Nou persones assassinades, 3.400 ferides i 430 detingudes als territoris palestins ocupats arran de la declaració de Trump

Les manifestacions han continuat als territoris palestins ocupats en protesta per la decisió del president nord-americà, que el 6 de desembre va declarar des de la Casa Blanca que Jerusalem és la capital d'Israel on traslladarà l'ambaixada dels EUA
Refugiats i refugiades de Palestina protesten a Beirut enfront de l'oficina de la Comissió Econòmica i Social de l'ONU per Àsia occidental, exigint la retirada del dret a veto als Estats Units en el Consell de Seguretat de l'ONU
Isabel Pérez
Isabel Pérez 19/12/2017

Segons va indicar la Mitja Lluna Roja palestina, des del 7 de desembre fins diumenge 17 del mateix mes, nou palestins han estat assassinats i més de 3.400 persones han resultat ferides en les protestes reprimides per les forces israelianes a Cisjordània, Jerusalem Est i la Franja de Gaza. Hi ha també un noi de 15 anys greument ferit en haver estat disparat amb una bala de metall coberta de goma que se li va quedar incrustada en el crani.

En el segon "divendres de la ràbia", quatre palestins van ser disparats a mort per soldats israelians, dos a Cisjordània i dos a la franja de Gaza. Un d'ells, Ibrahim Abu Thurayya de 29 anys, no tenia cames des que un bombardeig israelià va destruir-li les extremitats inferiors l'any 2008 a Gaza.

El Centre Palestí per als Drets Humans va denunciar l'assassinat emfatitzant que les forces israelianes estan fent un ús de "força letal i desproporcionada contra civils desarmats"

En acostar-se a la Línia Verda durant les protestes, Thurayya va ser disparat al front, morint en l'acte. El Centre Palestí per als Drets Humans (PCHR en les seves sigles en anglès) va denunciar l'assassinat, ja que l'home "no representava cap amenaça per a la vida dels soldats", emfatitzant que les forces israelianes estan fent un ús de "força letal i desproporcionada contra civils desarmats".

Un dels joves disparats a mort aquest cap de setmana per soldats israelians a Cisjordània va ser en el context d'un apunyalament. El jove es va acostar a un soldat, el va apunyalar i va fer diversos passos enrere. Tot seguit, va rebre diversos trets al peu que el van deixar immòbil. Quan ja es trobava a terra, va ser disparat al pit. Diversos testimonis que van presenciar la situació van assegurar al PCHR que portava un cinturó d'explosius fals.

Al sud del Líban, tropes israelianes van disparar el diumenge gasos lacrimògens contra manifestants que protestaven onejant banderes palestines a la línia de frontera amb Israel. A la capital libanesa, Beirut, centenars de refugiats i refugiades palestines es van concentrar el divendres davant de l'oficina de la Comissió Econòmica i Social de l'ONU per Àsia Occidental i van exigir la retirada del dret a veto als Estats Units en el Consell de Seguretat de l'ONU, que té dret a utilitzar per bloquejar la proposta egípcia de resolució que impediria qualsevol canvi en el caràcter, l'estatus o la composició demogràfica de Jerusalem.


La possibilitat d'una major escalada de violència

A Betlem, sobretot a prop de Jerusalem, els xocs de manifestants amb les forces israelianes són diaris. En diversos llocs de Cisjordània i especialment a la franja de Gaza, les protestes han estat constants des d'octubre de 2015 fins ara. Això sí, la participació no arriba a la dimensió de ser una nova Intifada.

Segons Mohammed, la situació als carrers pot "contenir-se" o "ser un brou de cultiu per una escalada" depenent de l'actuació de l'Autoritat Palestina o de l'efecte que puguin causar les crides de les faccions 

"Aquesta vegada es nota que és diferent", explica Mohammed al-Azzah des d'un dels camps de refugiats de Belén, Dheisheh. "Hi ha una possibilitat, i no és petita, que el ritme d'enfrontaments augmenti". Mohammed, que és treballador social al camp de refugiats i també treballa a temps parcial com a cuiner, explica que el sector serveis de Betlem es troba molt debilitat per les polítiques d'ocupació israelianes. Segons ell, la situació als carrers pot "contenir-se" o "ser un brou de cultiu per una escalada", tot depèn, diu, de l'actuació de l'Autoritat Palestina o de l'efecte que puguin causar les faccions palestines que segueixen fent crides a la protesta.

El Club del Presoner i Presonera de Palestina, que fa seguiment de detencions, apunta que des de la data de la declaració de Trump, als territoris palestins, les forces israelianes han detingut a 430 persones, entre elles 131 menors i 9 dones.


L'amenaça de la neteja ètnica a Jerusalem Est

A causa del canvi sense precedents en la política dels Estats Units de reconèixer a Jerusalem com la capital d'Israel, el Consell d'Organitzacions Palestines de Drets Humans ha mostrat la seva "profunda preocupació" pel fet que el Projecte de Llei de la Gran Jerusalem es pugui posar una altra vegada sobre la taula.

El projecte de la Gran Jerusalem, que va ser dissenyat pel diputat del partit dretà i governamental Likud, Yoav Kisch, pretén que a llarg termini hi hagi un 70% de població jueva a Jerusalem

El projecte de la Gran Jerusalem, que va ser dissenyat pel diputat del partit dretà i governamental Likud, Yoav Kisch, pretén que a llarg termini hi hagi un 70% de població jueva a Jerusalem, duent a terme una expansió de la municipalitat per incloure els blocs d'assentaments colonials de Ma'ale Adumim, Giv'at Ze'ev i Gush Etzion. Segons indica el Consell d'Organitzacions Palestines de Drets Humans, aquesta llei implicaria "consolidar una altra annexió de facto d'Israel, així com la colonització i la discriminació racial contra el poble palestí".

Les polítiques de discriminació contra palestines i palestins a la Ciutat Santa es tradueixen, des de fa anys, en la por constant que té la població palestina de Jerusalem. Randa coneix bé aquest sentiment i cada vegada que surt de Jerusalem cap a Exeya (Aragó) pensa angoixada que pot ser l'última vegada que deixa enrere la ciutat a on va néixer. La seva família, les seves memòries, la seva vida, tot això és Jerusalem. Un lloc emblemàtic que representa la seva identitat nacional palestina, a més de conformar la materialització de la seva fe.

"La meva família és de Wadi Al-Joz, un barri a Jerusalem Est. Allà hem viscut des de sempre", explica Randa. "Quan em vaig casar, em vaig mudar a Espanya amb el meu marit, però no faig més que buscar feina a Jerusalem. Intento no perdre-hi la meva residència ni el meu carnet d'identitat".

Israel atorga o retira els permisos per habitar a la Ciutat Santa, encara que es tracti de gent que ha viscut allà tota la seva vida

Després de la Guerra dels Sis Dies de 1967, des que Israel va envair Jerusalem Est, Cisjordània i la Franja de Gaza, les autoritats israelianes han transformat Jerusalem en una àrea binacional, provocant l'empobriment de les famílies palestines que hi viuen. Israel atorga o retira els permisos per habitar a la Ciutat Santa, encara que es tracti de gent que ha viscut allà tota la seva vida.

"Perdré la meva residència i el meu carnet d'identitat. És un malson. No és només un document, és el que em permet tornar a la meva llar, anar a visitar la meva família", lamenta Randa. "A Jerusalem Est no podem viure a on vulguem sense trobar-nos amb el risc que ens retirin el carnet. Hem de viure entre els límits municipals i proporcionar documentació com factura d'electricitat, aigua o seguretat social", explica. La gent de Jerusalem també ha de pagar un impost per tenir propietats a Jerusalem Est, que s'anomena arnona, en hebreu.

"Si estàs fora de Jerusalem Est, a Cisjordània per exemple, Israel ja té una excusa per prendre't el dret de viure a Jerusalem", diu Randa. "Si vius fora de Palestina, aquesta és la principal justificació per retirar-te el carnet d'identitat", conclou la noia palestina, pocs dies després que Trump declarés que Jerusalem era la capital d'Israel.

Article publicat originalment a Arainfo.

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades