La reforma territorial francesa desferma la defensa de la identitat pròpia a la Catalunya Nord

Milers de persones han protestat a Perpinyà contra la decisió de no tenir en compte la particularitat nord-catalana al nom de la regió sorgida del nou mapa administratiu que l'Estat francès està desplegant actualment
Càrrecs electes de diversos municipis nord-catalans van formar la capçalera de la manifestació de dissabte passat a Perpinyà
Gwladys Martin
Pablo Bonat 14/09/2016

Dissabte passat, la manifestació amb l'eslògan Oui au Pays Catalan va aplegar 10.000 persones als carrers de Perpinyà. Sens dubte, ha estat una de les concentracions més multitudinàries a la capital nord-catalana, juntament amb les de rebuig a la línia de Molt Alta Tensió (MAT) de l'any 2008 i la de protesta per l'apel·lació de Septimània que es pretenia donar a la regió, aleshores anomenada Llenguadoc-Rosselló, de l'any 2005. La manifestació va ser convocada per la plataforma Oui au Pays Catalan, liderada per la branca local de l'encara anomenada CDC a la Catalunya Nord, una plataforma que ha aconseguit aplegar 25.000 signatures i 13.500 suports digitals durant l'estiu.

La reforma projectada a París ha suposat la supressió de nou de les 22 regions i ha de culminar amb la desaparició dels departaments, prevista per l'any 2020

Oui au Pays Catalan protesta per la desaparició de qualsevol menció a la identitat específica al nom de la nova supraregió on, amb l'última reforma territorial, queden incloses ara les comarques nord-catalanes. Però la qüestió del nom no és més que la punta de l'iceberg d'una reforma territorial que va començar a planificar-se el 2014 i que, el gener de 2016, va aplicar un dels seus punts i va fusionar diverses regions de l'Estat francès, que va passar de tenir-ne 22 a tenir-ne 13. El procés hauria de culminar el 2020, entre molts altres punts, amb la supressió dels actuals departaments. Amb l'excusa que el repartiment de poders a les diferents escales territorials afegeix complexitat i argumentant una reducció de la despesa pública, aquesta reforma ja es veu com una mesura de recentralització i de reducció pressupostària.

La manifestació va ser convocada per la plataforma Oui au Pays Catalan, que ha aconseguit aplegar 25.000 signatures i 13.500 suports digitals durant l'estiu 

 

Amb la nova reforma, l'antiga regió anomenada Languedoc-Roussillon, amb capital a Montpeller, s'ha ajuntat amb l'antiga Midi-Pyrenées, amb el nom provisional de Languedoc-Roussillon-Midi-Pyrénées, però que passarà a anomenar-se Occitanie o Pirinées-Mediterranée si l'actual projecte de llei acaba sent validat pel Consell d'Estat francès. Tolosa de Llenguadoc en serà la capital. Alguns col·lectius com el Sem (format per Unitat Catalana, Europe Ecologie – Les Verts, ERC, CUP, l'ANC i la Federació d'Entitats en Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes) ja van denunciar, fa mesos, que calia exigir el reconeixement de la particularitat nord-catalana en aquest marc territorial més ampli i aprofitaven l'ocasió de la reforma i de la nova capitalitat per reivindicar un estatut particular per a la Catalunya Nord prenent com a referència altres casos existents a l'Estat francès, com Còrsega o fins i tot la col·lectivitat territorial del Grand Lyon.


Protestes des de la Bretanya fins a Alsàcia


Les mobilitzacions de rebuig a aquesta reforma han passat desapercebudes en un context polític marcat per la reforma de la llei del treball i la mediatitzada onada d'atemptats. És el cas de la Bretanya, on es reclamava que la nova regió Bretanya correspongués al territori de la Bretanya històrica. O a Alsàcia, on la protesta anava encarada a rebutjar la fusió entre Alsàcia i Lorena. A la Catalunya Nord, l'espurna que ha encès les protestes ha estat la qüestió simbòlica del nom.

El govern de la nova Regió Languedoc-Roussillon-Midi-Pyrenées, format pel Partit Socialista en coalició amb els ecologistes d'Europe Ecologie – Les Verts i el Partit Comunista Francès, va impulsar una consulta electrònica que pretenia ser una votació popular per triar el nom, però es va convertir en una trampa que justificava la tria del nom i, segurament, facilitava el camí de la decisió definitiva que prendrà el Consell d'Estat el mes d'octubre. Clarament, la votació no donava opció perquè Catalunya Nord tingués presència al nou nom, ja que el pes demogràfic és mínim a la nova regió (8% del total).

En la llarga corrua de discursos finals, cal destacar que, a més dels aplaudiments entusiastes, també hi va haver xiulades importants a la Prefectura i el batlle de Perpinyà, present a l'acte

Agafant-se als resultats generals (amb prop de 200.000 vots enregistrats) i a l'opinió dels sectors econòmics, la regió proposà el nom d'Occitanie amb el subtítol Pyrenées-Mediterranée, fet que va despertar un rebuig unànime per la manca de referència a la particularitat nord-catalana al nom. Poc abans d'aquesta decisió, va néixer la plataforma Oui au Pays Catalan i també un col·lectiu format per antics membres del Partit Socialista, que anunciava un recurs legal per demanar un altre nom per a la regió al govern.

D'aquesta manera, s'ha arribat a la manifestació massiva de dissabte passat, que tots els col·lectius aplegats fins al moment van decidir convocar. La diversitat de col·lectius es va traduir en reivindicacions que anaven més enllà del nom com, per exemple, la pancarta de Sem, que reclamava el dret a decidir per a la Catalunya Nord. També cal destacar la presència de col·lectius occitanistes que defensaven la particularitat catalana, així com la diversitat de participants, que anava des dels batlles que obrien la marxa portant la banda tricolor francesa que els identifica fins a la participació d'agents protagonistes de les darreres mobilitzacions socials, passant per les colles de cultura popular. De la llarga corrua de discursos finals, cal destacar que, a més dels aplaudiments entusiastes, també hi va haver importants xiulades a la Prefectura i el batlle de Perpinyà, present a l'acte.

A la manifestació s'hi va sumar un important nombre d'entitats de cultura popular entre les quals colles castelleres i geganteres / Gwladys Martin


La presidenta de la Regió, Carole Delga, que durant les setmanes prèvies a la mobilització va anunciar la creació d'un Ofici Públic de la Llengua Catalana, va respondre ahir a la manifestació declarant que no pensava fer marxa enrere amb la qüestió del nom i insistint en la seva intenció de desenvolupar l'economia nord-catalana a través de la indústria agroalimentària, però també a partir de les energies renovables, entre altres.

Caldrà veure què passa amb les mobilitzacions els pròxims mesos i, sobretot, a principis d'octubre, quan el Consell d'Estat (que sempre s'ha mostrat contrari a posar noms amb contingut històric o cultural) emeti el seu veredicte.

 

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades