Objecció fiscal, una eina contra la despesa militar de l'Estat espanyol

Cinc activistes d'una plataforma antimilitarista valenciana han recorregut les reclamacions d'Hisenda per desviar part dels seus impostos al finançament de projectes socials. L'Estat espanyol va balafiar 978,06 euro per segon en despesa militar el 2016
Hisenda els continua reclamant els diners desviats, però com les activistes es neguen a pagar, han recorregut al Tribunal Econòmic Administratiu Regional
Tere Albero 20/06/2017

Pepa Petrel, Josetxu Marcos, María Pagán, Santi Almiñana i Maribel Muñoz són les activistes a les quals Hisenda reclama un total de 1.704 euros per practicar l'objecció fiscal en els darrers exercicis tributaris. En el cas de Maria Pagán i Santi Almiñana, a elles se les reclama la part corresponent dels diners desviats en les últimes tres declaracions de la renda, però fa més de sis anys que Pagán realitza l'objecció fiscal i quasi vint d'ençà que Almiñana la practica.

L'objecció fiscal és la via amb la qual molts membres del col·lectiu Antimilitaristes-Moviment per l'Objecció de Consciència (MOC), i altres persones arreu de tot l'Estat espanyol, evidencien la seva oposició a la gran quantitat de diners que aquest assigna als pressupostos del Ministeri de Defensa, o amagats sota altres partides ministerials, per gastar-ho en despeses militars.

Enfront de les reclamacions de l'Agència Tributària, les activistes han realitzat les al·legacions pertinents per tal de deixar constància que no ha estat un error al fer la declaració de la renda, i que actuen així perquè estimen prioritari "la llibertat d'expressió i el dret a la pau", tal com manifesta Almiñana. Amb aquest tipus d'actes pretenen obrir un debat social i que la ciutadania sàpiga en què s'inverteixen els diners recaptats dels impostos.

Adjunten una carta a l'atenció del ministre d'Hisenda de l'Estat espanyol, amb la liquidació de l'exercici de la renda, i un rebut de l'entitat a la qual ingressen els diners

Per deixar clar que són practicants de l'objecció fiscal, adjunten una carta a l'atenció del ministre d'Hisenda de l'Estat espanyol, amb la liquidació de l'exercici de la renda, i un rebut de l'entitat a la qual ingressen els diners. Aquest any, Maria Pagán ha fet una donació amb els diners de la seua objecció a Maquina Blanda Producciones, "un mitjà d'informació independent que persegueix una societat justa i en pau", afirma en la carta que ha redactat per al ministre Montoro, i conclou que "les guerres són un crim contra la Humanitat" i no vol que es preparen "ni amb el meu nom ni amb els meus diners". Però Hisenda no ha considerat vàlids els seus escrits i els continua reclamant els diners desviats; com les activistes es neguen a pagar, han recorregut al Tribunal Econòmic Administratiu Regional, la institució competent per a temes d'hisenda al País Valencià, i estan a l'espera d'una resposta.

Tal com detalla l'Informe del Col·lectiu Utopia Contagiosa, l'any 2016 el total de les despeses militars fou de 30.928'86 milions d'euros, el que representa un 7,14% dels Pressupostos Generals de l'Estat. D'aquests quasi 31.000 milions d'euros, solament 5.787,86 milions pertanyen a la partida assignada al Ministeri de Defensa, la resta de diners es distribueixen entre dotze dels tretze ministeris que té actualment l'Estat espanyol; tot plegat suposa un continu balafiament de 978,06 euros per segon.

Basant-se en aquestes dades, les activistes estimen quina part dels diners tributats per tota la ciutadania s'empren en armament, exèrcit i altres despeses militars, i calculen aproximadament 725 euros per capita, que elles se senten legitimades a desviar a altres fins. "Personalment desvie cent euros, que done a altres organitzacions socials que pense que estan fent una gran tasca", comenta Santi Almiñana.

No és la primera vegada que les antimilitaristes valencianes van al jutjat per practicar l'objecció fiscal


La vocació internacionalista del col·lectiu d'antimilitaristes-MOC, les porta a col·laborar amb organitzacions com Mujeres por la Paz, de Colombia, o Mujeres de Negro contra la Guerra, a les que ingressen els diners de l'objecció fiscal. Però cada objectora pot desviar els diners a la lluita que vulga, incloent-hi al mateix col·lectiu, que com explica Maria Pagán "no s'autofinança amb aquests diners exclusivament", però sempre són ben rebuts com qualsevol altra donació.

No és la primera vegada que les antimilitaristes valencianes van al jutjat per practicar l'objecció fiscal, el passat 2013, dos activistes recorregueren al Tribunal Superior de Justícia del País Valencià (TSJPV) el seu dret a l'objecció fiscal, i la institució fallà en contra obligant-los a pagar els diners desviats.

Les activitats que porten a terme solen ser tallers de resistència no violenta i desobediència civil, o accions directes contra els tancs de l'OTAN al Port de Sagunt, o a la base de l'OTAN en Bétera

La història del col·lectiu d'antimilitaristes-MOC de València és hereva de totes aquelles lluites contra el servei militar obligatori que començaren als anys vuitanta; però actualment, les activitats que porten a terme solen ser tallers de resistència no violenta i desobediència civil, o accions directes contra els tancs de l'OTAN al Port de Sagunt, o a la base de l'OTAN en Bétera, a banda de l'objecció fiscal.

Fruit de la vocació internacionalista del col·lectiu ha sortit la crítica antimilitarista a la guerra de Síria i, tal com ho explica Almiñana, "volem portar ací la veu d'aquelles que estan patint les intervencions militars". Encara que ell mateix reconeix que no hi ha tanta mobilització contra la guerra de Síria com hi havia anys enrere contra la guerra d'Iraq, ja que "malauradament, aquesta guerra la sentim més aliena del que sentíem la d'Iraq, perquè l'exèrcit de l'Estat espanyol hi va intervenir de forma més directa i va provocar un major rebuig".

Tan Almiñana com Pagán coincideixen amb què l'objecció fiscal pot ser una eina potent de pressió social que podria ser emprada amb diferents finalitats; elles per conviccions morals han triat combatre el militarisme, però com manifesta Almiñana "també podia emprar-se l'objecció com una eina per demanar un finançament més just per al País Valencià, o contra els privilegis fiscals de l'Església".

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades

El mantra de la despesa militar

dimecres, 17 maig, 2017

Una consigna corre arreu, via líders polítics, analistes, mitjans de comunicació i, és clar, tertulians diversos: cal incrementar la despesa militar.