L'Ajuntament de Barcelona se suma a la llarga lluita pel tancament del CIE de la Zona Franca

La declaració institucional ha estat presentada per les entitats incloses a la campanya Tancarem el CIE, que denuncien el "racisme institucional" que pateixen les persones migrants, i ha comptat amb el suport de tots els grups municipals menys PP i C's.
Una cadena humana en protesta per l'existència del CIE de Barcelona. El Parlament de Catalunya ja en va demanar el tancament el juliol passat
Manel Clemente
Roger Sànchez 24/11/2015

Tancarem el CIE ha presentat avui una moció a l'Ajuntament de Barcelona perquè no es reobri el Centre d'Internament d'Estrangers de la Zona Franca. El text de la Declaració Institucional ha rebut el suport de la pràctica totalitat dels partits presents al consistori: BeC, CiU, ERC, PSC i la CUP; només se n'han desmarcat C's i el PP. El redactat de la declaració, que es votarà el proper divendres, fa èmfasi en el "racisme institucional" i interpel·la directament l'Ajuntament per la polèmica participació de la Guàrdia Urbana en batudes pels carrers i en transports públics.

La declaració fa una referència expressa a la normativa europea sota la qual s'empara l'Estat espanyol per mantenir els CIE. La iniciativa en qüestiona de soca-rel la seva existència

A les 12 del migdia, la sala Lluís Companys de l'Ajuntament ha acollit una roda de premsa de les entitats Tanquem el CIE, SOS Racisme Catalunya i Migra Studium, en representació de la plataforma Tancarem el CIE. Han presentat el text de la declaració institucional perquè no es reobri el CIE de la ciutat, tancat des de finals d'octubre per un període de tres mesos. L'anunci del tancament va tenir lloc poc després que diverses magistrades visitessin les instal·lacions i n'obliguessin la remodelació per eliminar les diverses deficiències que impedien una estada "humanitària" als interns.

El text va més enllà de recollir la llarga lluita popular contra el CIE i el reconeixement de l'Ajuntament de Barcelona en el seu compromís per treballar per l'eradicació del racisme a la ciutat. Fent referència expressa a la normativa europea sota la qual s'empara l'Estat espanyol per mantenir els CIE. La iniciativa en qüestiona de soca-rel la seva existència.

"És només un primer pas cap a una societat més humana"

Jaume Asens, tercer tinent d’alcalde del consistori i responsable de l’àrea de Drets de Ciutadania, Participació i Transparència, ha estat l'encarregat d'obrir la roda de premsa. Ha apuntat que volen "augmentar la pressió institucional perquè el CIE no es torni a obrir", així com garantir la protecció dels drets humans de les persones migrants, "les nostres veïnes".



Tot seguit ha pres la paraula en Edo Bazzaco, de SOS Racisme, qui ha recordat l'origen popular i social de les mobilitzacions que avui cristal·litzen en declaracions institucionals. "Han estat anys de lluites dels moviments socials", i ha posat com a exemple l'acció d'encerclar el CIE, l'octubre del 2014, o la massiva mobilització del juny d'enguany al costat del centre, de més de 2.000 persones. La manifestació va coincidir amb el debat al Parlament

Marga García, de Migra Studium, ha posat de relleu el fort impacte psicològic i emocional que suposa la privació de llibertat pel sol fet de no disposar de la documentació en regla, "tant per a interns com familiars", així com l'angoixa i la incertesa de poder ser expulsades en qualsevol moment sense saber ni a on. "Al CIE hi hem vist de tot, des de possibles menors a persones amb malalties greus", ha llistat. Ha remarcat la crida al Ministeri de l'Interior per tal que "aturi les identificacions i detencions amb caràcter racista", s'evitin els trasllats entre CIE i s'aturin les expulsions. "El tancament del CIE és només un primer pas cap a una societat més humana", ha reblat.

El CIE de la Zona Franca està tancat per obres, durant tres mesos segons les previsions del Ministeri de l'Interior / Manel Clemente



Marc Serra, de Tanquem els CIE, ha reforçat el missatge que aquesta "no és una declaració aïllada, simbòlica, sinó que forma part d'un procés més ampli". Ha posat èmfasi en el necessari canvi de paradigma en la forma d'entendre el control migratori i que "aquesta declaració és un traspàs" dels acords aprovats el juliol passat al Parlament cap a l'àmbit municipal per veure "com eradiquem el racisme a la ciutat de Barcelona". En aquest sentit, ha subratllat diversos compromisos que van més enllà de tancar el centre d'internament, com són el bon veïnatge -prou criminalització de les persones migrades-, aturar les batudes policíaques i eradicar els anomenats vols de la vergonya, amb els quals es deporten els migrants sense papers.

També ha recordat la primera roda de premsa que van fer el maig del 2010, quan un centenar d'interns estaven en vaga de fam. En lloc de parlar d'això, ha dit, van haver d'explicar a molts dels representants dels mitjans presents què era el CIE, perquè ni ho sabien. "Hem donat a conèixer la realitat els CIE, s'ha pogut situar-los en debat públic i mediàtic, i també polític", ha comentat.

Les promotores de la moció han convocat a concentrar-se a la porta del CIE el 30 de gener de 2016 quan, segons les previsions del Ministeri de l'Interior, hauria de reobrir-se

Tanmateix, Serra afirma que "no són ingenus: la competència per tancar els CIE és del Ministeri de l'Interior, que no té cap mena de voluntat política" per tancar-lo. Per això, celebra els moviments polítics arreu de l'Estat: el ple de València va aprovar la setmana passada una declaració gairebé idèntica, i en les pròximes setmanes esperen que les principals ciutats amb CIE –Madrid, Múrcia, Algesires i dos a les Illes Canàries– facin processos ciutadans perquè interpel·lin institucions per forçar-ne el tancament.

Per a Serra, ara que el CIE de Zona Franca ha tancat per obres durant tres mesos, "es tracta d'aconseguir que a través de la pressió institucional –parlamentària i municipal– i també de la mobilització ciutadana, inclosa la desobediència civil", es garanteixi que les portes no es tornin a obrir mai més. Per això, ha llançat ja la convocatòria d'una "gran mobilització" per al dissabte 30 de gener de 2016 a les portes del CIE de la Zona Franca per aconseguir "un clam popular massiu per exigir tancament definitiu dels CIEs".

Ineficients i vulneradors dels drets humans

El marc legal normatiu que regula aquesta mena de centres és la Directiva Europea 2008/115/CE, coneguda com a Directiva de Retorn, que obliga els estats membres a expulsar o regularitzar a les persones que es troben en situació irregular. Tanmateix, les entitats destaquen que l'article 15.1 d'aquesta mateixa directiva deixa clar que "no és en cap cas obligatori que l'Estat espanyol o qualsevol altre estat de la UE compti amb un CIE". I remarquen que, amb una majoria social i política a favor, "demà es podrien tancar tots els CIE immediatament".

Més enllà, les entitats denuncien que els CIE resulten "ineficients i innecessaris» fins i tot per a la funció que els ha estat encomanada. Ineficients, pels elevats costos de manteniment dels CIE: segons dades del mateix Ministeri de l'Interior, la partida anual és de 8'8 milions d'euros, uns 100€ per persona i dia, sense comptar infraestructura. Innecessaris, perquè del total de persones internades el 2014, només 47% van ser efectivament expulsades posteriorment. La resta van ser posades en llibertat després de «patir un brutal internament".

Ara bé, les entitats consideren encara més important la "vulneració sistemàtica dels drets més bàsics de les persones internes" com a motiu principal per tancar els CIE. Així, consideren que els CIE esdevenen "espais opacs als quals no es garanteixen adequadament drets tan bàsics com la salut física i psicològica, l'educació o la identitat; però tampoc drets fonamentals com són els drets a la vida personal i familiar, a la intimitat, a la integritat física, a l'accés a la justícia, o fins i tot a la mateixa vida". En aquest sentit, destaquen que l'Associació per la Prevenció de la Tortura afirma que les dones s'enfronten a una major vulnerabilitat i risc que els homes. En paral·lel, fan referència a les morts de Mohamed Abagui, Idrissa Diallo i Aramis Manukyan, que van tenir lloc al CIE de Barcelona entre el 2010 i el 2013.

Racisme institucional fora del CIE

La moció presentada avui, però, va més enllà de la lluita contra els CIE i busca frenar també altres aspectes del racisme institucional. Així, apunta cap a tres de les situacions en què les persones migrades es poden trobar als nostres carrers.

D'una banda, denuncia que els controls basats en perfils ètnics "són il·legítims, discriminatoris, racistes i injustos" perquè "vulneren els drets fonamentals, atempten contra la dignitat i contra el dret a la lliure circulació". En segon lloc, apunta cap als vols de deportació, on «no es garanteixen els drets fonamentals de les persones deportades». Finalment, critica les expulsions des de comissaria -"expulsions exprés"-, ja que les entén com un «mecanisme que limita severament les garanties processals, perquè no sempre és possible l'assistència lletrada durant la detenció».

La moció enuncia que els controls basats en perfils ètnics "són il·legítims, discriminatoris, racistes i injustos" perquè "atempten contra la dignitat i contra el dret a la lliure circulació"

La declaració, doncs, posa damunt la taula uns indicadors ben clars. Té una clara voluntat d'evitar la «creació de xenofòbia i racisme social» que degrada la convivència i la cohesió social als barris. Així, corresponsabilitza les institucions -en aquest cas, Ajuntament i derivades, com la Guàrdia Urbana- en la seva acció de crear o reforçar «la sensació d'inseguretat» i provocar «una alarma social fabricada artificialment», o bé de contribuir a una societat cohesionada i que eradiqui el racisme en tots els seus vessants.

Declaracions dels grups polítics

Després de les entitats, ha arribat el torn dels partits polítics que donen suport a la moció. Tots han agraït la feina feta per les entitats, per bé que hi ha qui ha discrepat amb algun paràgraf del text, mentre que altres l'han assumit sense discutir ni una coma. Per a Jordi Martí (CiU), la seva formació havia de votar "igual que al Parlament" i per això ha assegurat que "el model de CIE no és el nostre ni el d'una futura Catalunya en Estat independent". Montse Benedí (ERC), ha denunciat que el CIE és la punta de l'iceberg d'unes pràctiques "excloents, racistes i vulneradores dels drets humans". Carmen Andrés (PSC) ha considerat "vergonyant" el fet de privar de llibertat a les persones que no han comès delictes, o bé que són detingudes indiscriminadament per raons ètniques. Entén que s'ha de fer una política migratòria diferent, basada en el dret internacional.

Maria José Lecha (CUP-Capgirem Bcn) ha subratllat de nou les mobilitzacions populars i ha reivindicat la immigració no com a problema sinó com un dret i un fenomen social complex, consubstancial a qualsevol societat en tota època i "ben normal als Països Catalans". Ha denunciat el CIE com a "paradigma del racisme institucional, com l'exclusió sanitària, els problemes per adquirir o llogar habitatge, o el racisme en el transport públic". Finalment, Jaume Asens ha fet lectura dels acords de la moció, dos dels quals obliguen l'Ajuntament, mentre que els altres quatre interpel·len el Ministeri de l'Interior. Per a Asens, "els CIE ens hauria de fer avergonyir com a societat".

"Farem denúncia pública si no es compleixen els acords"

En declaracions a la Directa, Marc Serra, de Tanquem els CIE, ha assegurat que la seva funció a partir del moment que s'aprovi la declaració serà de "fiscalització de mesures concretes". L'entitat assegura que farà un seguiment de les accions de l'Ajuntament de Barcelona, com garantir que arribin les circulars a totes les comissaries. Si es detecten batudes o accions del mateix estil en què hi participi la Guàrdia Urbana, en faran «denúncia pública» i si cal arribaran als jutjats.

Pel que fa a la mobilització del 30 de gener, Serra ha aprofundit en el sentit de la convocatòria. Serà un "judici popular totalment rigorós", on es convidaran entitats que han treballat en aquest àmbit o persones que hi han estat internades, entre altres, per poder exposar els motius per tancar-los. Per la part del CIE, faran arribar citacions "oficials" al ministeri i a la Delegació del Govern espanyol les properes setmanes. "Serà el públic assistent a la mobilització qui dicti sentència», ha assegurat.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades