Què hi trobem, a la 'Directa' 441?

Reportatge sobre empresonaments polítics de les darreres dècades a l'Estat espanyol; entrevista a Sahar Francis, debat sobre l'ús de la no-violència en els moviments socials, l'escenari actual a Kobane, el fenomen del sound systems i molt més.
Manifestació organitzada pel Moviment d'Objecció de Consciència a les Rambles de Barcelona
Arxiu Pepe Beunza
Estel·la Marcos 31/10/2017

Obrint la Directa 441, David Bou, Guille Larios i Maties Lorente escriuen un reportatge sobre diferents casos de la llarga llista d'empresonaments polítics de les darreres dècades a l'Estat espanyol. L'ingrés a presó de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez ha retornat als carrers la reivindicació "llibertat presos polítics", malgrat que el context politicosocial ha afavorit que també ressonin veus pràcticament silenciades durant els darrers anys que volen fer memòria i reivindicar que ni l'aprovació de la Llei d'Amnistia l'any 1977, ni l'aprovació de la Constitució l'any següent, van acabar amb la repressió i les condemnes per motius polítics a l'Estat espanyol. El cas de les detencions a Altsasu, els centenars de casos de persones del País Basc empresonades per la seva activitat política rere el mantra "tot és ETA"; el cas dels anomenats Titiriteros; el cas de Daniel Pont, un dels fundadors de la Coordinadora de Presos en Lucha (COPEL); la clausura i empresonament de la direcció del diari Egin; els 1.670 joves que van mostrar el seu rebuig a incorporar-se a les files de l'exèrcit per complir el servei militar obligatori entre 1989 i 2001 i que van acabar a la presó fruit d'aquesta negativa o les onze persones detingudes pels Mossos d'Esquadra en el cas Pandora; són alguns dels casos que es repassen en aquest reportatge. Quan es qualifica a una persona privada de llibertat com una presa política? Ho són Jordi Cuixart i Jordi Sànchez? Hi ha més persones engarjolades per motius polítics als centres penitenciaris de l'Estat espanyol? Aquestes són algunes de les preguntes a les quals es vol donar resposta en aquest reportatge.

Portada de la 'Directa 441' / Hugo Cornelles


A la secció "Miralls", Anna Cervera entrevista Sahar Francis, advocada que treballa en la defensa dels drets humans de la població palestina, especialment de les preses polítiques. Actualment és la directora d'Addameer, una ONG creada per activistes defensores dels drets humans que a través del monitoreig i les campanyes de solidaritat pretén posar fi a les tortures i altres violacions dels drets humans de les preses palestines a presons israelianes i palestines (gestionades per l'Autoritat Nacional Palestina). "Més de 10.000 dones han estat empresonades a Palestina", afirma.

Obrint la secció d'opinió, hi contrasten dues opinions sobre l'ús de la no-violència com a via d'acció dels moviments socials. Ha de ser l'única?

Obrint la secció d'opinió, hi contrasten dues opinions sobre l'ús de la no-violència com a via d'acció dels moviments socials. Ha de ser l'única?

Tica Font, directora de l'Institut Català Internacional per la Pau (ICIP), defensa que hi ha elements que fan que l'estratègia de la no-violència sigui un bon instrument per al canvi social, mentre que Rolando d'Alessandro, traductor, intèrpret i activista social, argumenta que la no-violència no assegura la victòria en una lluita, no evita que hi hagi brutalitat i danys a les persones ni impedeix que s'instal·li en la societat un culte a la força armada. A la pàgina oberta, Javier Oliden escriu una anàlisi d'opinió sobre la vulneració dels drets fonamentals per part d'organismes internacionals de coordinació policial, com la Interpol. La detenció del periodista Hamza Yalçin i de l'escriptor Dogan Akhanli, d'origen turc, posen sobre la taula el que Oliden anomena la "caça d'opositors polítics" a escala internacional.

Reduir el consum energètic, conrear els aliments propis, enfortir l'economia local i reforçar els vincles socials per forjar comunitats resilients davant la crisi que produirà l'esgotament dels combustibles fòssils. Dins la secció "Cruïlla", Esther Bermejo escriu sobre l'anomenat Moviment de Transició, una xarxa de pobles que, a tot el món, donen respostes col·lectives i sostenibles a problemàtiques derivades del capitalisme.

Obrint la secció internacional, "Roda el món", hi trobem un reportatge d'Orsola Casagrande sobre l'escenari que ha quedat a Kobane, ciutat de Rojava, al Kurdistan sirià, després de la batalla que va tenir lloc entre el 15 de setembre de 2014 i el 27 de gener de 2015, quan va ser oficialment alliberada. Com es pot reconstruir la vida enmig de la ruïna i el dol? Quina és la responsabilitat de la comunitat internacional envers les persones que han sofert la guerra i les seves terribles conseqüències? Seguint amb la secció, hi trobem un article de Diana Gener des de Nova York sobre la crisi que es viu a l'illa de Puerto Rico, amb un deute de 74.800 milions de dòlars, i que s'ha fet palesa amb la devastació que va provocar l'huracà Maria el 20 de setembre passat.

Com es pot reconstruir la vida enmig de la ruïna i el dol? Quina és la responsabilitat de la comunitat internacional envers les persones que han sofert la guerra i les seves terribles conseqüències?

Un mes i mig després del pas de l'huracà, el 80% de l'illa segueix sense electricitat i centenars de milers de persones no tenen aigua potable. Tancant amb la secció, hi trobem l'anàlisi de Marcelo Colussi, investigador social de "Plaza Pública", que, partint de l'alçament de Guatemala contra la indústria minera, posa en qüestionament la mineria en general tot i ser vital per a les societats. Què és qüestionable, llavors? La manera com es fa l'explotació, el descuit i menyspreu envers les poblacions i la cerca del lucre empresarial a qualsevol cost.

Obrint la secció de cultura, "Expressions", Ares Biescas i Manel Riu escriuen un reportatge sobre el fenomen dels sound systems, que ha vertebrat la cultura jamaicana amb les classes populars com a protagonistes. En mig segle, 'el so dels esclaus' s'ha estès per tot el món i als Països Catalans l'escena reggae es consolida. Tot seguit, al "Malalletra" hi trobem un relat de Raquel Santanera titulat "#SaveRoxetaV". Rose Mary Vones Canadell, més coneguda com a Roxeta V., ha estat la fotògrafa amb un dels treballs artístics més excepcionals i reconeguts a parts iguals per la crítica durant les primeres dècades d'aquest segle.

En mig segle, 'el so dels esclaus' s'ha estès per tot el món i als Països Catalans l'escena reggae es consolida.

Obrint la pàgina de ressenyes, Xavier Díez escriu sobre el llibre "Joan Elias. Anarquismo, pedagogía y coherencia", de Valeria Giacomoni, que tracta d'una de les figures més conegudes de la pedagogia llibertària, Joan Puig Elias (Sallent, 1898 – Porto Alegre, 1972), que forja el seu prestigi a l'Escola La Farigola del Clot i que va ser el president del Consell de l'Escola Nova Unificada (CENU), una mena de superdepartament d'Ensenyament a la Catalunya revolucionària de 1936-1939. En la mateixa secció, Xavier Pijoan escriu sobre el film "Detroit", de la directora Kathryn Bigelow, sobre els anys de disturbis de Detroit durant els quals tres nois negres van ser torturats i assassinats per tres policies. Tancant la secció, Guille Larios escriu sobre el llibre "Revolución en Rojava. Liberación de la mujer y comunalismo entre la guerra y el embargo" i que defineix com una "imprescindible incursió en els aspectes específics del funcionament de l'autonomia democràtica antiestatista de Rojava."

L'assortit alimentari està ple de productes adulterats amb estabilitzants, potenciadors del gust, conservants, colorants i antioxidants. Això fa que els adquirim per l'aspecte o la marca del seu fabricant, malgrat que a causa d'aquests additius, la seva ingesta podria resultar perjudicial per a la salut. Tancant la Directa 441, Àlex Romaguera entrevista a la secció "Indirecta" a Juan José Samper, expert en medicina i nutrició. Samper ha estudiat tot el que s'amaga darrere d'aquests productes dels quals la indústria ens vol fer addictes, i desgrana la quantitat de substàncies tòxiques que podrien ser font de greus patologies. Davant d'aquesta realitat, oculta en els envasos, Samper ens convida a canviar els hàbits i, des del coneixement, apostar per un model alimentari responsable i adequat al nostre organisme.
 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades