“Sé perfectament de l'existència del setmanari i a què es dedica”

Els set policies imputats per l'intent d'assalt a la redacció de la 'Directa' i la llibreria cooperativa La Ciutat Invisible neguen les acusacions. L'advocada d'ambdues entitats demana que es condemni el comandament del furgó E-20
Jesús Rodríguez 22/04/2015

El judici per l'intent d'assalt policial a la redacció de la Directa i a la llibreria cooperativa La Ciutat Invisible ha quedat vist per a sentència. El fiscal del cas i les defenses dels mossos han demanat l'absolució dels set agents imputats. Carla Vall, advocada de l'acusació particular, ha reclamat vint dies de pena-multa a deu euros diaris per la falta de danys i 200 euros d'indemnització pel vidre trencat, així com 50 dies de pena-multa a deu euros diaris per la falta de lesions i 200 euros d'indemnització pel noi que va patir ferides a la cara. L'acusació, però, ha quedat circumscrita al sergent que comandava el dispositiu (com a responsable jeràrquic), perquè no s'ha pogut determinar l'autoria individual dels fets. Els fets jutjats es van produir la nit del 26 de maig, quan el barri de Sants era escenari de les protestes pel desallotjament frustrat de Can Vies.


“No entra dins de les nostres funcions ordenar entrar a cap local ni a cap bar”, ha recalcat el sergent amb TIP 7828


Durant la vista oral ha quedat acreditat que el furgó E-20 de la Brigada Mòbil (amb la numeració 0071 al sostre del vehicle) es va aturar a la confluència dels carrers Riego i Autonomia. Els agents van “desencotxar” i van fer una corredissa porres en mà per tal de dispersar a la gent, però tots ells han negat que forcessin la persiana del local i que trenquessin el vidre. “No entra dins de les nostres funcions ordenar entrar a cap local ni a cap bar”, ha recalcat el sergent amb TIP 7828. “Tots anem identificats amb un número molt llarg a l'esquena, no es pot memoritzar, no recordo ni el meu”, ha afegit aquest comandament a preguntes de l'acusació. “Nosaltres quan actuem anem tots igual, només ens podem reconèixer per la veu”, ha matisat un caporal. L'advocada Vall, amb aquestes preguntes, ha intentat determinar la posició exacta de cadascú dels policies, però la falta de memòria dels agents i la manca de cap sistema d'identificació clara ho ha fet impossible. El sergent, a més, ha explicat que el dia dels fets no sabia on estava el local del mitjà de comunicació, però que sap “perfectament de l'existència del setmanari i a què es dedica”.

Les paraules d'un col·laborador de la Directa que es trobava darrere del vidre quan el van trencar han estat les més impactants de la vista oral. “Els policies estaven darrere del vidre, un agent va apujar la persiana i l'altre va trencar el vidre amb la porra. Vidres i porra van impactar contra la meva cara i em vaig desmaiar. Tenia més de 150 microcristalls clavats. Una noia amb coneixements d'infermeria em va assistir”, ha detallat el noi. “Vostè està segur que era un agent dels mossos d'esquadra?”, ha preguntat el fiscal. El noi, atònit, li ha respost: “Com no fos per art de màgia que es transformés en un manifestant, evidentment que era un policia”. La periodista Gemma Garcia ha confirmat la mateixa versió: “estàvem incrèdules, no podíem entendre com uns policies volien entrar a la redacció”.

El testimoni de dos veïns, que tenien des del seu domicili visió directa de la persiana i la vidriera del local ha estat determinant. El primer a parlar ha confirmat que “un agent va apujar la persiana i l'altre va trencar el vidre amb la porra”. La veïna que ha testificat en segon lloc ha dit que va escoltar el trencament d'un vidre i que quan va treure el cap per la finestra va veure com “un policia fugia corrent, des del local de la Directa, aquesta imatge em va sorprendre”. Aquesta veïna ha posat en context els fets i ha explicat com després de la fugida, un altre furgó policial es va aturar a la zona i un antiavalot va apuntar amb un làser el cap d'un jove i posterior el seu propi cap, “jo estava terroritzada, m'estaven apuntant al cap, no m'ho podia creure”. La Fiscalia i la defensa dels Mossos han deixat la porta oberta que aquella nit s'hagués produït “alguna extralimitació” de la policia, però “això no vol dir que els autors materials dels fets siguin els agents avui aquí asseguts”. “En tot cas estaríem parlant d'un cas de responsabilitat patrimonial de l'administració pública”, ha indicat un dels advocats. El jutge ha aixecat la sessió i ha informat que la sentència es farà pública en un termini de quinze dies.

Un últim detall del judici: quan la vista oral ja no s'estava gravant, un dels policies acusats (que la nit dels fets actuava com escopeter) li ha dit –mentre somreia– al company assegut a la seva esquerra: “Al final no pillamos nosotros”.

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades