“Nou Barris és pobre econòmicament, però ric en treball associatiu”

Entrevistem Julio Daniel Vega, membre de la Plataforma Nou Barris Cabrejada, diu prou!, sobre la situació al barri amb la taxa d'atur més elevada de Barcelona, però també amb més lluita social
Gemma Garcia 11/12/2014

 

El districte de Nou Barris concentra el 25% dels desnonaments de Barcelona, acumula la taxa d'atur més elevada de la ciutat i una de les rendes més baixes, i té el nombre més gran de població infantil amb necessitat de beques menjador. Però Nou Barris també és el districte de les mobilitzacions pel transport públic, on s'aturen desnonaments, on s'assenyalen els pisos buits en mans d'entitats bancàries i s'organitzen audiències populars. Avui, la plataforma Nou Barris Cabrejada, diu prou!, que aplega un centenar d'entitats i col·lectius, convida a tots els barris de Barcelona a la manifestació sota el lema "No és pobresa, és injustícia" per exigir més recursos de les administracions i un replantejament de les polítiques socials. Entrevistem Julio Daniel Vega, membre de la Plataforma.

Denuncieu una manca de diagnosi de l'administració i heu respòs amb un diagnòstic elaborat per les entitats. Quin és el principal factor que desencadena un empobriment progressiu de les famílies?

Hem fet una mena de diagnosi, no massa científica perquè no tenim els mitjans per fer-la, però amb dades molt qualitatives i en ocasions quantitatives que obtenen entitats i associacions a peu de carrer. Per exemple, la Plataforma 500x20 està quantificant el nombre de pisos buits en mans dels bancs. El creixement de l'índex d'atur és clau. Parlem d'un districte de classe treballadora, popular, on la gent ha estat ocupada en sectors afectats per la crisi: indústria, construcció i serveis relacionats amb comerç... L'atur afecta la capacitat adquisitiva i deriva en problemes per pagar rebuts. Alhora, les famílies necessiten el complement de l'ajuda alimentària per estalviar els pocs ingressos que tenen. Hi ha persones que deixen de rebre ingressos i no poder assumir el lloguer o la hipoteca. Aleshores, es produeixen els desnonaments, que també comporten dèficit alimentari perquè qui no pot pagar un habitatge difícilment podrà comprar o permetre's qualsevol cosa que no cobreix la seguretat social. A més, quedar exclòs d'un habitatge estable porta implícit una situació de falta d'estructura per cuinar. Tot això té conseqüències en la salut i les condicions de vida.

Veïnes concentrades davant d'un pis per aturar uns dels múltiples desnonaments que es fan al barri / Lambert Torres



Moltes persones es veuen abocades a recórrer al banc dels aliments...

El banc és més aviat un alleugeriment del preu de la llista de la compra per a les famílies que no pas la cobertura de les seves necessitats alimentàries. És més una sortida dels accedents de les indústries que un mecanisme per satisfer les necessitats nutritives de la població, perquè no garanteix una dieta equilibrada i nutritiva. Alhora, participar-hi, proporciona a algunes persones i institucions una sensació de “tranquil·litat espiritual”. Òbviament, estan ajudant a les famílies, però penso que és més necessari una renda bàsica perquè la gent compri allò que vol menjar i necessita, i no restar autonomia. Precisament, un dels lemes de la campanya és “tenim drets i no volem caritat”.

Quines conseqüències té una manca de diagnòstic per part de l'administració?

Si no fas una foto de la realitat d'aquests moments, no pots implementar polítiques que millorin les condicions de vida de les persones. Si no, passa el que està passat: posen tot l'èmfasi en augmentar els recursos en serveis socials, però no és suficient, ni segurament sigui el més necessari. La gent no ha de fer cua als serveis socials per pidolar una ajuda per pagar els rebuts, sinó que necessita ingressos econòmics per fer front a les despeses del dia a dia. A més, la intervenció dels serveis socials està subjecte a moltes variants: depèn de com t'expliquis a la treballadora que tens davant, si et creu, si pots portar els papers que et reclama... Les variables sempre juguen en contra de les persones que necessiten l'ajuda per avui, no per al cap de 15 dies.

Hi ha gent que no arriba ni a percebre aquesta ajuda...

Per accedir-hi has de demostrar que la teva situació de pobresa està per sota una línia. Ens agradaria saber quins criteris utilitza serveis socials per ajudar o no a una família. Hi ha una manca de transparència, però la gent té dret a saber quins són els criteris pels quals pot o no accedir a una prestació. M'agradaria incidir en què tots els esforços no poden recaure en el dic de contenció. Volem respostes estructurals, universals –iguals per a tothom– i que vagin a l'arrel de problema, que és la falta d'ocupació –hi ha uns índexs d'atur insuportables–, i la manca d'ingressos. Cal dir que també ens estem trobant amb què l'accés al mercat laboral tampoc garanteix una cobertura de les necessitats bàsiques. Hi ha gent que treballa i continua tenint greus dificultats econòmiques.

Ens estem trobant amb què l'accés al mercat laboral tampoc garanteix una cobertura de les necessitats bàsiques. Hi ha gent que treballa i continua tenint greus dificultats econòmiques



Les entitats no poden arribar a tota la població, ni solucionar tots els problemes, però juguen un paper rellevant. Quin tipus d'intervenció esteu realitzant?

Nou Barris és un districte pobre econòmicament, però ric en moltes altres coses, com el treball en xarxa i associatiu. Ara mateix estem utilitzant aquesta capacitat de treball en xarxa per coordinar-nos i intentar buscar la diagnosi i aprofitar el nostre potencial. També intentem transmetre a la població que no és responsable de la situació que està patint, que som víctimes d'una situació que no hem creat. No hem d'avergonyir-nos, ni tancar-nos a casa, sinó tot el contrari: hem de sortir al carrer, denunciar, exigir i també treballar. Demostrem des de fa molts anys que gràcies a la lluita i a l'organització s'aconsegueixen coses. Els veïns i veïnes, si treballem junts, podem transformar la nostra realitat, i si tenim recursos i suport, ho podem fer millor i més ràpid. Sense lluita col·lectiva, compromís i insistència, no es canvien les coses, encara que la situació millori. Hem de pressionar als poders polítics perquè escoltin la veu del poble i sobretot, la veu dels més desafavorits.

Nou Barris ve d'una llarga tradició de lluita veïnal per la dotació i gestió de serveis i equipaments...

Aquesta tradició va néixer al principi de la democràcia per exigir serveis i equipaments a alguns barris on hi havia molts dèficits. Aquest moviment associatiu ens està servint, 40 anys després, per unir-nos un altre cop i reclamar drets socials. És en aquest sentit que som un districte molt ric.

Poseu èmfasi en la sanitat, l'educació, l'habitatge...i també en la cultura. Quina importància té la cultura en un context d'emergència social?

Per una banda, la cultura dignifica la vida als nostres barris i per l'altra, l'accés a la cultura està determinat per les situacions de pobresa i determina l'exclusió social. Creiem que és molt important que els nostres barris puguin gaudir del fet cultural i si és crític encara millor. L'hem de defensar tant com la sanitat, l'educació i el dret a l'habitatge. Hem de tenir en compte que la cultura també cohesiona. Cada barri, per exemple, té la seva festa major i és el terreny on sorgeixen moltes altres coses. A les festes, la gent es coneix, parla, comparteix idees i teixeix relacions, algunes mantindran vives aquestes propostes culturals i altres derivaran en altres accions. Entenem la cultura no només com rebre, sinó com gaudir, com espais de lleure i de diversió. A l'Ateneu de 9Barris, vaixell insígnia dels equipaments, apostem pel dret a la cultura crítica i de qualitat, com el circ d'hivern, i la nostra aposta és fer-la arribar a la gent. La cultura és un dret fonamental.

Mostra'l en portada

Notícies relacionades