar a la patrulla que "l'autor és una persona a la qual reconeix sense cap gènere de dubtes com un venedor que va estar negociant a dependències policials d'UT-2 ahir dia 27 entre les 14 i les 15 hores i avui dia 28 entre les 15:20 h i les 16 hores". Aquests episodis fan referència al 27 i 28 d'agost de l'any 2014, en relació al llançament d'una pedra contra una dotació policial que va intervenir al Passeig de Gràcia de Barcelona. Doncs bé, segons la jutgessa "no és baladí intentar aclarir aquest extrem, ja que l'acusat Papa Diop Ibrahima el dia 28 d'agost, no va poder estar en dependències policials perquè a les 15:12h es trobava sent atès en un CAP d'Hospitalet per una ferida en el cap, tal com es pot veure al foli 205 de les actuacions, on consta el parte mèdic". En relació a aquesta contradicció, destaca que "de la resta d'agents que han comparegut, sorprenentment cap d'ells manifesta haver dit res d'això, o haver participat en aquestes reunions".

Per tot això, i en virtut del principi in dubio pro reo, conclou que els dubtes han de resoldre's dictant una sentència absolutòria. Per contra, i en relació a l'acusació de resistència a l'autoritat contra Omar Sock, un jove africà acabat d'arribar a Barcelona per aquelles dates, la jutgessa considera que "davant la contundència del testimoni de l'agent policial, que s'ha de considerar seriós, contundent i ferm, i del que no existeix cap dada que permeti dubtar de la seva veracitat i atenent que coneix els fets com a conseqüència de la seva tasca professional, és procedent dictar una sentència condemnatòria". Per un delicte de resistència a l'autoritat el condemna a sis mesos de pena-multa, per una falta de danys a 10 dies de pena-multa i per una falta de lesions a un mes de multa. A més, haurà d'indemnitzar a l'agent 25859 de la Guàrdia Urbana amb 120 euros i a l'Ajuntament de Barcelona "pels desperfectes ocasionats en la part lateral esquerra del vehicle policial". Cal recordar que la defensa d'ambdós manters –la de Papa Diop Ibrahima exercida per SOS Racisme– en va exigir l'absolució durant la vista oral, posant sobre la taula les contradiccions de la versió policial, que en gran part ha reconegut la mateixa jutgessa en el redactat de la sentència.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades