Quatre dies de lluita per reclamar drets bàsics davant les tanques de la Frontera sud

La Caravana Abriendo Fronteras va desembarcar el passat 18 de juliol a Melilla amb mig miler d’activistes amb l’objectiu de defensar els drets humans a la frontera
Final de la manifestació, amb lectura del manifest davant de la tanca de Melilla passat dijous
Tono Carbajo (Fotomovimiento)

“La caravana ha estat un revulsiu per Melilla”. Ho diu José Palazón, president de l’associació Pro Derechos de la Infancia (Prodein), que porta una llarga trajectòria defensant els drets de les persones migrants a la ciutat, en especial dels menors no acompanyats. Durant quatre dies, de dimarts a divendres, la Caravana Abriendo Fronteras ha portat activistes de tot l’Estat a aquest enclavament espanyol a la costa africana. El punt culminant va ser una manifestació que va recòrrer el dijous la platja des del centre de la ciutat fins a la tanca de la frontera amb el Marroc. “He vist molt poques manifestacions aquí a Melilla amb més de 500 persones com aquesta”, valora Palazón, que destaca també “el pes que tenen la repressió, el maltractament a certes persones i la violació de drets humans sobre l’ambient de la ciutat”.

La manifestació, que va tenir lloc sense tallar els carrers davant la manca d’autorització de la Delegació del Govern, va rebre mostres tant de suport com de rebuig per part de veïns i veïnes de la ciutat al llarg del recorregut. Amb crits contra les fronteres i la llei d’estrangeria, els diversos col·lectius que formaven la marxa –una quarantena dels quals dels Països Catalans– van arribar fins a la tanca que separa Melilla de la localitat marroquina de Beni Ensar i la van trobar custodiada per agents de la Guàrdia Civil, alguns dels quals sense el número d’identificació. L’organització de la caravana i Iridia Centre per la Defensa dels Drets Humans ja havien presentat una queixa davant la Delegació del Govern després de comprovar el dia abans que a la frontera hi havia agents sense identificar tant d’aquest cos com de la Policia Nacional espanyola.


“Hem pogut constatar en primera mà les vulneracions de drets humans a la frontera”, destaca Montse Benito, de Ca la Dona, una de les entitats impulsores de la Caravana. “Donat que a Melilla es troben en el punt de mira és poca la gent que s’atreveix a denunciar aquestes vulneracions, i hem pogut veure les dificultats, per exemple, per fer una manifestació com la faríem a Barcelona, i ens van fer anar per la vorera”, apunta. Benito remarca en la seva valoració que “no és fàcil trobar un espai com aquest on la transversalitat del feminisme estigui tan present, des de les formes de fer fins a la visibilització de les dones en el fet migratori”. Ara el repte, diu, és “tenir forces per seguir treballant el fet migratori des de cada territori, i amb més raons”.

Per Pilu Alba Díaz, voluntària de l’associació Elin, a Ceuta, “la caravana i iniciatives com la manifestació del 6-F [en record a les víctimes de Tarajal], quan gent de tota Espanya deixa les seves vides per desplaçar-se a Ceuta o Melilla, em recarreguen d’energia”. “Ens recorda que no estem soles i hem de seguir lluitant, i que aquesta lluita no serveix de res si no estem unides”, afegeix.

Des d’Iridia, Júlia Trias destaca “l’oportunitat que ha brindat la Caravana de connectar entitats de defensa dels drets humans de tot l'Estat"

Des d’Iridia, Júlia Trias destaca “l’oportunitat que ha brindat la Caravana de connectar entitats de defensa dels drets humans de tot l'Estat per dotar de continuïtat a la denúncia de la situació a la Frontera sud per tal de poder generar canvis que tinguin un impacte real en el dia a dia d'aquestes persones”. Tanmateix, també fa una crida a “reflexionar sobre l'impacte positiu que podria haver tingut adoptar una perspectiva més estratègica: donat el context a la Frontera Sud, per una banda, d'una alta repressió en la defensa dels drets humans, i per l'altra banda, pel càlcul de les repercussions que hi podia haver cap a les persones que intenten entrar o que ja hi són, la Caravana s'ha vist autolimitant-se en les seves accions i reivindicacions”.
 

Reivindicacions diverses

Els quatre dies de reivindicacions a Melilla no han estat fàcils pels activistes, que no han pogut dur a terme amb èxit totes les seves accions davant les restriccions. No només la manifestació s’ha vist limitada davant l’amenaça de repressió amb multes. El dimecres un grup d’unes 400 persones es va dirigir al pas per on travessen les portadores, que fan comerç de mercaderies d’una banda a l’altra de la frontera, però la Policia Nacional va tancar el camí molt abans que poguessin arribar-hi. No obstant això, un petit grup va poder passar i va denunciar davant la Delegació del Govern les vulneracions de drets que s’hi produeixen.

El mateix dimecres va tenir lloc una concentració a les portes del Centre d’Estança Temporal d’Immigrants (CETI), on viuen les persones que han pogut travessar la frontera a l’espera de poder arribar a la península. En un primer moment moltes de les persones que hi viuen no sabien que era una manifestació per defensar els seus drets i no el contrari, però finalment es van produir moments d’eufòria a la porta del CETI amb crits de “Cap persona és il·legal” a banda i banda de les portes.

Fernández Díaz va ser rebut en la seva visita a la ciutat per un petit grup d’activistes a crits d’"Assassí" i "Fernández criminal! Què va passar al Tarajal?"

L’exministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz va visitar la ciutat coincidint amb la Caravana per pronunciar una conferència sobre el regiment Alcántara, que va participar a la batalla d’Annual l’any 1921, quan les trobes espanyoles van ser derrotades per la República del Rif d’Abd el-Krim. Fernández Díaz va ser rebut per un petit grup d’activistes a crits d’“Assassí” i “Fernández criminal! Què va passar al Tarajal?”, en referència a les persones mortes intentant creuar la frontera de Ceuta per mar mentre la Guàrdia Civil els disparava bales de goma. El Rif, present en la conferència de l’exministre, també ho ha estat al llarg del pas de la caravana per Melilla a través de les reivindicacions del Moviment Popular del Rif, o Hirak.
 

Una ciutat que depèn de la immigració

Les respostes de la població de la ciutat al pas de la Caravana han estat diverses. “Alguns s’han trobat que els hi han cantat el Cara al Sol des de les finestres, però també hi ha hagut molta gent dient-los que estava molt bé el que feien i que era un acte de valentia, perquè sovint la gent d’aquí no és capaç de fer-ho perquè haurien de pagar un cost molt alt”, apunta José Palazón. L’activista destaca que un 30% de l’economia formal de la ciutat “es basa en les persones migrants que són ateses” i que un percentatge també alt es basa en les que no ho són. “S’alarma a la població amb la idea que ens envaeixen, que són un perill, i això també finança la ciutat, que rep molts diners per controlar la immigració”, remarca.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades