L'amenaça del desallotjament planeja sobre Gran Canària

Dues comunitats de pisos de l'illa on viuen prop de 600 persones reben la pressió dels seus respectius ajuntaments per a abandonar voluntàriament els edificis abans d'efectuar els talls de subministraments i forçar-ne el desallotjament administratiu
Les dues comunitats han anunciat que no marxaran voluntàriament dels immobles
Guille Larios 17/03/2016

L'edifici Brisas de Sardina i la Comunitat Esperança són dos exemples vius d'autoorganització veïnal a una Gran Canària sacsejada pels desnonaments, l'atur (35%) i la desigualtat. Tot i estar situats en punts diametralment oposats de l'illa i partir d'experiències, trajectòries i relacions amb l'administració diferenciades, ambdós espais comparteixen característiques comunes i pateixen, avui dia, els efectes i amenaces administratives endèmiques de la política de l'illa.

A l'Esperança resideixen 300 persones, 160 de les quals són infants, mentre que a Brisas de Sardina hi ha actualment 200 persones, amb prop de 100 menors a càrrec

Un d'aquests factors comuns és l'alt nombre de famílies amb menors a càrrec que hi resideixen. Només a l'Esperança, al nord-oest de l'illa, hi ha actualment 160 infants d'un total de 300 persones, mentre que a Brisas de Sardina, edifici ubicat al municipi de Santa Lucía de Tirajana, al sud-est, hi ha actualment 200 persones, amb prop de 100 menors a càrrec. En aquest sentit, s'afegeixen les greus dificultats econòmiques que pateixen les residents d'ambdós blocs i que les aboquen a una situació d'exclusió social.

En segon lloc, els dos blocs han comptat amb el suport de la Federació Anarquista Gran Canària (FAGC), un col·lectiu que focalitza la seva actuació en el reallotjament i assessorament de veïnes afectades pels desnonaments i d'altres problemes habitacionals. Des de l'any 2013, la FAGC ha reallotjat al voltant de 400 persones a l'illa i ha engegat notables projectes com la Comunitat Esperança, actualment l'okupació d'habitatge més gran de l'Estat espanyol, o l'oficina d'expropiació popular, entre d'altres.

L'Esperança està formada per quatre grans blocs de pisos intercomunicats

 


Finalment, ambdues comunitats veïnals pateixen l'amenaça institucional dels seus respectius ajuntaments, que han enviat circulars personalitzades a cada resident per a comunicar que han d'abandonar voluntàriament l'edifici en el període d'un mes. En cas contrari, amenacen amb sancions i amb tallar els subministraments d'aigua i electricitat per a forçar-ne, seguidament, una causa o desallotjament per la via administrativa.


Ajuntaments canaris, llops amb pell de xai

Nueva Canarias (NC), partit que governa juntament amb PSOE i Podemos al Cabildo Insular, màxim òrgan de govern de l'illa, s'ha compromès en reiterades ocasions, a travès de Roman Rodríguez, diputat en el Parlament de Canàries per NC, amb l'aturada total dels desnonaments i en contra de la pobresa energètica a l'illa, en interlocució i acords constants amb la PAH Canàries.

En aquest sentit, donat el context "d'emergència habitacional" que, segons la PAH Canàries, es viu a l'illa, amb prop de 35.000 famílies que han demandat un habitatge segons NC, el diputat signava, el darrer mes de maig, la proposta de la PAH per a garantir el dret a l'habitatge i que "no s'executi ni un sol desnonament més".

L'edifici Brisas de Sardina està ubicat al municipi de Santa Lucía de Tirajana, al sud-est de l'illa

 


Tot i així, l'Ajuntament de Guía i el de Santa Lucía de Tirajana, governats per Juntos por Guía i NC respectivament, forces polítiques "amigues", han enviat recentment comunicats als residents d'ambdòs blocs instant-los a abandonar les seves llars, segons els comunicats, "al no disposar de cèl·lules d'habitabilitat i ser una construcció il·legal", en el cas de l'edifici Brisas, i d'ésser un "edifici okupat que no disposa dels permisos necessaris per a la seva habitabilitat i/o seguretat, en el cas de l'Esperança".

"Com que la via judicial trigarà temps a aclarir-se, pretenen forçar els talls de subministraments perquè el desallotjament sigui per la via administrativa", explica Ruymán Rodríguez de la FAGC

"Els ajuntaments li fan el treball brut als grups immobiliaris i financers” destaca Ruymán Rodríguez, membre de la FAGC. "Com que la via judicial trigarà temps a aclarir-se, pretenen forçar els talls de subministraments perquè el desallotjament sigui per la via administrativa, al·legant condicions d'insalubritat, perills estructurals o riscs pels menors a través dels serveis socials. L'activista canari afirma que volen deixar "el terreny llest per a l'especulació i el negoci de la SAREB i el Banc Sabadell Solvia", parts que en litigi per la propietat d'ambdós edificis.

Des de l'any 2007, les veïnes de l'edifici de Brisas paguen un lloguer mensual al propietari de 250 €, un fet que no impedeix que puguin ser desnonades. Per diferents conflictes burocràtics i canvis en el règim de lloguer de l'edifici per part del propietari de l'immoble, Deniz Constructores, l'habitatge ha passat a considerar-se il·legal i a no disposar de cèl·lula d'habitabilitat. És per això que les residents s'han organitzat davant l'absència de subministraments i han instal·lat generadors i equips electrògens al terrat de l'edifici.

L'alcaldessa Dunia Quintero va assegurar que "els tres bidons col·locats al terrat contenen mil litres de gasoil cadascun, a més del grup electrogen i bidons d'aigua, fet que multiplica per cinc la capacitat que el terrat pot suportar". I afegeix: "És per això que el Consistori acudirà a la vía judicial, si les famílies no l'abandonen de forma voluntària".

"Tenim certificats i estudis d'arquitectes que demostren el contrari" apuntava Omaira Bordón, resident a l'edifici Brisas. "Hem oferit fer canvis en la distribució del grup electrogen i habilitar un punt de llum, però no hi ha diàleg amb l'Ajuntament. No ens volen rebre i tot el que sabem és a través de la premsa o de notificacions que ens arriben amb amenaces de talls".

Les veïnes de l'Esperança han decidit què fer: "Prendrem els carrers els cops que calgui. La gent no se'n va"

 


Tanmateix, l'Ajuntament ha incoat a les empreses subministradores d'aigua i llum perquè tallin els subministraments al bloc. Alhora, les residents de Brisas asseguren que el municipi els hi està impedint l'empadronament al seu domicili, al·legant que viuen a una construcció il·legal.

D'altra banda, fonts de la Comunitat Esperança van alertar ahir de la presència d'unitats de la Guàrdia Civil intentant accedir al complex i fotografiant-ne els accessos. "Comença l'assetjament policial", anunciava la Comunitat Esperança des del seu perfil a Facebook.


Resistència veïnal amb suport de la FAGC

Recollides de signatures, pressions a les institucions, mobilitzacions, esgotament dels procediments legals i pressió mediàtica són les armes que, de moment, han escollit les veïnes d'ambdós blocs per a la seva campanya de denúncia i resistència en resposta a una amenaça compartida.

La Comunitat Esperança i l'edifici Brisas han convocat una roda de premsa als respectius edificis, a on exposaran i visibilitzaran la seva situació

Els propers dies, la Comunitat Esperança i l'edifici Brisas han convocat una roda de premsa als respectius edificis, a on exposaran i visibilitzaran la seva situació. "Els ajuntaments no han ofert cap alternativa habitacional assumible. Com a molt, a Brisas ofereixen lloguers socials a partir de 350 € mensuals" destaca Ruymán. "Un preu inassumible per a la majoria de veïnes", segons afirma.

En darrer cas, i si fos necessari, Rodríguez destaca: "A l'Esperança vam fer una reunió per a decidir que fer. La resposta va ser contundent: Prendrem els carrers els cops que calgui. La gent no se'n va". En aquest mateix sentit també s'han pronunciat des de Brisas: "No els deixarem passar. L'edifici està ple i no tenim a on anar".

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades