El sector sanitari de Tarragona surt al carrer per rebutjar l'activitat privada als centres públics

Davant l'amenaça de la Instrucció 5/2015, professionals, pacients i col·lectius sumen forces per demanar un sistema totalment públic i es manifesten amb el lema 'Fora privada de la pública'
Més de 500 persones s'han manifestat en defensa de la sanitat pública
Jordi Sans
Jordi Sans 23/10/2016

Més de 500 persones van sortir als carrers de Tarragona ahir per reivindicar un sistema sanitari plenament públic i lliure de capital privat. Convocada pel Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública, buscava ser una eina de pressió i resposta a la Instrucció 05/2015 del Servei Català de Salut que obre la possibilitat als centres sanitaris privats d'utilitzar les instal·lacions de titularitat pública amb fins lucratius.

Malgrat que, en un principi, tot apuntava cap a una participació baixa, les vora 200 assistents van acabar convertint-se en un grup de més de 500 persones. Les organitzadores puntualitzaven que "queda molta feina per fer i ens hauria agradat ser moltes més", però es mostraven molt satisfetes amb la capacitat de mobilització final i amb el fet de veure manifestants vingudes d’altres punts del Principat, que havien organitzat autocars per arribar fins a Tarragona.

El punt àlgid va ser l’arribada al centre concertat Hospital Santa Tecla on es van escoltar xiulets i crits que demanaven fer fora "la màfia" de la sanitat

L’acte, que va començar a les sis de la tarda a la plaça Imperial Tarraco, va recórrer carrers emblemàtics del centre de la ciutat i va acabar a la plaça de la Font, on es va fer la lectura del manifest que recollia les reclamacions del Grup de Treball i de les institucions que van secundar la concentració. Durant el recorregut, es van poder sentir lemes com "Fora la màfia de la sanitat” i "No a la privatització". El punt àlgid va ser l’arribada a les portes de l’Hospital Santa Tecla, centre concertat situat a la Rambla Vella, on les assistents es van aturar i es van escoltar xiulets i crits que demanaven fer fora "la màfia".


Professionals i col·lectius: front comú

La protesta es va desenvolupar en un ambient distès, a partir de la conjunció de diferents sectors del teixit social. Entre les assistents, hi havia des de càrrecs polítics que en repetides ocasions s’han mostrat contràries al model promulgat pel govern català, fins a afectades per la mala praxis del sistema, passant per treballadores de l’àmbit de la salut i famílies de la zona.

Lluites d'altres punts del Principat van participar a la manifestació / Jordi Sans

 

Gràcies a les pancartes, es podien distingir grups vinguts de l’Hospital de Bellvitge de l'Hospitalet de Llobregat o de l'Hospitalet de l’Infant, a més de plataformes com la PAH de Tarragona i membres de Marea Blanca.


Reivindicacions locals

Entre les participants, hi havia un grup de treballadores del Centre d’Atenció Primària (CAP) Sant Pere i Sant Pau que reclamaven el retorn del servei d’ambulància al barri. El llavors director territorial de Salut a Tarragona, Josep Mercadé, va prometre a principis d’any que la pèrdua del servei seria "provisional" i que tornaria a funcionar als voltants del mes de maig. Tot i això, a dia d’avui els moviments per reintroduir el vehicle al circuit estan aturats per part de l’administració i les possibles usuàries continuen sense tenir garantit el desplaçament fins el punt d’atenció.

Entre les participants, hi havia un grup de treballadores del CAP Sant Pere i Sant Pau que reclamava el retorn del servei d’ambulància al barri

A més, membres del CAP de Miami Platja demanaven l’obertura del servei les 24 hores del dia per tal de poder assegurar les atencions més bàsiques a les habitants del seu municipi, que tan sols tenen atenció mèdica durant l’horari laboral i fora d’aquesta franja s’han de desplaçar a altres localitats més grans per ser ateses.
 

El rerefons

La mobilització del dissabte té el seu origen en la Instrucció 5/2015, emesa per CatSalut, que, tal i com es va recordar en la lectura del manifest, "permetia fer activitat sanitària privada als centres sanitaris de la xarxa pública". No obstant, la regulació va quedar suspesa fins que no es debatés al Parlament català. De moment, encara no s'ha aprovat, tot i que estava previst fer-ho durant el primer trimestre del 2016.

La iniciativa privada s'endú més del 24% del pressupost destinat al Departament de Salut, 2.450 milions d’euros

Des del govern estan treballant per tirar endavant la instrucció i, segons assegura el Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública a Tarragona, "el conseller Comin, i el seu assessor David Elvira, defensen que, a partir d’ara, els centres públics puguin oferir serveis sanitaris privats de tot tipus a persones que no tinguin la condició d’assegurats, però també a aquelles que vulguin renunciar a la cobertura pública per ser ateses com a pacients privats".

La iniciativa privada s'endú més del 24% del pressupost destinat al Departament de Salut, 2.450 milions d’euros, segons el Grup de Treball, i això genera "una xarxa de sanitat privada parasitària, ja que les mútues i altres empreses privades poden prestar serveis als seus clients sense haver d’assumir costos d’inversió en infraestructures".

 

Mostra'l en portada

Notícies relacionades