L'Ateneu Llibertari de Llíria obri les seues portes

La capital del Camp de Túria compta, a partir d'ara, amb un espai que naix amb la pretensió de servir de punt de confluència, trobada i reivindicació per a la gent del poble i les entitats mobilitzades
L'acte d'inauguració es va iniciar amb la presentació del projecte i una brindada popular que aniria seguida d'un sopar i de les actuacions musicals del cor Veus del Túria i del grup Kane Free
Pepe Rodilla Cahill
Paula Duran 06/11/2016

Fa cosa d'un any, després de moltes hores de debat i anàlisi col·lectiu, un grup de persones de Llíria (Camp de Túria) decidiren emprendre la tasca de crear un ateneu llibertari a la ciutat. "Totes les que estem ficades ací portem tota la vida mobilitzades en moltes causes, sempre a la bretxa", comenta Paco Marin, històric militant llibertari al País Valencià i, ara, membre de l'Ateneu Llibertari de Llíria, "entre nosaltres està, per exemple, Jesús Sanchis, un dels llauradors més antics pel que fa a l'agricultura ecològica del país; i alguns érem amics de la gent major que estava dins de la CNT en aquella època", recorda. Aquest passat divendres, després de reunions i hores de remodelació i obres a l'espai, l'ateneu va obrir oficialment les seues portes al públic amb una sèrie d'actes amb un caire reivindicatiu, festiu i de germanor.

Des de principis del segle passat, el Camp de Túria ha estat una comarca d'una forta tradició llibertària, sobretot a pobles com Bétera, Riba-roja de Túria o la mateixa Llíria. El tall que va suposar la guerra civil i el franquisme van fer que aquesta quedara relegada a l'oblit, tot i que molta gent de diferents pobles encara en manté el record. El cineasta antifeixista José Estivalis, o el reconegut jornaler i dirigent de la CNT lliriana Josep Maria Peñarrocha, són alguns dels personatges històrics anarquistes més sonats de la comarca. D'altra banda, també es recorda la creació, el 1909, del sindicat de camperols Societat Obrera La Espiga, adherida a la CNT l'any 1916, ja que va esdevenir una autèntica escola d'introducció i formació a l'anarquisme a través de les classes nocturnes.

Des de principis del segle passat, el Camp de Túria ha estat una comarca d'una forta tradició llibertària, sobretot a pobles com Bétera, Riba-roja de Túria o la mateixa Llíria

Tot i aquesta arrelada tradició, des de les institucions mai s'ha fet cas a les reivindicacions que, des de diversos col·lectius, proposaven dedicar alguns carrers i places a aquesta tradició. "Hem de reivindicar la nostra memòria, la que precedeix a tota la comarca", exposa Marin, perquè "sembla que s'haja oblidat i per això volem recobrar-la, volem que estiga present i és una de les raons de ser de l'ateneu". Entre les funcions que pretén albergar l'espai, està la de ser un punt de trobada i debat per a la gent del poble i per als col·lectius socials mobilitzats, "un espai on reivindicar el lliure pensament, l'acció directa, l'autogestió, la solidaritat, el suport mutu i tot allò que assenta les bases per a un canvi de paradigma social positiu", apunta Marin. A més, pretén ser un centre d'autoformació i cultura, ja que s'està conformant una biblioteca amb una base de dades bibliogràfica i documental.

Acte de presentació de l'ateneu, divendres passat, que va tenir una molt bona acollida per part de la gent de Llíria / Pepe Rodilla Cahill


"El nostre col·lectiu no té només un interès cultural sinó també social, ens interessa qualsevol causa local, comarcal o internacional", destaca Marin, "estem organitzant-nos per engegar iniciatives de caràcter social per resoldre les problemàtiques del poble que estem en condicions de resoldre, siga per les nostres professions o trajectòria personal", aclara. Algunes de les línies de treball que s'estan marcant les integrants de l'ateneu són la remunicipalització dels serveis públics, que anys enrere es va privatitzar; l'ecologia, començant per la problemàtica més greu, la contaminació de l'aigua i la seua potabilitat, que afecta tota la comarca i principalment a l'Eliana; la renda bàsica, on ja fa temps que treballen amb grups d'aturades; l'animalisme, per "l'aberració que es comet al municipi i a la comarca amb la tauromàquia"; el feminisme; la defensa de la cultura popular; el suport a col·lectius de producció i consum d'agricultura ecològica... "Ens preocupa tot i volem estar en tot el que puguem», comenta Marin. "Que no ens interesse la política institucional no vol dir que no ens preocupe la nostra realitat. No creiem en les institucions perquè no valen per a molt, com a molt serveixen per a administrar la misèria", sentència.

"Nosaltres tenim una perspectiva i visió del món i volem posar-la sobre la taula, no som cap paradeta sectària sinó que la nostra lluita està amb la gent del poble, la nostra gent", explica Paco Marin

Des que va acabar la dictadura, gairebé no hi ha hagut cap organització llibertària –o almenys que es reconeguera i es reivindicara com a tal– a la comarca. És per aquesta raó que la inauguració de l'Ateneu ha tingut una molt bona acollida entre la gent de Llíria, a més de simbolitzar l'inici d'una nova etapa a la ciutat. "Nosaltres tenim una perspectiva i visió del món i volem posar-la sobre la taula, no som cap paradeta sectària sinó que la nostra lluita està amb la gent del poble, la nostra gent", explica Marin.

Pel seu costat, l'acte d'inauguració es va iniciar amb la presentació del projecte i una brindada popular que aniria seguida d'un sopar i de les actuacions musicals del cor Veus del Túria i del grup Kane Free. Les primeres amenitzaren la vetllada amb temes revolucionaris d'ahir i de hui, com "A las barricadas", "En la plaza de mi pueblo", "Bella ciao' o "Què volen aquesta gent?", entre d'altres, mentre que les segones animaren l'ambient amb lletres de cançons populars i combatives reinterpretades a ritme de ska. Des de l'Ateneu es valora molt positivament l'assistència i l'ambient que es va viure al primer dia d'un projecte on "anirem a poc a poc perquè esperem arribar molt lluny".

Mostra'l en portada

Notícies relacionades