Més d'un centenar d'atacs en dos mesos a les llibertats d'informació i expressió a Catalunya

L'Observatori Mèdia.cat del Grup de Periodistes Ramon Barnils presenta un recull d'agressions, intimidacions, coaccions i vulneracions del dret a la llibertat d'expressió i d'informació de la ciutadania en el marc del referèndum d'autodeterminació
Des de Mèdia.cat demanen que els poders públics assumeixin "un paper actiu per garantir que es pugui informar amb llibertat i que es respectin els drets fonamentals de tota la ciutadania"
Victor Serri

"Tota persona té dret a la llibertat d'opinió i d'expressió; aquest dret inclou el de no ser molestat a causa de les mateixes opinions i el de cercar, rebre i difondre les informacions i les idees per qualsevol mitjà i sense límit de fronteres". Així ho recull l'article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans, tot i que aquest dret no sempre està assegurat. Ho demostra un informe de l'Observatori Mèdia.cat que ha recopilat 110 restriccions a les llibertats d'informació i expressió entre el 6 de setembre i l'1 de novembre d'enguany. Una mitjana de quasi dues restriccions al dia i una xifra pràcticament igual al total de casos recollits en tot el 2016 (122 en total).

La forquilla temporal no és fruit de l'atzar. El tret de sortida, el moment en què s'aprova la Llei del referèndum i el Govern signa el decret de convocatòria; la de tancament, just un mes més tard del dia de la celebració del referèndum. Amb aquest informe, des de Mèdia.cat han volgut separar el gra de la palla i analitzar tots aquells incidents que han restringit la tasca periodística o la llibertat d'expressió i d'informació de la ciutadania. Està previst que aquest treball arribi a organismes nacionals i internacionals que treballen en la defensa de les llibertats d'informació i expressió.

La majoria d'agressions, intimidacions i amenaces s'han produït en el marc de manifestacions espanyolistes i els mitjans que s'han vist més afectats han estat Catalunya Ràdio i TV3

L'informe divideix en dues grans classificacions les 110 restriccions recollides. Per una banda, les que estan relacionades directament amb la feina dels periodistes o els mitjans de comunicació. Per l'altra, les que estan relacionades amb la possible restricció dels drets fonamentals de llibertat d'expressió o d'informació de la ciutadania. "S'ha de garantir un clima on els i les periodistes puguin treballar de manera adequada i amb unes condicions assegurades" explica la coordinadora de Mèdia.cat Elisenda Rovira. Per això, demanen a les administracions que protegeixin els drets a la llibertat d'expressió i d'informació tant de la premsa com de la ciutadania.

Rovira es mostra especialment preocupada pels incidents que tenen a veure amb la premsa, ja que més d'una seixantena dels episodis registrats han afectat directament a periodistes o mitjans de comunicació. D'aquests, des de Mèdia.cat consideren "especialment greu" que 33 siguin agressions, intimidacions o amenaces. La majoria d'agressions, intimidacions i amenaces –una vintena– s'han produït en el marc de manifestacions a favor de la unitat de l'Estat espanyol. Els mitjans que s'han vist més afectats, segons aquest informe, han estat Catalunya Ràdio i TV3. "Si les administracions no persegueixen els agressors, això provoca que n'hi hagi més", assevera la coordinadora de l'informe.


Censura i autocensura

Pel que fa a les resolucions judicials, actuacions policials o denúncies que 
podrien obstaculitzar la tasca periodística, s'han registrat un total d'onze casos. La majoria fan referencia a les notificacions que prohibeixen publicar anuncis del referèndum sota amenaça de conseqüències en l'àmbit penal.

Manifestants a favor de la unitat de l'Estat enganxen adhesius a una furgoneta de TV3 a la manifestació del passat 29 d'octubre a Barcelona / Sònia Calvó

 

Davant de totes aquestes situacions, l'advocada Laia Serra, que ha col·laborat amb l'informe, recorda que la legitimitat de les restriccions a la llibertat d'expressió no es pot analitzar cenyint-se a examinar si provenen del dictat d'una resolució judicial. "Tot i tenir aquest primer esglaó de cobertura legal, l'anàlisi ha de ser molt més profunda", opina. "Les ingerències per part de l'autoritat sempre haurien d'operar amb criteris quirúrgics i no de brotxa gorda", conclou Serra.

Des de Mèdia.cat apunten que les restriccions de la tasca periodística i de les llibertats d'informació i d'expressió es produeixen "no tan sols per l'acció directa de l'aparell judicial, policial o polític, sinó també per omissió"

Des de Mèdia.cat han volgut remarcar que les restriccions de la tasca periodística i de les llibertats d'informació i d'expressió es produeixen "no tan sols per l'acció directa de l'aparell judicial, policial o polític, sinó també per omissió". A més, tres cossos de seguretat estatals han denunciat a periodistes o mitjans. Es tracta de les denúncies que han rebut la directora d'El matí de Catalunya Ràdio, Mònica Terribas, un periodista de TV3 i la publicació satírica El Jueves. La situació de d'inestabilitat pels periodistes i les denuncies també han provocat divuit casos d'autocensura, com per exemple el fet de deixar d'emetre programes o informacions referents a l'1-O.

Per últim, 47 entrades registrades no fan referència a la premsa. Algunes d'aquestes expliquen casos de tancament de webs –tant institucionals com d'entitats– relacionades amb el referèndum, en algunes ocasions sense notificació prèvia.

Davant de totes aquestes xifres, des de Mèdia.cat es mostren preocupats per l'augment de situacions que coarten la feina dels periodistes que vulneren les llibertats d'expressió i d'informació. Per això demanen que els poders públics assumeixin "un paper actiu per garantir que es pugui informar amb llibertat i que es respectin els drets fonamentals de tota la ciutadania".
 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades