La nació de les treballadores

Una reflexió sobre la construcció nacional dels Països Catalans i el procés sobiranista
Jordi Aldeguer 08/11/2014

Des de fa un parell d'anys vivim immerses en un procés polític a la Comunitat Autònoma de Catalunya que ha de concloure -teòricament- en la creació d'un nou estat polític independent. Més enllà d'intentar esbrinar com acabarà aquest procés, voldria simplement fer una petita reflexió del que suposa una secessió, i el que al meu entendre seria un veritable procés d'alliberament pel poble català, i per altra banda donar una visió d'algú que essent natural del sud del País, veu que el debat sobre la construcció nacional dels Països Catalans, en aquest procés, si per alguna cosa ha destacat, es precisament per la seva absència, fet, que sense dubte, hauria d'apel·lar a la nostra reflexió com a moviment.

Tot el procés polític actual és la culminació política de diferents expressions d'un conflicte nacional mai tancat dins l'estat espanyol, i que mai podrà acabar si no és amb l'arronsament de les diferents nacions que hi han dins l'Estat, o la derrota d'aquest. Aquest procés uniformitzador ha estat necessari per crear una falsa nació espanyola que done “coartada nacional” i carta de naturalesa a un projecte nítidament burgès (amb les peculiaritats de la composició, i natura de les classes benestants de l'Estat).

Així doncs, podem assegurar que la nació no és la mateixa per la burgesia que per la classe obrera, i per tant, la seua edificació en Estat també correspon a interessos de classe.

Fins fa ben poc, la burgesia principat ha aturat el moviment independentista mitjançant el seu partit de classe; Convergència i Unió. Des de la “transició” fins fa ben poc, CiU ha estat el partit d'ordre que la burgesia principat i espanyola ha necessitat, creant els marcs legals necessaris per l'explotació de la classe obrera principat, catalana, i de la resta de l'estat.

Ara, però, Convergència i Unió sembla haver-se sumat al carro de la mobilització ciutadana en pos d'una independència -secessió dic jo- de la Comunitat Autònoma de Catalunya. Tot i assumint que CiU hi és en aquest procés honestament, i que defensarà la creació de l'estat català fins les darreres conseqüències, és aquesta secessió la més positiva per la classe obrera catalana? Hi ha altra possibilitat, altra independència? Fins i tot podríem preguntar-nos quina nació s'independentitzarà, què és una nació i com s'estructura.

Amb aquesta independència “formal”, amb aquesta secessió, la classe burgesa podria estar edificant per fi el seu projecte històric; la creació d'un marc legal i fins i tot ideològic que empare i justifique la seua raó de ser: viure a costa de l'explotació de la classe treballadora.

Amb aquesta independència continuarem sent esclaus dels organismes capitalistes transformacionals com el FMI, el Banc Mundial, o d'un mecanisme de control i xantatge tan flagrant com “els mercats”. Per no parlar de la falsa llibertat per la classe obrera mentre hi hagi propietat privada dels mitjans de producció i treball assalariat, pilars de la societat de classes actual.

Estic defensant l'espanyolisme? No, ni molt menys! Sols intente plantejar la necessitat de repensar quin projecte polític defensem els i les comunistes catalans, fins i tot defense la necessitat de repensar la construcció nacional, i de com aquesta es constitueix en Estat.

Nació o classe?

Al meu entendre, el debat sobre Catalunya o Països Catalans pateix del mateix problema i mancança; ambdós posicionaments entenen la nació com quelcom finit, inamovible, essencialista a la fi. Més enllà de tòpics sobre si els valencians o illencs som, ens sentim, volem o no volem ser catalans, allò cert és que entenem que som o hem de ser catalans com quelcom sobrevingut, donat per gràcia de Déu o de la història, en lloc d'entendre-ho com un procés de construcció d'un projecte polític col·lectiu. Hem de remarcar que les nacions varien i muten al llarg de la història depenent dels condicionants i circumstàncies socials i polítiques. Al llarg de la història trobarem quantitats de nacions que han desaparegut, d'altres que s'han integrat en Estats supranacionals, o d'altres que s'han constituït en Estats. Però és que fins i tot hauríem de veure que fins i tot el mateix concepte nació no ha estat mai igual per les diferents classes socials que la integraven.

Si una de les característiques d'una nació és l'ús d'una llengua pròpia, podrem veure com la pertinença a una classe social o d'altra marcaven l'ús o l'abandó d'aquesta. Un cas exemplar d'aquest fet és l'abandó de la llengua catalana per la burgesia urbana de València i Alacant, i l'ús quotidià de les zones rurals del País Valencià on els i les llauradores van mantindre molt més fermament l'ús social, fins a dia de hui.

Així doncs, podem assegurar que la nació no és la mateixa per la burgesia que per la classe obrera, i per tant, la seua edificació en Estat també correspon a interessos de classe. Vull dir amb això que la independència dels Països Catalans només interessa a la burgesia i que les obreres ens hem d'abstreure? No! Ben al contrari, doncs l'Estat espanyol és una altre projecte burgès.

La nació del poble treballador català mai no existirà sense que s'aixequi un subjecte polític que la basteixi, que la defensi des de la cultura, la pràctica de l'acció sindical i l'organització política de masses per conquerir la sobirania real de la nació catalana de punta a punta. La constitució de classe per a sí, i llavors conquerir el poder polític, destruir l'estat burgès -espanyol o català- i sentar les bases de la construcció del socialisme. Assumir el nostre paper històric en el nostre marc autònom de la lluita de classes, en difinitiva.

Si el poble treballador vol deixar de ser la comparsa, quan no directament els tontos útils de la burgesia catalana en aquest procés, hem de construir la nostra pròpia nació, el nostre propi procés d'alliberament, i això passa inevitablement per recuperar el somni d'un futur millor, socialista.

No volem el socialisme, el necessitem.

Jordi Aldeguer és afiliat a la Coordinadora Obrera Sindical (COS)

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades