El nou Centre d'Acollida d'Animals de Companyia de Barcelona, la rèplica d'un malson

Reprenem la col·laboració amb el grup Gallinetes Dissidents amb un article sobre el nou projecte de l'Ajuntament de Barcelona per al centre que atén gats i gossos abandonats degut al fracàs i l'omissió de polítiques de tinença responsable
Eva Fernàndez 28/11/2017

És el segon article que dediquem al Centre d'Acollida d'Animals de Companyia (CAAC) de Barcelona. Vàrem parlar de la vella gossera, el refugi actual, i ara toca parlar del nou projecte que arriba tard i es mostra ja clarament insuficient. Tornem a parlar-ne, perquè som a temps de frenar un nyap que pot determinar en els cinquanta pròxims anys la vida de milers d'animals. Ens volen colar una rèplica tunejada del CAAC del 1972 en un indret més llunyà, sense avenços substancials en benestar animal. Entitats animalistes s'hi han manifestat en contra. Volen i volem unes instal·lacions centrades en les adopcions, accessibles, confortables, netes i agradables que garanteixin la qualitat de vida dels gats i dels gossos abandonats.

Malgrat els esforços i denúncies reiterades d'associacions i les interpel·lacions fetes per representants municipals, la qualitat de vida dels animals tutelats pel CAAC no ha millorat

Una de les vergonyes més amagades de Barcelona és el CAAC, i no és casual. Objecte d'una gestió opaca, fruit de la manca d'expertesa, els recursos mal administrats i la reiterada pràctica de les externalitzacions es manté immune al control, la crítica i la proposta entenimentada. Malgrat els esforços i denúncies reiterades d'associacions i les interpel·lacions fetes per representants municipals, la qualitat de vida dels animals tutelats pel CAAC no ha millorat. Seguim tenint una localització nefanda, en condicions absolutament inadequades i una gestió sense nord, apedaçada i ranquejant. Gàbies brutes, fredes a l'hivern i massa caloroses a l'estiu, molts gossos que no passegen ni se socialitzen per la manca de disponibilitat a l'obertura i formació del voluntariat, manca d'assistència veterinària 24 hores –encara que sigui d'auxiliars tècniques en veterinària–, sacrifici injustificat de gats, negligències silenciades en gossos, entrevistes prèvies i seguiments inexistents de les adopcions i fiscalització de treballadores i voluntàries crítics amb el funcionament.

Des de fa anys està pendent la construcció del nou centre ubicat al terme municipal de Montcada i Reixac. S'està retardant des de fa com a mínim set anys i ara es planteja la inauguració a finals de 2019. Malauradament, els drets dels animals no humans no es prenen en consideració i aquest centre ha quedat permanentment fora de les prioritats municipals. Fora dels temes estrella (dofins i platja per a gossos) el dia a dia dels animals, en concret els gats i gossos abandonats, perduts, comissats, és un fangar que ningú de l'Ajuntament de Barcelona vol entomar a fons.

Malgrat el canvi de consistori, es repeteixen els tics d'etapes anteriors. De forma especial els simulacres de comissions participatives. Aquestes comissions resulten vergonyants escenografies de reunions de treball. La informació és unidireccional i es confon amb participació. Imperen les veritats a mitges, mentides senceres, invitacions a l'ordre i algun menyspreu cap a unes persones i entitats que es perceben com a convidades incòmodes i, per tant, es mostren encarcarades i bocabadades. No es comparteix la documentació abans ni després de les trobades, es repeteixen els rols, els paranys, els retards es justifiquen per les limitacions d'un espai mediambiental protegit, per la ubicació, els calendaris, la meteorologia o els costos. Aquí tot són no perquè qui hauria d'opinar (els gats i els gossos) no poden forçar un .

L'abandonament d'animals de companyia que es genera a Barcelona es desplaça a un altre terme municipal, Montcada i Reixac, al costat del cementiri de Collserola

L'abandonament d'animals de companyia que es genera a Barcelona es desplaça a un altre terme municipal, Montcada i Reixac, al costat del cementiri de Collserola. Aquesta situació, en si mateixa qüestionable, no es compensa amb increment suficient de superfície o amb la conquesta de major llibertat pels animals. Es desestima la ubicació en el Parc de l'Oreneta, teòricament per les limitacions imposades per la declaració com a Parc Natural de la Muntanya de Collserola –en realitat per les pressions rebudes per part de les escoles veïnes– i es projecta construir una rèplica en el mateix parc però més enllà, amb restriccions idèntiques o semblants a les que en condicionaven les característiques. L'entorn d'un parc natural limita de forma important les instal·lacions necessàries, la seva capacitat i les possibilitats de sortida d'animals, com els gossos, que necessiten lleure. Unes limitacions que la ubicació a Montjuïc no tenia, a més de tractar-se d'un espai més accessible i ubicat en la mateixa ciutat on es genera la problemàtica de la tinença irresponsable.

Les obres de la nova ubicació encara no han començat i les entitats defensores dels animals mostren la seva preocupació per diversos aspectes. Els projectes presentats no tenen l'aval de persones expertes en el disseny d'aquesta mena d'instal·lacions. Amb la bona voluntat, si existís, no n'hi ha prou. Els plànols amb què es treballa no han estat a l'abast de les entitats que participen en les reunions. Sembla que les decisions sobre el que convé com a llar provisional als animals les pugui prendre qualsevol, perquè no hi ha consideració per l'experiència específica demostrada. Segons tots els indicis el projecte neix ja amb el convenciment que serà inadequat i insuficient.

Els dubtes que desperta el projecte actual són, a grans trets, deguts a les dificultats d'accés al recinte, l'allunyament deliberat de les àrees de veterinària envers les gàbies, la disposició en desnivell, l'aprofitament controvertit de l'espai –amb la construcció d'una biblioteca de dubtosa utilitat en detriment d'espais dedicats als animals– i l'absència de mesures de seguretat garantides. Hi ha prou projectes internacionals modèlics que centren els seus eixos a promoure el benestar animal, sense anar més lluny, Maggie Roberts, cap de l'equip veterinari de Veterinary Services of Cats Protection, entitat britànica sense ànim de lucre que compta amb 32 centres d'adopció de gats i amb més de 9.000 voluntàries, va presentar una ponència a Barcelona titulada "Top Tips for Cat Shelters". Aquesta experta veterinària va proposar vint criteris a tenir presents en els refugis d'animals de companyia, en concret en relació als gats, que no han estat considerats –més aviat s'apunta el contrari– en el disseny del nou CAAC.

No es tracta de construir un centre que es transformi en un dipòsit d'animals sinó d'un espai en què, com succeeix a moltes gosseres estrangeres, l'experiència d'adopció no sigui traumàtica

No es tracta de construir un centre que es transformi en un dipòsit d'animals sinó d'un espai en què, com succeeix a moltes gosseres estrangeres, l'experiència d'adopció no sigui traumàtica ni origen d'una angoixa més. El CAAC ha de ser un espai dinàmic amb estades curtes pels animals, on l'oferta sigui limitada a les característiques de les persones adoptants i on hi hagi intimitat entre l'adoptant i el gos o gat per valorar el comportament a l'espai tancat i a l'espai obert i valorar la interacció.

Benvingut sigui un CAAC que doni cobertura als municipis del Vallès, però Barcelona segueix necessitant un centre d'acollida per a gossos que estigui ubicat al nucli urbà, a més de centres descentralitzats per districtes per acollir gats domèstics abandonats i la protecció –ja prevista– per a les colònies de gats de carrer.

En el debat entorn les qüestions que afecten la nostra convivència a la ciutat amb altres espècies, cal que adoptem una posició clara des d'un punt de vista ètic i moral. Nosaltres optem per la defensa d'un antiespecisme que considera els animals no humans subjectes i no mers objectes de protecció. Per això, els debats entorn la pervivència del zoo o d'un zoo edulcorat, o el model de centre d'acollida per a animals de companyia (terme que ens inclou de ple a les humanes) són cabdals per a construir també una nova forma d'entendre'ns a nosaltres.

Som un país de gent que persevera en la defensa dels drets i un dels col·lectius que més sovint mostra el seu compromís en aquest terreny són els grups animalistes. Més enllà de la comercialització, exhibició i protecció dels animals silvestres, exòtics o autòctons, estan els gats i gossos que erròniament van escollir la nostra companyia fa 9.000 i 14.000 anys respectivament.

 

Les Gallinetes Dissidents són un parell de ments inquietes amb molts amics experts en animals no humans. Amb aquesta sèrie d'articles pretenen donar veu a la defensa animal.
 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades