L'Ajuntament de Barcelona mareja la cabra amb la situació dels exlegionaris de Sant Andreu

La regidora del districte, Laia Ortiz, urgeix per carta al Consorci de la Zona Franca que es resolgui la cessió temporal d'un terreny als antics militars, mentre que des de l'organisme, que presideix Ada Colau, es diu que no s'ho plantejarà fins al juny
L''hermandad' d'antics legionaris desfilant en una processó la passada Setmana Santa a l'Hospitalet de Llobregat, una de les dues en què encara participen. L'altra és a Palafolls
Roger Sànchez 04/04/2016

La Candidatura d'Unitat Popular-Capgirem Barcelona (CUP) va dirigir el passat 23 de febrer una pregunta al consell plenari del districte barceloní de Sant Andreu a través de la junta de portaveus. La pregunta feia referència a la cessió dels terrenys de les antigues casernes militars del barri a l'Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios i havia de ser resposta en el plenari del dia 2 de març. Just un dia abans, però, la regidora del districte Laia Ortiz (Barcelona en Comú) va enviar una carta pública al Consorci de la Zona Franca (CZF), actual titular dels terrenys, en la qual considerava “del tot necessari que per part del Consorci s’iniciïn els tràmits administratius necessaris per a la resolució de l’esmentada cessió temporal i, al mateix temps, s’agilitzi la urbanització dels terrenys i la construcció dels equipaments previstos en aquest espai”.

D'aquesta manera, Ortiz s'avançava a la pregunta que sabia que rebria i sortejava possibles crítiques d'immobilisme per part de la CUP. No en va, la candidatura de l'esquerra independentista argumentava que l'assumpte havia quedat “estancat” en veure que, a l'última reunió del CZF, el desembre del 2015, la qüestió s'havia emplaçat al següent consell, el juny d'enguany. La CUP obria la seva pregunta denunciant que la cessió s'hauria fet sense haver-la tramitat a concurs per la comissió de seguiment de les casernes.

Una portaveu del Consorci de la Zona Franca assegura que a l'entitat no ha variat la posició de debatre la cessió al juny, tot i el relleu a la presidència, que ara ocupa Ada Colau

Una portaveu del CZF assegura, sobre aquest punt, que “es va informar la comissió de seguiment de Sant Andreu i ningú ho va objectar”. Aquesta font afirma que van rebre la carta de la regidora “amb certa sorpresa” perquè que la van llegir primer a través dels mitjans de comunicació. “El posicionament del Consorci ara com ara és el mateix que la darrera vegada que es va tractar aquest tema en plenari”, afirma la portaveu, qui assegura que en el si del CZF no hi ha hagut cap canvi respecte a aquest punt des de l'entrada de la nova alcaldessa, Ada Colau, com a presidenta de l'entitat. El mes de juny s'incorporarà aquest punt a l'ordre del dia i se'n parlarà sempre i quan els membres del plenari ho considerin oportú.

Exlegionaris el passat Divendres Sant a l'Hospitalet de Llobregat. El seu president assegura que moltes entitats de Sant Andreu els donen suport / Gorka Leiza


En aquest sentit, fonts municipals confirmen que al plenari del mes de març “no es va decidir res”. En relació a aquest afer, asseguren que, des que BeC va arribar al govern del districte, el juliol del 2015, ha mantingut una reunió amb l'Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios i han enviat l'esmentada carta. “Aquesta carta la van adreçar al delegat especial de l’Estat al Consorci per tal que la tinguin present de cara el proper plenari de la institució que és previst abans de l’estiu”, asseguren.

Les mateixes fonts municipals afirmen que la cessió es va fer “sense el concurs de la Comissió de Seguiment de Casernes i de forma força opaca i que va provocar un fort rebuig per part del teixit comunitari del barri”. Entenen que es tracta “d’una entitat totalment aliena a les dinàmiques socials i comunitàries de Sant Andreu i que fa una exaltació explícita del militarisme”. La carta esmentada fa només menció de la cessió a precari dels 5.000m2, ja que l'espai que ocupen en l’immoble del costat és objecte d’una actuació urbanística diferent, afirmen.

Felipe Aranguren, conseller de districte a Sant Andreu per BeC, assegura patir certa esquizofrènia amb l'afer: "som antifeixistes, però si ets a l'ajuntament, tens unes normes; si les saltem, vindran PP, C's, CiU..."

Felipe Aranguren, conseller de districte de Sant Andreu en Comú, afirma que només tenen la decisió de fer-los fora dels terrenys i després veure què fan amb la resta de l'espai. Valora de forma molt negativa que facin exercicis militaristes tan a prop d'una escola, però ignora si hi ha res que ho prohibeixi. Aranguren assegura patir certa esquizofrènia política: “som antifeixistes, però si ets a l'ajuntament, tens unes normatives; si ens les saltem, vindran PP, C's, CiU... volem esgotar totes les qüestions de caràcter legal i després ja parlarem com treballem la qüestió”.

"Esperem que a demanda del govern i de la mateixa força veïnal, per la polèmica cessió, veritablement passin a ser terrenys públics" afirma Ivan Altimira, conseller de la CUP a Sant Andreu. “Ens unirem a qualsevol acte de protesta amb l'assemblea Sant Andreu Antifeixista o amb tothom qui ho demani”, afirma Altimira. “Primer anem pels terrenys i després a guanyar força i múscul per anar més enllà: tot allò ha d'anar avall, on encara hi viuen militars”. La candidatura independentista aposta perquè els antics terrenys militars tornin a ser d'ús veïnal i públic “de manera immediata” així com, també, “que es detalli i s’efectuï la construcció dels equipaments promesos a Sant Andreu”.

Jesús Cañadas, president de l'Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios, assegura que ningú els ha dit res. No han canviat els usos i hàbits de les seves activitats allà: “no tenim res de què amagar-nos”. Els exlegionaris romanen a l'edifici des del 1996, assegura, quan el CZF els el va cedir; abans, els terrenys pertanyien al Ministeri de Defensa. Segons Cañadas, paguen la comunitat, el gas i altres despeses, però no concreta res sobre el lloguer.

Al president de l'Hermandad d'exlegionaris, Jesús Cañadas, li costa imaginar un hipotètic desallotjament per part de la policia perquè afirma que "la relació amb els mossos és de puta mare"

"Ningú pot pensar a treure'ns d'aquí perquè sí. Han tocat una fibra sensible, hi ha gent que ens defensa i tenim els advocats i la llei a la mà", assegura Cañadas. Assegura que l'espai és obert a tothom i que ho van dir des del primer dia. Amb tot, afirma que hi ha poques entitats de Sant Andreu amb qui tinguin relació “perquè estan coaccionades”. Però afirma que tenen relació amb entitats de fora. Tanmateix, és incapaç de donar cap nom d'entitat, ni tan sols el d'una associació veïnal que, assegura, hi farà un dinar aviat. “Si vénen màquines a fer obres, marxarem, però treure'ns perquè sí, no”, afirma. Davant d'un hipotètic desallotjament forçós de la policia, Cañadas no contempla aquesta possibilitat: “la relació amb els Mossos d'Esquadra és de puta mare”.


Sant Andreu no vol exlegionaris

Quan va cedir els terrenys de les antigues casernes –5.000m2– als ex-legionaris, el CZF tenia Xavier Trias (CiU) com a president i Jordi Cornet (PP) com a vicepresident, mentre que el regidor de Sant Andreu era Raimond Blasi (CiU). Aquesta cessió va generar un gran malestar a Sant Andreu. Sobre la idoneïtat del fet segons la raó de ser i la responsabilitat social corporativa del CZF, des de l'organisme s'assegura que els legionaris “no quadren ni deixen de quadrar amb el donsorci. Per a nosaltres són una associació del barri”. Tanmateix, ni les entitats del districte ni la immensa majoria de partits polítics la consideren una associació del barri ni hi tenen cap mena de relació, només el CZF ho fa.

Durant els últims anys, l'agenda de desfilades en processons de Setmana Santa dels exlegionaris de Sant Andreu, s'ha reduït força / Gorka Leiza


Fruit de la indignació, diverses persones i entitats van promoure Sant Andreu Antifeixista, una plataforma que encapçalaria les principals mobilitzacions al poble contra els exmilitars. Les manifestacions van ser pacífiques i efamiliars i es van desenvolupar amb total normalitat. En alguna d'aquestes mobilitzacions es van detectar persones feixistes o vinculades als exlegionaris que volien infiltrar-s'hi i fer fotos de les manifestants. L'edifici de les casernes era sempre molt protegit per la Brigada Mòbil dels Mossos d'Esquadra, que tenen la comissaria just davant.

Tant BeC com la CUP duien al seu programa electoral la revocació de la cessió dels terrenys de les antigues casernes. En concret, BeC hi proclamava: “Demanar al Consorci de la Zona Franca l’anul·lació de la cessió temporal a l’entitat Hermandad de Antiguos Caballeros Legionarios d’un espai de 5.000 m2 a les antigues casernes i, en el marc de la comissió de seguiment, obrir un procés participatiu per definir-ne els usos”. La CUP era més sintètica però hi incloïa l'edifici actual: “Desallotjament del local i el solar de la Antigua Hermandad de Caballeros Legionarios”.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades