La reivindicació del dret a decidir marca les mobilitzacions de la Diada de Catalunya Nord a Perpinyà

Més de 1.000 persones es manifesten sota el lema "Sem Catalunya Nord, Sem un País Català i Volem Decidir!", mirant d'anar més enllà en la polèmica decisió del Govern francès d'anomenar 'Occitanie' la nova macroregió on s'integra la Catalunya Nord
La mobilització va ser convocada conjuntament per la Federació i el Col·lectiu SEM (que agrupa Unitat Catalana, ERC, la CUP, Europe Ecologie – Les Verts i l'Assemblea Nacional Catalana)
Carles Palacio
Pablo Bonat 07/11/2016

Com cada any, des de 1984, el cap de setmana més proper al dia 7 de novembre, Perpinyà és l'escenari escollit per acollir la commemoració de la signatura del Tractat dels Pirineus. en el que ja ha quedat fixat al calendari com a la Diada de Catalunya Nord. El Tractat, signat el 7 de novembre de 1659, va suposar l'annexió de les comarques nord-catalanes al reialme de França. Aquesta efemèride ha esdevingut l'excusa per a visibilitzar la catalanitat d'aquest territori, però també ha estat durant molts anys el marc gairebé exclusiu de les reivindicacions polítiques més diverses per a les associacions culturals i les organitzacions polítiques nord-catalanes.

Enguany, el conjunt d'actes unitaris impulsats per la Federació d'Entitats en Defensa de la Llengua i la Cultura Catalanes van iniciar-se amb una castanyada contra el Tractat dels Pirineus celebrada al Casal de Perpinyà. Marta Serra, membre de la federació, explica que "l'acte pretenia agrupar bona part de la gent organitzadora del conjunt de mobilitzacions, per a no oblidar que la data escollida és en referència al Tractat dels Pirineus i per a escalfar motors de forma festiva".

La mobilització va reclamar un estatut particular per a Catalunya Nord i defensava una major presència del català a la vida pública nord-catalana

El plat fort, però, es reservava per a dissabte, amb la tradicional manifestació i el concert de cloenda del Correllengua. Així, a primera hora de la tarda, més de 1.000 persones es manifestaven sota el lema "Sem Catalunya Nord, Sem un País Català i Volem Decidir!", mirant d'anar més enllà en la polèmica decisió del Govern francès d'anomenar Occitanie la nova macro-regió que suma les antigues Languedoc - Roussillon i Midi-Pyrénées. La mobilització, convocada conjuntament per la Federació i el Col·lectiu SEM (que agrupa Unitat Catalana, ERC, la CUP, Europe Ecologie – Les Verts i l'Assemblea Nacional Catalana) reclamava un estatut particular per a Catalunya Nord i defensava una major presència del català a la vida pública nord-catalana.

A banda de les organitzacions membres del Col·lectiu SEM i la mateixa Federació, cal destacar la presència de Oui au Pays Catalan, la nova formació política sorgida de la mobilització pel nom de la nova Regió, que pretén remplaçar l'antiga CDC, i el col·lectiu Agissons. Hervé Pi, membre de la sectorial nord-catalana de l'ANC, valora que "estem contents de ser capaços de mobilitzar gent cada any pel dret a decidir del nostre territori. Ens agradaria ser molts més, però cal ser conscients de les nostres limitacions. D'altra banda, sovint ens enlluernem amb la visió dels 11 de setembre al sud però cal tenir present que no sempre ha sigut així i, per tant, cal treballar per a ser cada dia més nombrosos".

A banda de les organitzacions membres del Col·lectiu SEM i la mateixa Federació, cal destacar la presència de Oui au Pays Catalan, la nova formació política sorgida de la mobilització pel nom de la nova Regió, que pretén remplaçar l'antiga CDC / Carles Palacio


Tot i que la qüestió del nom no s'abordava directament, és una evidència que aquest és un tema candent en l'actualitat nord-catalana. En aquest sentit, Pere Manzanares (portaveu del Col·lectiu SEM) declarava que "la setmana entrant, l'Estat farà públic el seu veredicte sobre el nom Occitanie (qüestionat per un recurs ciutadà impulsat des de part de la societat civil nord-catalana). És una evidència que la tensió no recau i que la gent manté l'interès". A més, Manzanares celebrava que "el 7 de novembre és una data consolidada al calendari per a molta gent. Durant el cap de setmana Perpinyà ha acollit diversos actes i reunions internes de l'ANC, la CUP o la JERC entre altres convertint-la en la capital independentista dels Països Catalans durant dos dies".

"Durant el cap de setmana Perpinyà ha acollit actes i reunions de l'ANC, la CUP o la JERC entre altres convertint-la en capital independentista dels Països Catalans durant dos dies", assegura Pere Manzanares, del col·lectiu SEM

I és que, en paral·lel a les convocatòries unitàries, cal destacar diversos actes celebrats durant el cap de setmana. La CUP de Perpinyà va celebrar per tercer any consecutiu el ja tradicional acte a la plaça dels Peluts, al centre de la ciutat. Enguany, sota el lema "La qüestió és el nom? Decidim-ho tot!", va voler remarcar la necessitat d'anar més enllà del debat nominal i de reforçar les relacions amb Occitània. Per a fer-ho, va convidar Joan Barceló (president d'Iniciativa per Occitània), Mireia Boya (diputada aranesa de la CUP-CC al Parlament de Catalunya) i Antoni Glory (membre del col·lectiu que va aturar fa uns mesos un macro-projecte urbanístic a la Cerdanya i el Capcir). "És important visibilitzar i reforçar les lluites sectorials que tenen lloc a Catalunya Nord. Són claus per a recuperar l'autoestima col·lectiva, que tanta falta ens fa", afirma Xarlena Bertrand, membre de la CUP nordcatalana.

La CUP de Perpinyà va celebrar per tercer any consecutiu el ja tradicional acte a la plaça dels Peluts, al centre de la ciutat. Enguany, sota el lema "La qüestió és el nom? Decidim-ho tot!" / Carles Palacio


Per la seva banda, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) va convocar el seu Secretariat a Bao, on també es reunia el Consell Federal de la Federació d'Entitats Sobiranistes dels Països Catalans (Assemblea Sobiranista de Mallorca, Plataforma pel Dret a Decidir del País Valencià, i la mateixa ANC).

Al vespre, la jornada es cloïa amb el concert que cada any té lloc a la Casa Musical de Perpinyà. Un acte que va ser creat fa anys pel desaparegut col·lectiu de joves nord-català l'Agasalla i que compleix des d'aleshores dos objectius: servir de cloenda festiva al Correllegua, però també –i sobretot– normalitzar una escena musical en català i provinent d'arreu dels Països Catalans. Enguany, 300 persones van assistir a les actuacions dels lleidatans Pau Llop & The Astramats, seguits de Joan Garriga i Madjid Fahem. Finalment, el grup local Skamanians va cloure la nit en un acte que serveix, tal com diu Marta Serra, "per a donar pes a la cultura i per a arribar a un públic que potser mai vindrà a la manifestació però que també acaba participant en el conjunt d'actes i mobilitzacions".

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades