Què hi trobem, a la 'Directa' 442?

Reportatge sobre l'impacte real del canvi de seu social de 2.000 empreses de Catalunya, entrevista a la presidenta del Comitè d'Empresa de TV3, alternatives al fenomen dels 'runners', plantacions clandestines de marihuana a Califòrnia i molt més
Victor Serri
Estel·la Marcos 14/11/2017

Obrint la 'Directa' 442, Eloi Latorre i Marc Font escriuen un reportatge sobre com el canvi de seu social de 2.471 empreses domiciliades a Catalunya ha estat exhibit per l'executiu de Mariano Rajoy com un esquer més, justificador de la intervenció de l'autogovern català per la via de l'article 155 de la Constitució. Malgrat el degoteig de xifres, amplificades mediàticament des del Govern central i els partits que li donen suport, fins ara cap cas dels dos milers d'empreses que ha decidit canviar de seu en els dos darrers mesos ha comportat un canvi de rutines de producció, ni d'estratègia de negoci, ni de deslocalització de centres de treball. Ha estat així des de les grans firmes fins a les pimes més anònimes. El cert és que, tot i l'enorme repercussió mediàtica, l'impacte fiscal del trasllat de les seus de més de 2.000 empreses fora de Catalunya és molt limitat, segons s'han encarregat de destacar diversos fiscalistes les darreres setmanes. La raó és que el gruix dels impostos derivats de la presència al territori d'una companyia no es veu afectat. Victor Yustres completa el reportatge amb un article sobre l'impuls que, arran d'aquest trasllat de la seu social dels grans bancs, han rebut les entitats de finances ètiques i/o cooperatives que, alhora, volen mantenir un creixement sostenible. Les entitats de banca ètica que operen a Catalunya són quatre: Triodos Bank, Fiare, Coop 57 i OikoCrèdit.

Portada de la 'Directa' 442 / NEGRESCOLOR


A la secció "Miralls", Gemma Garcia entrevista Roser Mercader, presidenta del Comitè d'Empresa de TV3. Mercader porta tota una vida a la televisió pública catalana i, des de 2014, ocupa la presidència. L'actual escenari polític dista molt d'aquell que va fer possible que el Parlament aprovés per unanimitat la llei de creació de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió a principis dels 80. Per reivindicar aquell consens, els treballadors i les treballadores van tapar la placa que commemora la inauguració de les instal·lacions per part de Jordi Pujol, amb una pancarta que recorda el paper de la cambra catalana. Ara, però, és un missatge que clama "Democràcia" el que dóna la benvinguda a TV3.

Obrint "Impressions", la secció d'opinió, hi trobem un article d'Albert Giralt Coll, investigador de la Universitat de Lausana, sobre les causes de la baixa efectivitat de molts medicaments. Una de les principals causes és la mateixa naturalesa dels assajos clínics actuals, que, per qüestions econòmiques, sovint no tenen prou en compte la diversitat dels individus d'una població, i fa que determinades ètnies, franges d'edat o fins i tot sexes, s'hi trobin pobrament representats. A la pàgina oberta, Sergi Yanes, membre de l'Observatori d'Antropologia del Conflicte Urbà (OACU), escriu sobre com el relat de la tursimofòbia no és més que un nou intent per deslegitimar la crítica i la mobilització social enfront del model urbà i econòmic que s'imposa a la ciutat. Amb l'ús insistent i interessat d'aquest concepte, s'intenta portar les aigües al terreny dels interessos privats i reduir el que és un problema social a una estúpida però perillosa rebequeria d'unes poques emprenyades amb el turisme que "ens visita". Per fer avançar el barricidi, la turismofòbia s'ha d'imposar.

Una de les principals causes és la mateixa naturalesa dels assajos clínics actuals, que, per qüestions econòmiques, sovint no tenen prou en compte la diversitat dels individus d'una població, i fa que determinades ètnies, franges d'edat o fins i tot sexes, s'hi trobin pobrament representats.


La federació excursionista UGEL celebra cinc anys promovent alternatives al fenomen dels 'runners' i a la mercantilització dels espais del medi natural i de muntanya. Anna Pujol escriu aquest reportatge a la secció "Cruïlla", sobre excursionisme conscient i amb memòria.

A "Roda el món", Adrián Crespo escriu el reportatge d'obertura sobre les plantacions clandestines de marihuana de Califòrnia. Avui la planta cada any atrau centenars de persones a l'enorme regió que comprèn els comtats de Humboldt, Trinity i Mendocino, coneguda com a Triangle Esmaragda. Venen per treballar a les granges com a *trimmers, podadores encarregades de netejar de fulles els cabdells en el darrer pas de la collita. Seguint amb la secció, Cèlia Carbonell escriu sobre les milers de sol·licitants de refugi immobilitzades a l'illa de Quios, a Grècia, atrapades entre la invisibilització i la falta de suports. Joan Roura, periodista, tanca la secció fent una anàlisi sobre el repte de l'Aràbia Saudita a l'Iran en territori del Líban.

En el centenari de la Revolució bolxevic, Daniel Bastús repassa en el reportatge d'obertura de la secció "Expressions" la política educativa revolucionària que el Comissariat d'Anatoli Lunatxarski va intentar desplegar en els primers anys de la Rússia soviètica contra un oceà d'hostilitats. Tot seguit, trobem "Aquest octubre. El mes que vam assajar la República i l'hivern que ens espera", un relat de Júlia Bacardit sobre les vivències del dia 1 d'octubre de 2017, el dia del referèndum per la independència de Catalunya. La ressenya d'obertura va dedicada al llibre Crónicas del amacrana, el darrer llibre de l'escriptor David Monteagudo. És un recull d'històries amb referències biogràfiques de l'autor, que Josep Pimentel qualifica de "recomanable per conèixer un David Monteagudo madur, reflexiu i intuïtiu, que, com sempre, t'atrapa en el seu món fantàstic però a la vegada molt real i proper". Seguidament, trobem una ressenya de Joana Rafart sobre Maternidad, igualdad y fraternidad, un llibre a mig camí de l'assaig i l'anàlisi sociopolítica. Patricia Merino, l'autora de l'obra, critica tant el model de maternitat abnegada i el model de mare liberal com també els feminismes que rebutgen la maternitat i l'entenen com a forma d'opressió. La ressenya musical l'escriu Xavier Puig i va dedicada a No Somos Tu Rollo, el tercer disc de Luis Oklavoni i Marilyn Flow. Enclavades ara al moviment okupa altmaresmenc, al braser del CSO La Candela de Santa Susanna, el disc té una àmplia gamma de registres que van des dels sons més old school fins al trap, passant per bases d'arrel jamaicana.

Patricia Merino, l'autora de l'obra, critica tant el model de maternitat abnegada i el model de mare liberal com també els feminismes que rebutgen la maternitat i l'entenen com a forma d'opressió. 

A Chubut, una de les províncies de la Patagònia, el passat 17 d'octubre es va trobar el cadàver de Santiago Maldonado, un jove que havia anat a conèixer la zona. Aquest episodi, que ha commogut la societat argentina, ha permès desvetllar la situació d'uns pobles que sempre s'han regit per l'espiritualitat, el territori i una identitat connectada amb la pachamama (la mare terra). Àlex Romaguera entrevista a la "Indirecta" Moira Millán, líder maputxe, que explica que, davant l'embat d'un govern "criminal i homogeneïtzador", el moviment maputxe encarna la veu dels qui aposten pel resguard de la vida i la democràcia directa. "Contra l'intent de qui negocia amb els nostres destins, avantposem l'harmonia, la cura i la plenitud en la relació amb el medi". Representant de les Mujeres Originarias por el Buen Vivir, Millán reclama que els moviments altermundistes recordin aquella màxima segons la qual "els privilegis d'uns pocs poden ser la misèria de molts". Als seus 47 anys, aquesta weichafe (guerrillera) pacífica creu que la lluita maputxe pot ser un aprenentatge per a un canvi de governança en el món.





 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades