L'Audiència de Barcelona arxiva una causa contra internautes que van celebrar la mort d'un mosso d'esquadra

El tribunal desestima definitivament i amb un argumentari inusual el procés contra diverses usuàries que van celebrar a Facebook i Twitter la mort d'un agent atropellat durant un control d'alcoholèmia
La denúncia assenyalava les reaccions a l'atropellament mortal que va patir un agent del cos de Mossos d'Esquadra el 31 de gener de 2015 a Sant Quirze del Vallès
David Bou 20/04/2017

Tres magistrats de la secció sisena de l'Audiència de Barcelona signen una resolució, contra la qual ja no es pot interposar recurs, que tanca la causa que havien obert quatre sindicats dels Mossos d'Esquadra contra diverses usuàries de les xarxes socials a les quals acusaven d'injuriar tot el cos i un agent mort mentre desenvolupava la seva feina. 

El traspàs d'agents de policia en l'exercici de les seves funcions és un tràgic succés que històricament ha despertat sentiments antagònics entre les diferents capes de les societats. Bona mostra d'aquesta diversitat d'opinions van ser les reaccions a l'atropellament mortal que va patir un agent del cos de Mossos d'Esquadra el 31 de gener de 2015 a Sant Quirze del Vallès. En aquell moment, el caporal –malgrat que a l'arxiu judicial es parla en tot moment d'una dona– formava part d'un dispositiu que duia a terme controls d'alcoholèmia per garantir la seguretat en el trànsit viari.

Els sindicats de la policia catalana van recollir els múltiples comentaris que consideraven ofensius per presentar una denúncia per injuries contra l'agent mort

Arran d'aquell episodi, els mitjans de comunicació se'n van fer ressò mitjançant articles que ràpidament es van escampar per les xarxes socials. Tanmateix, no tot van ser mostres de condol entre les internautes. Des de perfils de Facebook i Twitter diverses usuàries van vertir comentaris celebrant la mort de l'agent. Frases com “Por todas las vidas que han jodido los putos bastardos ¡solo hacen que joder al pueblo...Q SE JODAN a.c.ab”, “ya podeis explotar como palomitas”, “cuando ellos te dan una paliza sin hacer nada y luego mienten...uno menos para mi” o “tengo dos primas hermanas de Mossos pero cuando salen de la academia son completamente diferentes y tela cuando pegan maltratan psicológicamente, se rien en las caras de los que detienen” es van poder llegir en obert a internet.

Per aquest motiu, els sindicats de la policia catalana van recollir en un dossier els múltiples comentaris que consideraven ofensius i van presentar una denúncia per injuries contra l'agent mort i contra els cossos i forces de seguretat de l'Estat, ambdós delictes tipificats al codi penal. Després de que el jutjat d'instrucció dictés auto de sobresseïment el passat mes d'agost, el Sindicat de Policies de Catalunya (SPC), el Sindicat de Mossos d'Esquadra (SME), el Col·lectiu Autònom de Treballadors de Mossos d'Esquadra i la Unió Sindical de Policia Autonòmica de Catalunya van interposar un recurs d'apel·lació que se sumava a un recurs de reforma que ha havia estat desestimat anteriorment.
 

Argumentació sorprenent

En primer lloc, els dos jutges i la jutgessa que composen el tribunal afirmen a la seva resolució que “ni existeix acció exercitable mitjançant la via penal ni les associacions querellants ostenten la necessària legitimació en el cas que s'entengués que els missatges referenciats podrien constituir un delicte d'injúries en relació a l'agent morta”. Després d'aquest dur revés a l'estratègia i plantejament de la causa que van bastir els gabinets jurídics dels sindicats policials, els magistrats s'esforcen en discernir si les expressions de les internautes són susceptibles de ser qualificades com “injuries greus” i processades via l'article 504.2 del codi penal, tal com exigien els demandants.

Tot i considerar que aquests comentaris no queden emparats per la llibertat d'expressió, el tribunal conclou que no tenen "transcendència directa als Mossos d'Esquadra"

Tot i considerar que aquests comentaris no queden emparats per la llibertat d'expressió, el tribunal conclou que no tenen “transcendència directa als Mossos d'Esquadra ni als seus agents per un acte públic concret o en ocasió del mateix”. Posteriorment, la seva argumentació jurídica per desestimar el recurs prossegueix qualificant de “visceral” el perfil de les usuàries i les seves opinions sobre la policia però remarca que aquestes presenten característiques del fenomen trolleig i flaming, per “incendiar les xarxes socials mitjançant la implementació de comentaris provocadors”. Els magistrats entren a valorar aquesta conducta, en la seva opinió “desafortunadament estesa entre la comunitat informàtica” i que segons ells respon a motivacions que van des de la “diversió” al “egocentrisme” passant per “l'exteriorització d'un sentiment de frustració i odi cap a l'entorn social”.

Els membres de l'Audiència de Barcelona consideren que la reputació dels Mossos no s'hauria de veure afectada de cara a l'opinió pública: “a ulls del ciutadà mig aquests comentaris vertits per persones sense rellevància social en l'estricte marc de les xarxes socials serien absolutament irrellevants"


Després d'aquest anàlisi, els membres de l'Audiència de Barcelona consideren que la reputació dels Mossos no s'hauria de veure afectada de cara a l'opinió pública: “a ulls del ciutadà mig aquests comentaris vertits per persones sense rellevància social en l'estricte marc de les xarxes socials serien absolutament irrellevants com ho són els seus remitents en quan a jutjar objectivament la comesa i funcions dels Mossos d'Esquadra”. És per tot això que els tres magistrats tanquen definitivament la causa i desestimen el recurs perquè "no es pot afirmar la gravetat de les injuries abocades, resultant atípiques des de l'òptica de l'article 504.2 del Codi Penal".

Eduardo Cáliz, advocat d'un dels encausats ha valorat "molt positivament" la resolució judicial, que segons ell "ha de significar un fre a les polítiques repressives i criminalitzadores que en els últims temps persegueixen comentaris dissidents en el marc de les xarxes socials". A més, espera que aquesta resolució "sigui la primera que faci evolucionar la jurisprudència de manera que sentències com la que va condemnar a Cassandra Vera per un acudit sobre Carrero Blanco s'enviïn a la paperera de la història".

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades