L'Observatori contra l'Homofòbia denuncia que el Govern català no compleix els compromisos per atendre el 'bullying' LGBTIfòbic

USTEC, sindicat majoritari de l'ensenyament a Catalunya, farà arribar als centres educatius públics una guia pràctica per facilitar la prevenció i la resposta davant dels casos de 'bullying' per raó d'identitat de gènere i/o d'orientació sexual
Dolors Torné, coordinadora de la Secretaria de les Dones per la Igualtat del sindicat USTEC, ahir, en la presentació de la guia, va reclamar més recursos al departament d'Ensenyament per implementar la coeducació als centres
Meritxell Rigol
Meritxell Rigol 22/12/2016

"Hola, us vaig a explicar allò que em molesta i m'enfada: que em feu burla, que em digueu coses lletges, que utilitzeu paraules boniques d'insult, que escriviu coses lletges de mi i, sobretot, que us rigueu de mi. Totes aquestes coses em fan sentir malament, trist, enfadat i sol. Sento que no tinc amics i amigues i no m'agrada. Jo voldria ser amic vostre. M'agradaria sentir-me més bé". Tant se val el nom que firma la carta. Podria ser qualsevol nen o nena de 8 anys, any amunt o any avall, que pateix assetjament escolar, ara conegut com a bullying. En aquest cas, l'orientació sexual de la criatura és la motivació de les qui l'agredeixen reiteradament a l'escola. Algunes, per acció. D'altres, per omissió.

L'experiència d'aquest menor és un dels casos de LGBTIfòbia registrats enguany per l'Observatori contra l'Homofòbia (OCH), que adverteix de l'augment dels casos denunciats de bullying per motiu d'identitat de gènere i/o d'orientació sexual. Sense detallar xifres, que es faran públiques al febrer en l'informe anual de l'OCH sobre l'estat de la LGBTIfòbia a Catalunya, el director de l'OCH, Eugeni Rodríguez, ha avançat que l'assetjament escolar és el tercer àmbit que més denúncies ha recollit, a l'empara de la llei 11/2014 contra la LGBTIfòbia, al llarg del 2016.

Seguint la classificació de denúncies de l'OCH, el bullying se situa només per darrere dels casos d'agressions i vexacions i de LGBTIfòbia a les xarxes socials. En l'informe del 2015, era superat per dues categories més: les denúncies relatives a exaltació de l'odi i les de LGBTIfòbia institucional. Així, els casos registrats de bullying han escalat dues posicions respecte a l'any passat i han guanyat pes, en un any de descens global de les denúncies rebudes per l'OCH.

Seguint la classificació de denúncies de l'observatori, el 'bullying' se situa només per darrere dels casos d'agressions i vexacions i de LGBTIfòbia a les xarxes socials

L'explicació que l'Observatori dóna a la caiguda de les denúncies rebudes, que no xifrarà amb precisió fins que no tanqui l'informe anual de LGBTIfòbia a Catalunya, és "el cansament i la desil·lusió" del col·lectiu de persones LGBTI. "Amb més de 200 denúncies sobre la taula, en dos anys, la Generalitat ha fet una sola sanció per LGBTIfòbia. Els efectes positius de la llei 11/2014 que ens esperàvem no han arribat", lamenta Rodríguez.
Concretament, davant dels casos de bullying patits per menors LGBTI, la resposta del Govern mereix, per al director de l'Observatori, el qualificatiu d'"infame". "Ens envien d'Igualtat a Ensenyament i d'Ensenyament a Igualtat i en ambdues bandes l'única cosa que trobem és l'esforç de justificar que cap de les persones de l'escola té responsabilitat en els casos de bullying. No prioritzen com està l'infant, sinó treure's el marrón del damunt", ha denunciat al costat del sindicat d'ensenyament majoritari a Catalunya, durant la presentació d'una guia de treball de la diversitat afectiva, sexual i de gènere adreçada als centres educatius.

Per contrast amb l'"absoluta manca de suport en els casos de bullying LGBTIfòbic i de voluntat de desplegar l'articulat de la lei contra la LGBTIfòbia en l'àmbit educatiu", l'OCH ha reivindicat el compromís del Departament de Salut, encapçalat per Toni Comín, per despatologitzar l'atenció a la salut de les persones trans, tal com estableix la llei 11/2014 contra la LGBTIfòbia.

Eugeni Rodríguez, avança que l'assetjament escolar és el tercer àmbit que més denúncies ha recollit, a l'empara de la llei 11/2014 contra la LGBTIfòbia, al llarg del 2016 / Meritxell Rigol



Al preguntar pel silenci que denuncia l'OCH davant dels casos d'assetjament escolar LGBTIfòbic, des del Departament d'Ensenyament ens responen que no tenen constància de cap queixa. "Hem rebut les diferents entitats i hem incorporat la normativa en les instruccions d'inici de curs per als centres educatius i, un cop escoltades les entitats, hem fet els canvis en el protocol d'odi i discriminació gràcies a les seves aportacions", rebaten.

També, l'OCH ha situat el Síndic de Greuges com "la via que respon més positivament a les denúncies" i, alhora, ha destacat que molts municipis "estan fent la feina que no fa la Generalitat" per desplegar la llei, especialment, l'articulat de l'àmbit educatiu.

"Per nosaltres l'article 12 és el més important, perquè amb l'educació estem parlant del futur. La gravetat de la violència de gènere demana, de base, que la coeducació sigui una prioritat. En depenen la vida de les dones i de les persones LGBTI", ha reivindicat Rodríguez.


Alan: una mort com a revulsiu?

En dos dies, per la vigília de Nadal, farà un any del suïcidi d'Alan, un noi de 17 anys víctima d'assetjament escolar per motiu d'identitat de gènere. La seva mort va motivar la inclusió d'un apartat dedicat a l'atenció a infants i adolescents trans al Protocol de prevenció, detenció i intervenció enfront de situacions d'odi i discriminació del departament d'Ensenyament.

Aquest protocol, que inclou conductes discriminatòries i d'odi diverses (per raó de diversitat funcional, procedència o ètnia, entre d'altres) per al curs 2016-2017, ha començat a establir mesures com són adreçar-se a l'alumnat trans amb el nom amb què s'identifica, adequar les llistes de classe i informes al gènere sentit o garantir la llibertat de vestimenta.

Són mesures que, per a Rodríguez, no responen a la necessitat de prevenció i reacció davant del bullying per orientació sexual i/o identitat de gènere. "Amb una llei tan contundent com la que tenim, el petit operatiu que es va establir arran de la mort d'Alan no és un protocol, són coses òbvies de fer", reivindica.

Un protocol del departament d'Ensenyament estableix mesures com adreçar-se a l'alumnat trans amb el nom amb què s'identifica, adequar les llistes de classe al gènere sentit o garantir la llibertat de vestimenta

Precisament, comptar amb un protocol per a casos d'assetjament escolar LGBTIfòbic, al costat de nomenar una persona de referència per tal que les escoles i instituts rebin suport davant de casos de bullying LGBTIfòbic i, en tercer lloc, garantir formació, com a mínim, a directores i caps d'estudis de totes les escoles de Catalunya sobre diversitat afectivosexual i de gènere, són els acords a què la consellera Meritxell Ruiz va comprometre's la primavera passada, en una trobada amb representants de l'OCH. Ara com ara, els tres resten sense compliment.

"La Conselleria no s'ha tornat a comunicar amb nosaltres per dir-nos perquè no es fan les accions acordades, ni si es faran", lamenta Rodríguez, que afegeix: "Ensenyament no pren seriosament les entitats LGBTI, la comunicació és molt difícil i, quan l'establim, és per justificar el Departament, mai per entrar en la pell de les persones que pateixen assetjament". Des d'Ensenyament, no ens donen resposta al traslladar-los l'acusació d'incompliment dels compromisos que fa l'OCH.


Coeducació: compromís sense recursos

Alan és el nom propi que exemplifica les conseqüències més tràgiques de l'assetjament escolar LGBTIfòbic. D'aquest menor, com de tantes altres víctimes de bullying, el professorat en condemnava el mal comportament. Un mal comportament del qual ningú va comptar amb eines per apreciar-ne l'origen.

Un estudi de l'OCH dut a terme a partir d'una enquesta a tot l'alumnat d'ESO i Batxillerat d'un centre educatiu de L'Hospitalet de Llobregat, l'Institut Bellvitge, extrau que una majoria de l'alumnat ha presenciat o escoltat alguna agressió o discriminació LGBTIfòbica. Un 80% ha escoltat insults o comentaris pejoratius en relació a l'orientació sexual no heternormativa o les identitats trans. Prop d'un quart (24%) ha presenciat o sabut d'una pallissa per motiu d'orientació sexual o identitat de gènere. Rodríguez assegura que la radiografia és extrapolable al conjunt de la realitat educativa catalana.

Per incorporar la diversitat de gènere i afectivosexual al dia a dia de l'educació, en clau preventiva del bullying LGBTIfòbic, el sindicat d'ensenyament basc Steilas va elaborar una guia de treball per a professorat que la Intersindical Alternativa de Catalunya (de la qual és part l'USTEC) ha adaptat al context català / Meritxell Rigol


"La presència d'aquests comportaments no vol dir que existeixi una situació de bullying, però sí que hi ha un risc en aquests actes i, si no es tracten, poden esdevenir casos de bullying LGBTIfòbic", adverteix l'estudi.

L'eina reconeguda a la llei 11/2014 contra la LGBTIfòbia per prevenir l'assetjament escolar per raó d'identitat de gènere i/o orientació sexual és la coeducació, "l'acció educativa que potencia la igualtat real d'oportunitats i l'eliminació de qualsevol mena de discriminació per raó d'orientació sexual, identitat o expressió de gènere", seguint l'articulat.

Per facilitar coneixements pràctics que permetin incorporar la diversitat de gènere i afectivosexual al dia a dia de l'educació, en clau preventiva del bullying LGBTIfòbic, així com per ajudar a detectar i atendre els casos que tinguin lloc al centre, el sindicat d'ensenyament basc Steilas va elaborar una guia de treball per a professorat que la Intersindical Alternativa de Catalunya, de la qual és part l'USTEC, ha adaptat al context català. Tornant de festes de Nadal, totes les escoles públiques l'hauran rebuda, asseguren des del sindicat majoritari del sector.

Anna Torné (USTEC): "El compromís que el Departament d'Ensenyament té amb la coeducació és el que demostra sostenint amb fons públics 16 escoles que segreguen per gènere"

Explicar la diversitat afectivosexual i de gènere a coneixement del medi, parlar de les biografies d'escriptores LGBTI a literatura, analitzar el mapa de drets de les persones LGBTI a geografia, no separar els lavabos per nois i per noies, garantir que hi hagi llibres a la biblioteca sobre diversitat afectivosexual i de gènere, mencionar el compromís del centre amb la diversitat a les reunions de mares i pares o incloure al paisatge quotidià del centre missatges positius sobre la diversitat a través de cartells, són algunes de les accions per avançar cap al que la guia anomena "escola LGBTIQ amiga".

Però com aterra, fins avui, la coeducació al sistema educatiu? Per ara, coeducar o no és decisió de cada centre. "Hi ha algunes escoles que segueixen la línia de la coeducació, però moltes altres no. Si la direcció vol tractar aquest tema, el tractarà. Si no vol, és molt més complicat fer-ho per part del professorat", explica Dolors Torné, coordinadora de la Secretaria de les Dones per la Igualtat de l'USTEC. "Hi ha mestres inquietes que, individualment o col·lectivament, es busquen la vida i van accedint a les informacions sobre bullying LGBTIfòbic, però en les condicions actuals no hi ha ni les hores ni els recursos per abordar-lo", detalla.

Incorporar una figura dins de cada claustre que coordini la pràctica coeducativa, amb hores assignades a la funció, resulta, per a Torné, una aposta imprescindible que ha de fer el Govern per desplegar la coeducació al sistema educatiu. "Si vols que una cosa funcioni has de posar-hi els mitjans humans i econòmics i el professorat actualment no té l'espai ni el temps necessaris per coeducar", explica Torné, que, taxativa, afirma: "El compromís que el Departament d'Ensenyament té amb la coeducació és el que demostra sostenint amb fons públics 16 escoles que segreguen per gènere". Són uns 30 milions d'euros anuals els que hi destina. Per desplegar la llei contra la LGBTIfòbia, la xifra que reclama l'OCH en els pressupostos del 2017 és un milió.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades