Matí d'estrena a la Cinètika

Una cercavila pels carrers de Sant Andreu conclou amb la inauguració de la Cinètika, espai veïnal feminista i sense alcohol que donarà vida a unes multisales abandonades des de fa cinc anys
El vell cinema, en perfecte estat de conservació, sembla que hagi quedat congelat en el temps: a l'ampli vestíbul de la planta baixa, hi ha per tot arreu anuncis i material promocional de darreres pel·lícules que es van projectar.
Marc Rude
Marc Rude 05/04/2016

Aquest dissabte passat, la cita era a la plaça de les Palmeres de Sant Andreu del Palomar a les 11 del matí, és a dir, les 12, segons el fus horari dels moviments socials. A migdia ja son una cinquantena i comença a caminar la cercavila que dóna el tret de sortida a les Jornades per un Palomar Autònom i Anticapitalista. La ruta combina els formats de passejada històrica i manifestació: recorren els carrers, pancarta en capçalera i al crit de consignes contra l'especulació, el capital i l'Ajuntament, i s'aturen davant d'espais històrics d'autogestió i lluita que han deixat petjada al barri, on una companya n'explica la memòria.

I és que el Palomar, també conegut com l'Harmonia del Palomar –en la toponímia republicana– i Sant Andreu –en la religiosa, encara vigent– té més de mil anys. El poble va esdevenir municipi independent amb el Decret de Nova Planta de Felip V. El 1897, va ser annexionat a Barcelona, a través del mateix Decret d'Agregació a través del qual la ciutat va absorbir Gràcia, Sants, Sant Martí i Sant Gervasi de Cassoles.


Un passat ple de lluites

Caminem pel carrer del Pare Secchi, on ens assabentem que les antigues cases de planta i pis que defineixen l'arquitectura barri, de les quals cada dia en queden menys, allotjaren les treballadores de la indústria del XIX i principis del XX, encapçalada per la tèxtil Fabra i Coats i la metal·lúrgica Maquinista Terrestre i Marítima, més coneguda pel seu complex fabril de la Barceloneta. El carrer Secchi es transforma en Bascònia, on es comenta que hi ha un convent abandonat, “per si algú té alguna idea” –matisa una de les assistents.

Girem per Pons i Gallarza i saltem un segle cap endavant per aturar-nos a l'edifici on funcionava el CSO La Gordíssima, també conegut com La Gordi, a la façana del qual perviuen diversos murals. El bloc, que havia acollit les assemblees del 15-M i una llarga llista d'actes, xerrades, tallers i festes, va ser desallotjat el juny del 2015, amb l'objectiu de transformar-lo en un hostel –alberg turístic. La noia del micro esmenta el problema de la gentrificació, i la necessitat de preservar-ne el barri, que, per un gracienc com és el cronista, sembla encara bastant ben conservat en aquest sentit. Però els pisos turístics ja són aquí. La perspectiva que el Palomar esdevingui un nou pol de la “marca Barcelona”, amb la corresponent pujada de preus i l'expulsió de les veïnes, no agrada gaire a l'oradora.

La comitiva camina per uns carrers plens de vida; és l'hora d'anar a comprar i de baixar a passejar les criatures. A la plaça del Comerç, passem pel costat d'un carretó de la campanya de l'Ajuntament Decidim Barcelona, en què un tècnic fa participar un grup d'àvies. Curiós contrast.


Rememorant els cops de porra de la Guàrdia Urbana

La plaça Orfila, ubicada entre la seu del Districte i la parròquia, és el tradicional centre del poder al barri i, com a tal, ha sigut testimoni de nombroses protestes. Les concentrades fan un cercle al mig de l'esplanada, i un altre manifestant agafa el megàfon per recordar una escena viscuda allà mateix, durant la campanya per evitar el desallotjament del CSO La Gàlia, l'any 2000. “Un grup d'una desena d'activistes vam colar-nos al despatx del regidor, Ferran Julià, per exigir que l'Ajuntament es posicionés en el conflicte. Van venir sis o set furgonetes de les UPA, van rodejar l'edifici, van colpejar la gent que s'havia quedat a la porta i van pujar cap a dalt, on ens van fer posar de genolls i ens van detenir. Hi va haver moments de tortura de baixa intensitat, però tortura, al cap i a la fi: clatellots, empentes, intimidacions, insults...”, relata el testimoni.

Les concentrades fan un cercle al mig de l'esplanada de la plaça d'Orfila, ubicada entre la seu del Districte i la parròquia, que és el tradicional centre del poder al barri i, com a tal, ha sigut testimoni de nombroses protestes / Marc Rude


Mesos després, també en el marc de les mobilitzacions en defensa d'un espai okupat, el CSO El Palomar, la protesta va consistir a muntar una acampada a la plaça. “La Urbana va militaritzar el barri. El cap de l'operatiu ens va deixar anar 'esto lo desmontáis ya; la calle es mía, por mis cojones que ésto se va a la mierda'; els agents van carregar contra les concentrades, van requisar les tendes...”, rememora el narrador.

Dos agents de la Guàrdia Urbana, situats a prop de la porta del Districte, escolten el relat. Durant tota la cercavila, dos cotxes patrulla de la policia local han circulat com a “vagó de cua”

Dos agents de la Guàrdia Urbana, situats a prop de la porta del Districte, escolten el relat. Durant tota la cercavila, dos cotxes patrulla de la policia local han circulat com a “vagó de cua”. Recta final per Fabra i Puig i ens aturem a la confluència del passeig amb el carrer de les Monges, on s'ubiquen els antics cinemes Lauren, que van tancar el 2011. La gent canta i crida ben fort mentre treballa la pota de cabra. La porta s'obre i es fa saber que ja fa dies que un grup de persones ha accedit a l'edifici, que avui s'obrirà al públic amb el nom de la Cinètika, i acollirà els actes de les Jornades que teòricament s'havien convocat a la plaça de les Palmeres: “Ja se sap que, a l'abril, aigües mil!”, fa broma una de les activistes.


Entrem a explorar el cine

Les ocupants es llancen a l'exploració del cinema abandonat. L'interior de l'edifici està completament a les fosques. Telèfons i encenedors escruten el terra que trepitgen. Aquest cronista sobreviu l'ascensió per les escales i intenta fer-se una idea del que té davant amb el flaix de la càmera, a la pantalla de la qual apareixen imatges cada cop més sorprenents. El vell cinema, en perfecte estat de conservació, sembla que hagi quedat congelat en el temps: a l'ampli vestíbul de la planta baixa, hi ha per tot arreu anuncis i material promocional de darreres pel·lícules que es van projectar. La barra dels refrescos i les crispetes està intacta, i la decoren unes lletres que formen la paraula CAOS: “prometem que ja estaven allà”, s'exculpava ahir el col·lectiu de la Cinètika a través de Twitter.

 / Marc Rude


Al primer pis, una galeria dóna accés a les deu sales –sí, 10– que tenien els multicines. En unes angostes golfes, a les quals s'ha precintat l'accés, apareixen els aparells de projecció, bobines de pel·lícula i tota la maquinària que feia funcionar el cinema. Segons el col·lectiu de la Cinetika, per començar, s'habilitarà la planta baixa. Quan finalment trobem altre cop la sortida, un rumor de “policia, policia!”, fa que les activistes tanquin des de dins. Es confirma, però, que la presència policial es redueix a un mosso que es passeja per allà aprop i parla pel mòbil; sortim. Hi haurà dinar vegà i xerrades tota la tarda.


Guy Debord al Palomar

“No és en certa manera la imatge d'un cinema tancat, encara amb els dibuixos d'aquestes velles pel·lícules dels 90, amb totes aquestes butaques buides que contemplen el no-res d'una pantalla en blanc, una bona metàfora d'alguna cosa més general? No s'ha revelat la il·lusió d'una vida feliç a través del consum, del treball assalariat estable, i de la ciutadania de ple dret assegurada per l'Estat-nació, com un espectacle que s'acaba, que exclou i tanca la porta de les seves promeses a cada cop més i més persones?” Amb aquestes paraules, que semblen sorgides de la clàssica –i críptica– obra filosòfica La societat de l'espectacle, encapçala la Cinètika la Carta als barris que ha penjat a Indymedia. “Avui hem reobert aquest cinema que feia anys que estava abandonat, però no per a reiniciar cap espectacle” –prossegueix. “Hem pres aquest cinema per dotar d'espai a un projecte que no aspira a convertir-nos en espectadores de cap més farsa, sinó a esdevenir protagonistes de les nostres vides”
 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades