L'Audiència de Barcelona absol els dos mossos acusats de lesionar l'ull de l'antifeixista Pau Andaluz

El tribunal declara provada l'autoria de l'agressió per part del cos policial, però no ha pogut certificar la identitat dels agents que van cometre l'agressió. Els fets es remunten a la concentració antifeixista del 12 d'octubre del 2012
L'absolució es basa en la impossibilitat de determinar la identitat dels dos agents que van agredir Andaluz
Jesús Rodríguez
Maties Lorente 10/01/2017

Miguel Ángel Reyes Grados i Cristian Jiménez Lietor, els dos Mossos d'Esquadra acusats per l'agressió al jove antifeixista Pau Andaluz, han estat absolts per l'Audiència de Barcelona. Segons la sentència, els Mossos d'Esquadra "van agredir [Andaluz] amb les defenses reglamentàries, causant-li una ferida en el cap de la qual va trigar a restablir-se 190 dies, estant un d'ells hospitalitzat i altres vint impedit per a l'exercici de les seves ocupacions habituals, requerint tractament mèdic quirúrgic". Tot i aquest extrem, l'absolució es basa en la impossibilitat de determinar la identitat dels dos agents que van agredir Andaluz. A la sentència no es dóna rellevància a l'existència d'un informe de la Divisió d'Afers Interns de la policia catalana on es diu que els agents que els agents acusats de l'agressió "podrien" ser Reyes i Jiménez. L'absolució du la rúbrica de la secció tercera, el mateix tribunal que va absoldre els antiavalots Eduardo Casas i Llorenç Benjumea, acusats de la mutilació d'Ester Quintana. De fet, el judici es va fer a la mateixa, a mans dels jutges Josep Niubó i Josep Grau. En el procediment del cas Quintana la tercera magistrada era Myriam Linage i en el cas de Pau Andaluz aquesta plaça l'ha ocupat el magistrat Fernando Valle. En tots dos casos la sentència conclou que la lesió va ser conseqüència de l'actuació policial, però s'acorda l'absolució per no haver pogut determinar la identitat dels agents agressors.

 

Moment de l'agressió a Andaluz, el 12 d'Octubre del 2012 / Ramon Fornell


En el cas de Pau Andaluz els fets es remunten a l'any 2012 i es van produir en el marc d'una concentració antifeixista a la plaça Universitat de Barcelona. L'agressió dels mossos d'esquadra es va materialitzar quan Andaluz va intentar, segons la Fiscalia, prendre-li la bandera espanyola a un ciutadà francès que mentre enarborava l'ensenya va voler creuar la concentració antifeixista en companyia dels seus fills menors d'edat. Com a conseqüència dels cops de porra, el jove va perdre la visió d'un ull, tot i que, mitjançant una intervenció quirúrgica, l'ha recuperat parcialment. També va necessitar nou punts de sutura per aturar l'hemorràgia provocada al cuir cabellut.

Com a conseqüència dels cops de porra, el jove va perdre la visió d'un ull, tot i que, mitjançant una intervenció quirúrgica, l'ha recuperat parcialment

Per aquests fets, tant la fiscalia com l'acusació particular demanaven cinc anys de presó a més de la inhabilitació de Jiménez i Reyes, que finalment han estat absolts. El cas va arribar a la vista oral tot i les diferents estratègies de la defensa, com l'emprada pel mosso Reyes Grados, que es va depilar les celles per intentar confondre la jutgessa en la seva declaració durant la fase d'instrucció.


Connivència d'Interior

"La reiteració de casos com aquests, que anul·len la hipòtesi del cas aïllat i esporàdic, demostren la nul·la voluntat política de fer-hi front per acabar amb la mala praxi policial", explicava en un comunicat la plataforma antirepressiva Alerta Solidària, que ha encapçalat l'acusació particular durant el judici. "No es tracta de donar un copet a l'esquena de l'enèsima víctima mancada de justícia sinó d'afrontar el problema i entendre que qui permet l'abús en l'exercici públic i des de fa tants anys n'esdevé responsable quan no còmplice", afirmaven en referència a la cúpula del Departament d'Interior de la Generalitat catalana.

Des d'Alerta Solidària asseguren que estan considerant amb Andaluz "les possibles vies judicials encara obertes". Tot per poder "fer front al problema de fons: l'empara política que rep la violència policial quan és exercida contra la militància política dissident".

Poc després de fer-se pública la sentència el Sindicat de Policia de Catalunya (SPC) ha emès un comunicat per "expressar públicament el nostre agraïment a aquells que han fet possible el ressò mediàtic d'aquest cas". Tot seguit, en un to sarcàstic, agraeixen "l'especial participació i assistència a la vista oral de la Diputada al Parlament de Catalunya i advocada, la Sra. Anna Gabriel, i el regidor de l'ajuntament de Barcelona i conductor d'autobusos de TMB, Sr. Josep Garganté. Considerem que sense ells no hagués estat el mateix, en conseqüència esperem retrobar-los en properes ocasions". Cal recordar que l'advocat dels policies absolts és Josep Maria Fuster Fabra, exdirigent del partit falangista Fuerza Nueva, qui actualment ostenta un acord d'exclusivitat en la defensa d'agents sindicats a l'SPC.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades