Què hi trobem, a la 'Directa' 422?

Les quaranta majors fortunes dels Països Catalans, memòria valenciana dels camps d'extermini nazis, entrevista a Francesco Tonucci, candidatura índigena a Mèxic, les reivindicacions de les traductores, i molt més
Carles Senso i Vicent Galiana firmen un reportatge sobre les persones valencianes que van patir i morir als camps d'extermini nazis
Amical de Mauthausen
Ferran Domènech 10/01/2017

L’Estat espanyol és el segon país de la Unió Europea on ha crescut més la desigualtat. Segons dades de l’Eurostat, des de l’inici de la crisi econòmica, una de cada tres habitants està en risc d’exclusió social, mentre que les grans fortunes no han deixat d’enriquir-se. Els Països Catalans és el territori que, amb diferència, acapara el percentatge més elevat de persones multimilionàries, Juan Roig, Isak Andic i Sol Daurella encapçalen el rànquing. Àlex Romaguera, Eloi Latorre i Marc Font ens presenten les quaranta principals fortunes dels Països Catalans, la majoria de les quals ha incrementat la seva fortuna operant al marge de la llei, eludint impostos o vulnerant drets laborals.

Tot seguit, Carles Senso i Vicent Galiana firmen un reportatge sobre les persones valencianes que van patir i morir als camps d'extermini nazis. Serrano Suñer, el cunyat del dictador Franco, en coordinació amb les autoritats del règim d'Adolf Hitler, va supervisar que la població que eixí a l’exili, fugint de la guerra, acabés arrestada per les tropes alemanyes i hagués de passar pels camps d’extermini, on un seixanta per cent foren exterminades.

A la secció "Miralls", Àlex Romaguera entrevista Francesco Tonucci. Aquest pedagog i investigador sacseja les consciències allà on parla. Deixeble de Maria Montessori, Gianni Rodari i altres pedagogs italians de referència, la seva tesi sobre el comportament de la mainada ha esdevingut una revolució amb vista a entendre els conflictes del nostre entorn. A través del dibuixant i vinyetista Faro –el seu alter ego– i d'antologies com La ciutat dels nens (1991), propugna la necessitat d’atendre els nens i les nenes i deixar-les lliures perquè siguin persones autònomes, solidàries i capaces de llaurar-se el seu propi futur.

Ivan Miró i Clara Asín ens apropen al projecte Cooperation Jackson, que pretén crear una xarxa d'economia solidària al municipi de Jackson (Mississipí, Estats Units)

A continuació, Ivan Miró i Clara Asín ens apropen al projecte Cooperation Jackson, que pretén crear una xarxa d'economia solidària al municipi de Jackson (Mississipí, Estats Units) que afronti els greus problemes socioeconòmics de la població negra a partir de l’enfortiment comunitari i la democràcia econòmica local. A la secció d'opinió "Impressions", publiquem un article de la Kuirfeminista i activista crítica Natàlia Wuwei Climent. L'autora, especialitzada en relacions, no-monogàmia, plurisexualitat, antipositivisme, estructures de poder i tècniques de dominació, planteja la necessitat d'avançar en el pensament sobre les relacions per deixar enrere no només els discursos monògams, sinó també la no-monogàmia acrítica, que també reprodueix estructures de poder i privilegis.

Obrint la secció "Roda el món", Guille Larios relata com el Congrés Nacional Indígena mexicà, amb el suport de l'Exèrcit Zapatista d'Alliberament Nacional (EZLN), formarà una candidatura política de cara a les eleccions presidencials de 2018 a Mèxic. També a la secció d'internacional, Marc Almodóvar explica que Líbia ha acabat pràcticament amb la presència d'Estat Islàmic, però s'hi mantenen vigents els conflictes sorgits de la transició post Gaddafi. Tancant la secció, Amy Goodman i Denis Moynihan, membres de Democracy Now, firmen un article titulat "La inestabilitat nuclear de Donald Trump". Expliquen que el president electe dels Estats Units, mitjançant un tuit, va assegurar que calia ampliar la capacitat nuclear del país, en clara contradicció amb la política atòmica nord-americana dels últims cinquanta anys.

Portada de la Directa 422 / François Pagès

 

A la secció "Pocabroma", trobem els acudits de Joan Manel, Gallu, Zapata, Marc Vers i Tres sobre temes com els reis mags, la pujada de gener i un clàssic: el PDCat. Tot seguit, obrint la secció de cultura "Expressions", expliquem que les professionals del sector de la traducció audiovisual es reivindiquen: són professionals exigents i rigoroses, però sovint no es reconeix la seva tasca en cap sentit, ni econòmicament ni en autoria ni en visibilitat professional. Ho explica Marta Molas. Tot seguit, Daniel Bastús es pregunta què significa el trap, un gènere que triomfa als barris desposseïts de l'Estat, des d'un punt de vista social i cultural. L'impacte d'alguns dels seus temes a la xarxa, amb més de cinc milions de reproduccions, és superior al de bandes reconegudes com Manel.

La nova pel·lícula de Star wars presenta un panorama geopolític més complex que el de la trilogia original, amb divisions i dissensions dins d'una aliança rebel que també assassina

També a "Expressions", Ignasi Franch firma l'article "Rogue One: fingir la maduresa", en el qual argumenta que la nova pel·lícula de Star wars presenta un panorama geopolític més complex que el de la trilogia original, amb divisions i dissensions dins d'una aliança rebel que també assassina. Tancant la secció, Salut Vila ressenya el DVD Teresa Rebull, ànima desterrada, de la directora i guionista Susanna Barranco. Per la seva banda, de nou Ignasi Franch, ressenya la pel·lícula La autopsia de Jane Doe, d'André Ovredal.

Tancant la Directa 422, entrevistem Eduardo García Doblas, activista pels drets humans a El Salvador. Durant el conflicte armat en aquest país (1980-1992), milers de criatures de les comunitats pròximes a la guerrilla del Frente Farabundo Martí para la Liberación Nacional (FMLN) van ser raptades amb l’objectiu que l’exèrcit i sectors afins al poder s’enriquissin traficant amb elles. Avui, conèixer quin va ser el seu destí és a l’agenda d’una societat que, a causa de la guerra, presenta uns nivells elevats de pobresa, militarisme i crim organitzat. Només la valentia de les famílies afectades ha permès obrir una escletxa per esclarir aquests crims de lesa humanitat, dels quals Eduardo García Doblas fa anys que investiga els efectes.

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades