Riot Simulator: el videojoc d'estratègia dels conflictes urbans

Quatre anys després de posar en marxa una campanya de micromecenatge, veu la llum un innovador videojoc de simulació i estratègia, ambientat en la primera línia de diversos conflictes entre manifestants i policia
El videojoc presenta una gran cura en els detalls a l'hora de reconstruir els escenaris reals on van succeir els fets, com per exemple la plaça de Catalunya de Barcelona
Victor Serri 25/01/2018

Què pot passar quan un dissenyador de videojocs participa en la seva primera manifestació que acaba amb aldarulls? Això és el que li va passar a Leonard Menchiari, un programador italià que, el febrer 2012, va participar en una acció del moviment No Tav, a la Vall de Susa. Mentre el govern seguia amb la intenció de construir un túnel per a trens d'alta velocitat de més de 50 quilòmetres, les activistes volien bloquejar l'autopista per no permetre a les màquines d'arribar a la zona de l'obra. L'acció va acabar amb càrregues policials, llançament de gasos lacrimògens i ferits. En aquella llarga jornada, Menchiari es va fixar en com l'estratègia de la policia estava perfectament calculada, com si algú, des de dalt, decidís els moviments, càrregues i replegaments. En aquell moment va néixer la idea de RIOT, el videojoc de simulació dels conflictes entre policia i manifestants. El joc es presenta aquests dies com "early version", 4 anys després d'una campanya de micromecenatge a la plataforma Indiegogo que en poques setmanes va recollir més del doble del que requeria, complint totes les expectatives.

El joc no pretén fer un judici moral apriorístic sobre els conflictes, i per això permet estar en les dues bandes de la barricada, controlant tant les manifestants com la policia

El joc no pretén fer un judici moral apriorístic sobre els conflictes, i per això permet estar en les dues bandes de la barricada, controlant tant les manifestants com la policia. Tot plegat, amb un elevat grau de versemblança: si les manifestants poden triar les seves armes (entre altres, banderes per augmentar la moral, l'ús de les xarxes socials, petards, fins i tot còctels Molotov), els cossos policials poden decidir proteccions, armes (des dels gasos lacrimògens, passant per les bales de goma i arribant fins als projectils reals), o els gadgets per cada unitat (ràdios, càmeres fotogràfiques o substàncies estimulants). Gràficament, és segurament engrescador per molts geeks malalts de les noves tecnologies: fet amb l'estil de Pixel Art, recorda molt els videojocs dels anys 90, o dels videojocs independents Superbrothers: Sword & Sworcery EP, de recent èxit.

 Dissenyat amb l'estil de Pixel Art, recorda molt els videojocs dels anys 90, o dels videojocs independents Superbrothers: Sword & Sworcery EP, de recent èxit



Però no tot funciona amb un clic. De fet el joc té una complexa intel·ligència artificial: pànic, càrregues inesperades o intents de trencar el cordó policial no sempre succeeixen per voluntat de l'usuària, sinó que depenen de la situació, de l'equipament o de les accions i reaccions del conjunt dels actors de l'escenari. Per exemple, ferir greument una manifestant pot comportar una reacció violenta per part dels seus companys i, així, desencadenar una pluja de pedres amb la conseqüent retirada de les unitats policials. Tot plegat, està acompanyat per una increïble cura en els detalls: tant els escenaris, que intenten reconstruir els espais físics reals (per exemple, es reconeix perfectament plaça de Catalunya de Barcelona, la plaça Tahir del Caire o la madrilenya plaça del Sol), com en els efectes sonors (recuperats directament de les gravacions de les manifestacions del passat, es poden reconèixer clarament càntics i crits).

El joc reprodueix quatre escenaris, que reconstrueixen sintèticament quatre lluites del 2011: No Tav a Itàlia, el 15-M a l'Estat espanyol, les primaveres àrabs i la lluita contra el macro abocador a Karatea (Grècia)

Si el joc en si és únic en el seu gènere, la narrativa no ho és menys. El nucli principal és una campanya individual amb quatre diferents escenaris, que reconstrueixen sintèticament quatre lluites del 2011 (No Tav a Itàlia, el 15-M a l'Estat espanyol, les primaveres àrabs i la lluita contra el macro abocador a Karatea, Grècia). No només això: hi ha també molts d'altres escenaris com les lluites a França, Brasil, Roma o Veneçuela, que es poden desbloquejar de mica en mica un cop es van completant els quatre principals. El tot intentant explicar, potser de manera escarida, com s'ha arribat fins a aquell punt del conflicte.

En resum, un joc que no deixarà indiferents a totes aquelles que vulguin trobar-se en l'ull de l'huracà d'un conflicte urbà des de la seguretat de la pròpia llar. 
 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades