L'indult a Fujimori encén la política peruana

El president peruà, Pedro Pablo Kuczynski, evita la seva destitució per un cas de corrupció gràcies a l'abstenció del principal partit opositor, liderat per la filla d'Alberto Fujimori. Dies després, Kuczynski concedeix l'indult a l'exdictador
Els crims de la Cantuta, dins de la guerra bruta dels 90, van ser un dels casos que van portar a Alberto Fujimori a la presó
Pablo 'Pampa' Sainz 27/12/2017

L'indult per "raons humanitàries" de l'expresident peruà Alberto Fujimori, condemnat el 2006 a 25 anys de presó per delictes de lesa humanitat, ha encès la política peruana. La mesura ha posat al centre de les crítiques al president Pedro Pablo Kuczynski, qui va explicar al país que es va tractar de la decisió "més difícil" de la seva vida. La tarda del 25 de desembre va haver-hi manifestacions a Lima i altres ciutats, en contra de l'excarceració, encara que també algunes a favor.

"Es tracta de la salut i les possibilitats de vida d'un expresident del Perú, que havent comès excessos i errors greus, va ser sentenciat i ha complert ja 12 anys de condemna", va justificar el mandatari. Kuczynski va argumentar que va arribar a aquesta decisió perquè, si bé durant la campanya electoral havia negat la possibilitat de beneficiar-lo amb un indult, va proposar "alternativament la dació d'una Llei que fes possible l'arrest domiciliari per a persones de la seva condició, però el Parlament no va recollir aquesta proposta".

Kuczynski va minimitzar les condemnes per delictes de lesa humanitat que pesen contra l'expresident Fujimori, referint-se a elles com a "transgressions significatives"

El més sorprenent, més enllà dels aclariments oficials, van ser els elogis que Kuczynski va regalar a la gestió de Fujimori al capdavant del Govern i com va minimitzar les condemnes per delictes de lesa humanitat que pesen contra l'expresident, referint-se a elles com a "transgressions significatives".

"A tots ens és evident que el seu Govern, que va heretar a l'inici de la dècada dels anys 90 un país sumit en una crisi violenta, caòtica, va incórrer en transgressions significatives a la llei, al respecte per la democràcia i als drets humans, però també crec que el seu Govern va contribuir al progrés nacional", va declarar.

Alberto Fujimori es troba internat des del dissabte 23 de desembre a una clínica de Lima per un quadre d'arítmia cardíaca. El 25 de desembre la seva família va anunciar que es troba estable i que en un dia deixaria la Unitat de Vigilància intensiva. 


Què diu l'informe mèdic que va justificar l'indult?

La resolució publicada durant la tarda del dia de Nadal es va basar en un informe de la Junta Mèdica Penitenciària. El mateix indica el següent diagnòstic: fibril·lació auricular paroxística amb risc moderat de tromboembolisme, hipertensió arterial crònica amb crisi hipertensives a repetició, que han merescut atenció d'emergència i evacuació, cardiopatia hipertensiva de grau lleu-moderat, insuficiència mitral i hipotiroïdisme subclínic.

L'informe també parlava de "càncer de llengua tipus carcinoma epidermoide mitjanament invasiu intervingut quirúrgicament fins en sis oportunitats amb el risc de recidiva, trastorn depressiu en tractament farmacològic, hipertròfia benigna prostàtica grau II, insuficiència perifèrica vascular i hèrnia lumbar de nucli polpós L2-L3". La mateixa Junta, atenent l'estat de salut, recomana l'indult per "raons humanitàries".


Només es tracta d'un informe mèdic?

La possibilitat d'un indult, que havia estat negada emfàticament per portaveus del Govern, va arribar amb prou feines set dies després que Kuczynski superés una petició de destitució sol·licitada pel principal partit de l'oposició i de majoria al Congrés, Força Nova, la líder de la qual és l'excandidata a la presidència i filla de l'indultat, Keiko Fujimori.

Per eludir els càrrecs, el president es va valer de la sorprenent abstenció de deu legisladors del mateix partit que havia impulsat la petició en contra seva i del que s'esperava una votació en bloc. Força Nova té 71 dels 130 escons i per tirar endavant la denominada "moció per vacancia" es necessitaven 87 legisladors, nombre que s'hauria aconseguit de no ser per aquest canvi sobtat en el vot opositor. Només va haver-hi 79 vots a favor de la destitució, 19 per la negativa i 21 legisladors es van abstenir.

La concatenació d'ambdues circumstàncies va originar fundades sospites que es va tractar d'un bescanvi per salvar el seu mandat. Fins i tot des de les mateixes files que responen a Keiko Fujimori es va córrer la veu que, efectivament, les deu abstencions en el seu partit, entre elles la del seu germà menor, Kenji, es van produir perquè el Govern els va prometre alliberar al seu pare quan rebés un informe de salut. Així ha succeït.

Els germans han tingut postures enfrontades respecte a l'alliberament de Fujimori: Kenji n'ha estat un actiu defensor i Keiko ha preferit desvincular-se amb la idea d'arribar al govern

No són noves les postures enfrontades entre els germans respecte a l'alliberament d'Alberto Fujimori. Mentre Kenji ha estat un actiu defensor de la seva posada en llibertat i l'ha vingut sol·licitant per tots els mitjans possibles, Keiko ha preferit desvincular-se amb la idea d'arribar al govern i, una vegada a la presidència, poder decidir sobre el particular.

Amb independència d'aquestes diferències, a la feblesa del seu Govern, aquest indult arrossega per Kuczynski uns efectes que poden ser demolidors per a la continuïtat de la seva gestió: el qüestionament gairebé unànime del seu propi electorat, que l'acusa de traïdor, i una possible ruptura en les files internes del partit que representa, Peruanos por el Kambio (PPK).

Dels escassos 18 escons a la Càmera, dues van sumar el seu suport a la mesura i altres tres, Alberto de Belaúnde, Vicente Zevallos i Gino Costa, ja han anticipat que deixaran el grup parlamentari. També va presentar la seva renúncia qui presidia la Direcció general de Drets Humans, Roger Rafael Rodríguez Santander. 


Un mandatari acorralat pel cas Odebrecht

Fa poc més d'un mes va saltar l'escàndol: el president peruà estaria vinculat a la trama de corrupció de la constructora brasilera Odebrecht, embolicada en el pagament de suborns a canvi d'obtenir obres públiques en gran part dels països d'Amèrica Llatina. Només al Perú entre els anys 2005 i 2014, període que abasta els governs d'Alejandro Toledo, Alan García i Ollanta Humala, l'empresa hauria pagat fins a 29 milions de dòlars per quedar-se amb obres públiques.

Pel que sembla, les evidències d'una possible vinculació del mandatari amb l'empresa constructora brasilera es remunten als anys 2008 i 2009, quan l'ara president ocupava càrrec executiu a la companyia First Capital Partners, de la qual era client Odebrecht en almenys tres obres d'envergadura desenvolupades en territori peruà. La més destacada, la carretera Interoceànica sud, la licitació de la qual va obtenir després de pagar suborns per valor de 20 milions, que haurien estat lliurats a l'expresident Toledo, actualment a la presó.

Va ser el propi exdirector executiu d'aquesta companyia, Marcelo Odebrecht, qui va denunciar davant els fiscals peruans que a més de contractar-lo com a consultor, havia finançat la campanya electoral de Kuczinsky. 

El president ha negat de forma taxativa tal vinculació. "Jo mai he rebut cap aportació d'Odebrecht per a les meves campanyes electorals de 2011 i 2016. Tampoc he tingut vincle professional amb Odebrecht", va escriure en el seu compte personal de Twitter el passat 14 de novembre.

No obstant això, per a l'oposició no van ser suficients les explicacions donades i després de sol·licitar la seva renúncia, es va arribar a la moció per "permanent incapacitat moral" a la qual va ser sotmès el dilluns 21 de desembre i en la qual va sorprendre que no s'aconseguís la seva aprovació, quan semblava impossible evitar la seva destitució. 


"Reconciliació" amb sabor a impunitat

Després de superar el fallit intent de destitució, Pedro Pablo Kuczynski va cridar a la "reconciliació i reconstrucció" del país, i va prometre obrir "un nou capítol" en la història política del país. A la llum del succeït, tot sembla indicar que aquestes paraules no van ser casuals.

És bastant usual en l'experiència llatinoamericana que els presidents utilitzin una crida a la "reconciliació" per amagar, o almenys justificar i apaivagar, mesures que pressuposen antipopulars

És bastant usual en l'experiència llatinoamericana que els presidents utilitzin una crida a la "reconciliació" per amagar, o almenys justificar i apaivagar, mesures que pressuposen antipopulars i que, en tots els casos, s'implementen amb biaixos certs d'impunitat.

Tal va ser el cas de l'expresident argentí, Carlos Saúl Menem, que en el decret Núm. 1003 d'octubre de 1989 va fonamentar l'indult dels genocides de la dictadura en la cerca de "la reconciliació, el mutu perdó i la unió nacional".

També l'expresident xilè Patricio Aylwin, consultat l'any 1992 sobre el possible enjudiciament del dictador Augusto Pinochet i altres homes del règim, va expressar que desitjava "que cadascun sigui jutjat, en tots els casos", però va aclarir que la justícia havia de fer-se en tant hi hagués possibilitat. "La justícia ha de fer-se en la mesura del possible. És probable que sense llei d'amnistia la proliferació dels casos hagués creat un clima perillós per a la reconciliació", va afirmar.

Més recentment, el passat 8 de setembre, en la seva visita a Colòmbia el Papa Francisco va expressar, precisament, que "la reconciliació, no pot ser una excusa per legitimar la injustícia". Ahir mateix, Keiko Fujimori, en la seva visita a la clínica on està internat el seu pare també va apel·lar a la reconciliació. "Esperem que aquest pas que s'ha donat s'obri sense odis i que es generi la reconciliació que tots els peruans estem esperant", va expressar.


*Article publicat originalment a El Salto.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades