‏L‭'‬anticiutat‭ ‬o la vida

Per‏ ‬conjurar l'anticiutat i els no llocs,‭ ‬per ‬possibilitar de nou la ciutat i‭ ‬la vida,‭ ‬cal atacar frontalment el règim d'acumulació turístic immobiliari
Ivan Miró 29/11/2016

Lewis Mumford,‭ ‬urbanista i historiador nord-americà,‭ ‬autor de la colossal‭ ‬The City In History‭ (‬1961‭)‬,‭ ‬caracteritzà l'emergència d'unes noves àrees suburbanes que proliferaven‭ ‬-‭al llarg i ample dels Estats Units dels anys cinquanta‬-‭ ‬per tal d'albergar una creixent classe mitjana assalariada i blanca.‭ ‬No es tractava de noves ciutats,‭ ‬ni‭ ‬de l'ampliació de les existents,‭ ‬sinó‭ ‬d‭'‬un nou tipus d'urbanització dispersa i‭ ‬escampada pel territori,‭ ‬connectada per grans infraestructures viàries‭ ‬però‭ ‬sense centres urbans ni identitats compartides.‭

Per Mumford‏ ‎-‏ ‎i per deixebles seus com Murray Bookchin-‭ ‬aquella nova‭ ‬megalòpolis s'aixecava com‭ ‬una força activa de dissociació social,‭ ‬fins i tot psíquica,‭ ‬que negava la ciutat com a projecte cultural,‭ ‬dissolia l'espai públic i els llocs de convergència i conflicte de la vida social.‭ ‬Essent una urbanització sense allò‭ ‬típicament urbà,‭ ‬els‭ ‬nous‭ ‬suburbis residencials de masses‭ ‬eren,‭ ‬per Mumford,‭ ‬una‭ ‬anticiutat.‭ ‬Naixien per a contenir-hi unes vides indiferenciades,‭ ‬unes vides indiferents.‭ ‬Incapaços de produir comunitat ni associació,‭ ‬incapaços de produir ciutat.

‬L'evolució del mode de producció metropolità opera un vertiginós salt endavant donant centralitat als conceptes anticiutat i no lloc

Dècades més tard,‭ ‬l'antropòleg Marc Augé‭ ‬proposava el concepte de‭ ‬no lloc com a categoria espacial‭ ‬de la postmodernitat.‭ ‬Els‭ ‬no llocs eren espais de confluència de persones en trànsit o en espera,‭ ‬en vestíbuls d'aeroports o en estacions de metro,‭ ‬en cues de supermercats o‭ ‬en caixers automàtics‭;‬ superfícies,‭ ‬totes elles,‭ ‬on‭ ‬els‭ ‬usuaris mantenen una relació contractual amb l'espai,‭ ‬però la seva solitud mercantil els‭ ‬incapacita per habitar-lo,‭ ‬per a convertir l'espai en un‭ ‬lloc.

‎Avui,‭ ‬l'evolució del mode de producció metropolità opera un vertiginós salt endavant,‭ ‬i aquelles categories‭ ‬-‭‬l‭'‬anticiutat,‭ ‬els‭ ‬no llocs‬-‭ ‬es desplacen dels marges a la centralitat,‭ ‬materialitzant-se‭ ‬amb una proximitat‭ ‬inquietant.‭


La totalització capitalista de l'espai

Efectivament,‭ ‬avui‭, ‬l'anticiutat‭ ‬ja no es produeix fora de la ciutat, sinó que la perfora,‭ ‬la corseca,‭ ‬la buida des de dins d'ella mateixa.‭ ‬I els‭ ‬no llocs s'han desplaçat de les terminals asèptiques i anodines d'hotels i estacions vers al cor dels antics barris populars,‭ ‬fins ara populosos i vibrants,‭ ‬de les nostres ciutats.

Hotels i apartaments turístics substitueixen‭ ‬-‭ ‬en massa‭ ‬-‭ ‬habitatge residencial;‭ ‬això‭ ‬eren,‭ ‬llars.‭ ‬Noves activitats econòmiques al servei de la població flotant transformen l'estructura productiva urbana:‭ ‬bugaderies amb treballadores invisibles,‭ ‬maletes de rodes‭ ‬versus‭ ‬carretons de la compra,‭ ‬cafès a quatre euros,‭ ‬pissarres en anglès,‭ ‬wifi and cookies home made.‭

El veïnat és expulsat dels barris que ha forjat amb quotidianitats i lluites col·lectives‭; ‬només hi serà acceptat,‭ ‬amb sort,‭ ‬com a treballador‭ ‬temporal‭ ‬de la nova ultraprecarietat.‭ ‬Vides i treballs són substituïts per trànsits i activitats indiferents amb‭ ‬l‭'‬entorn,‭ ‬per‭ ‬usuaris que mantenen‭ ‬únicament‭ "‬una relació contractual amb l'espai‭"‬.‭ ‬Els barris populars són esborrats per una força activa de dissociació social,‭ ‬que repel·leix la comunitat‭ ‬i‭ ‬l‭'‬associació.‭ ‬La ciutat sencera corre el risc de convertir-se en un gran hotel,‭ ‬en un immens aeroport,‭ ‬en una màquina de vending,‭ ‬en una terminal infinita,‭ ‬en un joc de monopoly per a inversors.

‏‎L'anticiutat i el no lloc‭ ‬no són,‭ ‬però,‭ ‬una‭ ‬realitat aleatòria.‭ ‬Són‭ ‬conseqüència d'una economia concreta,‭ ‬d'una determinada producció capitalista de l'espai.‭ ‬Són,‭ ‬de fet,‭ ‬la condició espacial que es generalitza en el‭ ‬nou‭ ‬règim d'acumulació turístic immobiliari,‭ ‬una‭ ‬reestructuració sistèmica‭ ‬postcrisi,‭ ‬on el‭ ‬"turisme‭ ‬salva el totxo‭"‬,‭ ‬esdevenint‭ ‬el mitjà per a intensificar les pràctiques rendistes i especulatives del sòl urbà,‭ ‬i on el capital immobiliari i financer‭ ‬(i tecnològic,‭ ‬maleït‭ ‬airbnb‭!) ‬decideix l'orientació de les inversions així com l'estructura i la distribució de la renda.‭ ‬Com afirmà el president d'un grup inversor francès fincat a Barcelona:‭ ‬"Hi ha un estoc brutal d'habitatge pensat com a primera o segona residència que el mercat no pot absorbir,‭ ‬i nosaltres l'hem transformat en apartaments‭" (‎Gutiérrez,‭ ‬S.‭ "‬El turisme salva el totxo‭"‬,‭ ‬El‭ ‬Periódico,‭ ‬10‭ ‬d'abril del‭ ‬2014).‭ ‬Aquest nou règim‭ ‬d'acumulació‭ ‬persegueix,‭ ‬assedegat de rendibilitat,‭ ‬la totalització capitalista de l'espai urbà.

La ciutat sencera corre el risc de convertir-se en un gran hotel,‭ ‬en un immens aeroport,‭ ‬en una màquina de vending,‭ ‬en una terminal infinita,‭ ‬en un joc de monopoly per a inversors


Un nou cicle de lluita per a la col·lectivització urbana

Per‏ ‬conjurar l'anticiutat i els no llocs,‭ ‬per possibilitar de nou la ciutat i‭ ‬la vida,‭ ‬cal atacar frontalment el règim d'acumulació turístic immobiliàri.‭ ‬És necessari‭ ‬activar‭ ‬una‭ ‬nova‭ ‬aliança de moviments‭ ‬populars,‭ ‬socioeconòmics,‭ ‬feministes i ecologistes,‭ ‬que en la present lluita de classes urbana defensi‭ ‬als sectors populars davant l'ofensiva del capital turístic immobiliari.‭ ‬Associacions‭ ‬veïnals,‭ ‬equipaments comunitaris,‭ ‬iniciatives de l'economia social i solidària,‭ ‬xarxes de barri i de suport mutu,‭ ‬col·lectius de‭ ‬sense papers,‭ ‬expressions organitzatives de‭ ‬la ultraprecarietat i‭ ‬nous sindicalismes socials,‭ ‬haurem‭ ‬de sumar-nos i estendre el camí emprès pels moviments antidesnonaments,‭ ‬activar mobilitzacions conjuntes,‭ ‬conquistar‭ ‬nous‭ ‬espais i impulsar que‭ ‬els governs municipals‭ ‬i autonòmics‭ ‬estiguin al servei de la reapropiació social urbana.

Doncs si volem una ciutat filla dels desitjos i necessitats de les‭ ‬persones que‭ ‬l‭'‬habiten,‭ ‬una ciutat al servei de la reproducció ampliada de la vida,‭ ‬urgeix avançar‭ ‬vers‭ ‬la col·lectivització‭ ‬de la propietat del sòl‭ ‬amb totes les modalitats possibles:‭ ‬nacionalització,‭ ‬municipalització,‭ ‬cooperativització,‭ ‬socialització,‭ ‬ocupació,‭ ‬control popular.‭ ‬Cada vegada és més evident que només la re apropiació i col·lectivització urbana permetran‭ ‬el projecte de la ciutat cooperativa,‭ ‬solidària i feminista.

‏Demà serà tard.


*Ivan Miró és sociòleg i cooperativista. Aquest article ha estat publicat en basc al digital Argia.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades